Berlines de gianduja

Si bé fa uns mesos vam parlar-vos del praliné, i vam presentar-vos unes fantàstiques receptes amb aquesta preparació tan i tan bona, aquesta vegada la cosa torna a anar de dolços i fruits secs.

En aquesta nova edició del “Rebost Gourmet” us parlarem de la gianduja, una pasta d’avellanes, cacau i sucre per llepar-se’n els dits.

És d’origen italià, conretament de la regió del Piemont, i com passa  sovint amb la majoria dels bons invents, va sorgir, no ben bé per casualitat, però sí per necessitat davant l’escassedat.

A principis del segle XIX hi havia instaurat un bloqueig econòmic a tots els productes d’origen britànic, per part de Napoleó. I davant la gran escassedat de cacau, els pastissers de Torí van començar a usar les avellanes, típiques de la regió, per substituir en part aquest cacau a l’hora d’el·laborar xocolata.

Sabieu que la Nutella originalment s’anomenava Pasta Gianduja? De fet, les cremes de cacau per untar, com la Nutella o la Nocilla, tenen l’origen en la recepta de la gianduja.

A mitjans del segle XIX ja es venien uns bombons farcits de gianduja, anomenats gianduiotto. Es van presentar per carnaval de l’any 1865, i de fet, el nom gianduja, sembla ser que prové d’un personatge del mateix nom, típic de les titelles i del carnaval, que representa l’arquetip del piemontès.

Nosaltres hem fet servir aquesta fantàstica crema per farcir unes berlines, que han quedat espectaculars. La gianduja original és complicada d’aconseguir, nosaltres la vam trobar a la fantàstica botiga “5 Titius” d’Olot, si no també les podeu farcir de Nutella o Nocilla. Requereixen una mica de dedicació, però val molt la pena fer-les! Us en llepareu els dits! La recepta l’hem treta del bloc “La receta de la felicidad“.

No us descuideu de passar a visitar a la Nuni i la Bet per veure quines receptes ens han preparat amb la gianduja!

Berlines de gianduja

Ingredients (12 berlines)

  • 250 g de farina de força
  • 30 g de sucre
  • 5 g de sal
  • 7,5 g de llevat fresc de forner (o 2,5 g de llevat sec de forner)
  • 2 ous
  • Ratlladura de llimona
  • 75 ml d’aigua
  • 62 g de mantega pomada
  • Oli d’oliva suau per a fregir
  • Gianduja
  • Sucre llustre

Preparació

El dia abans prepararem la massa. Queda molt enganxosa, per tant és millor fer-la amb un robot de cuina si en tenim la possibilitat.

Posem en un bol tots els ingredients excepte la mantega, l’oli, la gianduja i el sucre llustre, i amassem. Anem afegint la mantega a poc a poc mentres seguim pastant. Quan estigui del tot integrada seguim amassant uns 10 minuts més, