Llamàntol a la menorquina

Sabíeu que estem en plena temporada de llamàntol? Per això us en parlarem avui, en un nou “Rebost Gourmet”!

Els millors mesos del llamàntol són “els que no tenen R”, és a dir, del maig a l’agost. La veda per la pesca s’aixeca durant els dos últims mesos.

Tot i això avui en dia trobem llamàntols durant tot l’any, doncs l’espècie més consumida a Europa és el llamàntol americà (Homarus americanus), que no és de tanta qualitat com les espècies europees (Homarus gammarus i Homarus vulgaris), per això normalment és més econòmic.

El diferenciareu perquè té la closca de color marró-vermellós, i els llamàntols europeus tenen el dors molt més fosc (segons la zona poden ser més negres o més blavosos). En coure’l, el llamàntol americà es torna d’un vermell més apagat i marronós, i l’europeu agafa un vermell molt més intens (amplieu informació sobre la curiosa pigmentació dels llamàntols, en aquest article!)

En el cas dels llamàntols, respectar els períodes de pesca no és només una qüestió de cicle reproductiu, sinó també del propi creixement de l’animal. A mesura que es fa gran va renovant la closca, i segons la fase en la que es trobi pot tenir menys massa muscular i a més estar inflada d’aigua, cosa que implicaria una baixa qualitat de la carn.

Llamàntol a la menorquina

El llamàntol és un animal solitari i agressiu, sovint carronyaire però que també s’alimenta de petits peixos, cefalòpodes, mol·luscs i altres crustacis (a vegades fins i tot té comportaments caníbals!). Per tot plegat se’ls lliguen les pinces en pescar-los, per poder manipular-los amb seguretat, i perquè podrien atacar-se entre ells!

Hi ha moltes maneres de preparar el llamàntol, però nosaltres hem optat per cuinar-lo fregit amb patates i ou ferrat, seguint una de les maneres tant fantàstiques que tenen a Menorca de preparar la llagosta (aquesta, famosa per la recepta del Cafè Balear, del Port de Ciutadella). Us assegurem que el plat és la bomba!

Per cert, ja que parlem de llagostes… siusplau, no les confongueu amb els llamàntols! És molt senzill de diferenciar-les: aquestes no tenen pinces però posseeixen unes grans antenes plenes d’espines, i a més acostumen a ser bastant més grans que els llamàntols!

Recordeu que els blocs de la Nuni i la Bet també tenen llestes les seves propostes per al Rebost Gourmet d’aquest mes, així que no dubteu en visitar-les per veure quines receptes han preparat! ;-)

Llamàntol a la menorquina

Ingredients (4 persones)

  • 4 llamàntols
  • 4 patates mitjanes
  • 4 ous
  • 3 grans d’all
  • 1 fulla de llorer
  • Farina
  • Oli d’oliva suau
  • Sal

Preparació

Primer de tot deixarem llestos els llamàntols. Els separarem la cua del cap, la tallarem a rodelles gruixudes (3 o 4 trossos), i la reservem.

Separarem també les pinces (els caps els congelarem per fer-ne un bon fumet un altre dia), i hi marquem un tall a la closca amb l’ajuda d’un ganivet i una mà de morter, perquè després ens sigui més fàcil extreure’n la carn.

En un cassó posem aigua a bullir i hi escaldem les pinces durant un parell de minuts, les colem i deixem refredar. N’extreiem la carn intentant que ens quedin senceres i ho reservem.

Pelem i tallem les patates. Les confitem en una paella amb abundant oli amb tres grans d’all i una fulla de llorer, fins que estiguin toves. Les retirem i reservem.

Salem i enfarinem el llamàntol (la cua i les pinces pelades) i el fregim a foc viu en el mateix oli que hem confitat les patates. Quan estigui fet el posem en un plat amb paper absorvent, i el podem reservar dins del forn calent, però apagat, per tal que es mantingui calent.

En aquest mateix oli tornem a posar les patates a foc fort, i les daurem. Les posem sobre paper absovent per escorrer-les bé, i les salem.

Mentrestant anem fent els ous ferrats en abundant oli calent.

Servim les patates amb el llamàntol i els ous per sobre.

Llamàntol a la menorquina

Bombes

Bombes

Avui toca tornar a la feina, se’ns han acabat els dies de vacances i hem de recuperar la rutina. No us passa a la majoria que sembla que l’any comença ara al setembre enlloc de al gener?

Doncs bé, després de l’aturada del mes d’agost, retornem també al bloc, i l’engeguem amb una recepta que vam preparar fa uns dies i que des de la nostra pàgina de Facebook vau demanar-nos que la pengéssim aviat al bloc: bombes!

Com que jo no menjo carn la Sandra les va fer farcides de xampinyons, però si feu exactament la mateixa recepta canviant-los per carn picada obtindreu les bombes típiques i tradicionals que tots coneixeu.

Cal destacar que nosaltres les hem rematat amb una salsa picant boníssima (i 100% natural), que la germana de la Sandra va portar de Costa Rica aquest estiu quan va anar a visitar família. Aquí no creiem que es pugui trobar… però de totes maneres us en deixem la web i el Facebook perquè la vegeu bé!

Ingredients (per 6-7 bombes)

– 3 patates mitjanes

– 1 ceba petita

– 4 xampinyons grossos

– 1 tomàquet pera

– Salsa picant (o bitxo o tabasc)

– 1 c/c de pasta de nyora

– Un polsim de pimentó de la Vera

– Farina

– Ou batut

– Pa rallat

– Oli i sal

Preparació

Bullim les patates en abundant aigua salada fins que estiguin ben cuites. Les pelem i les aixafem amb un passapuré o una forquilla amb un bon raig d’oli d’oliva i sal. Ha de quedar textura puré. Reservem.

Per fer el farcit piquem la ceba i la coem en una paella amb una mica d’oli fins que comenci a transparentar. Hi afegim els xampinyons molt picats, salem i els coem durant uns 5 minuts. És el moment de posar-hi el tomàquet pera ratllat, la salsa picant al gust i la cullerada de nyora. Ho deixem coure uns minuts més, hi posem el polsim de pimentón de la Vera, i tanquem el foc. Reservem.

Per fer les bombes ens posem una bona quantitat de puré de patata al palmell de la ma ben aplanat, hi posem una mica de farcit al centre i ho cobrim amb més patata donant forma de bola.

Arrebossem amb farina, ou batut i pa rallat, i les fregim en abundant oli roent. Al treure-les, les passem per paper absorvent perquè perdin oli.

Les servim amb una mica d’allioli i salsa picant (o salsa brava).

Bon profit, i bona cuina!

Bombes

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Patates braves

Croquetes de pollastre

Arancini de quinoa

Verdures al forn

En un cap de setmana tan gèlid com aquest, encara que a la Bordeta de neu no n’hem tingut ni un floc, què millor que publicar una recepta tan fàcil i deliciosa com aquesta, ideal per menjar ben calenteta i escalfar el cos!

A més a més, és una recepta que ens serveix com a primer plat, però també com a acompanyament d’un segon.

És una versió d’un plat que hem tret del llibre de menús “en 30 minuts” del Jamie Oliver, en el que ell cuinava únicament patates. Fent servir la seva tècnica, nosaltres hi hem afegit altres ingredients: moniato, iuca (mandioca) i carxofes, però podríem posar-hi també carbassa, carbassó, o altres verdures que se’ns acudeixin.

De fet n’hem dit verdures al forn, però no hi vam posar cap ingredient que fos realment una verdura… Què més hi posaríeu vosaltres en aquesta cassoleta?

Ingredients

– Patates

– Moniato

– Iuca

– Carxofes

– Mitja llimona

– Un ram d’herbes aromàtiques (nosaltres branques d’orenga i farigola)

– 3 o 4 grans d’all

– Oli verge extra i sal

Preparació

Pelem tots els ingredients i els tallem a trossos no gaire petits. Nosaltres hem deixat les patates amb pell.

Ho posem en un recipient apte per a microones, junt amb la mitja llimona i el ram d’herbes aromàtiques. Únicament en el cas de les carxofes, les hem untat una mica amb suc de llimona per evitar que es posessin negres.

Cobrim el recipient amb dues capes de film transparent, i ho introduïm al microones a màxima potència (el nostre a 800 W)  durant uns 8 minuts. Segons la potència del vostre micro potser haureu de variar el temps de cocció!

Mentrestant engeguem el forn per preescalfar-lo a 220ºC.

Quan puntxant amb un ganivet veiem que ja està tot ben cuit, ho aboquem a una safata per a forn junt amb les herbes, hi posem els alls simplement aixafats, sal i un bon raig d’oli d’oliva.

Ho introduïm al forn a la part superior fins que els ingredients agafin un color daurat, i servim ben calent.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Escabetx de verduretes

Carxofes al vi ranci

Romesco de carxofes i patates amb gambes

Rotllets de truita amb patata trufada

Ja n’esteu al cas de que aquest mes les noies de “Memòries d’una cuinera” han estat recollint truites? Nostres hi arribem justet, que avui era l’últim dia per poder publicar! Si encara hi esteu a temps feu-los arribar l’enllaç, ja n’han recollit un munt la Moni i la Juju!

Havíem d’haver publicat fa un parell de dies, però durant la tarda de dijous passat, amb el post a mitges, els nostres estimats amics d’Endesa van tallar la llum a mig barri de Sants, i al nostre carrer, que devem ser l’últim mico, no va tornar fins l’endemà! I fins avui no ens hi hem pogut tornar a posar.

La recepta que us portem és per fer dues truites, però la gràcia és la presentació a mode de pintxo, sobre la llesca de pa amb tomàquet i amb un escamarlà a sobre, calent sobre fred.

Pot semblar que és com una truita de patata, però la textura canvia bastant al estar les patates fetes puré. A nosaltres ens va agradar molt: un aperitiu boníssim per sorprendre a algú, o per donar-se el gust un mateix, és clar!

Ingredients (2 truites)

– 3 ous

– 2 patates del bufet mitjanes

– Pasta de tòfona (o tòfona natural ratllada)

– Oli de tòfona

– Un rajolí de llet evaporada

– Escamarlans

– Oli verge extra i sal

Preparació

Comencem a preparar el plat bullint les patates, ja pelades i tallades a daus, fins que estiguin ben cuites.

Les escorrem i passem a un bol. Aixafem amb una forquilla mentre encara estiguin calentes, amb una mica de pasta de tòfona, un petit raig d’oli de tòfona, un raig d’oli verge extra i una mica de llet evaporada, fins que obtinguem una textura de puré. Ho reservem.

Batem els ous amb un polsim de sal, i en fem dues truites ben primes en una paella gran, gairebé com si fossin creps. Les retirem, i sobre una fusta o plat preparem els rotllets, farcint les truites amb el puré de patata, enrotllant-les sobre si mateixes, i tallant-ho a rodanxes d’entre 1 i 2 centímetres de gruix.

En el moment de servir marquem els escamarlans en una paella ben calenta amb oli i sal, i muntem els pintxos amb un tall de truita sobre una llesqueta de pa amb tomàquet amb un escamarlà al damunt.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Remenat de tomàquet

Ous en "cocotte"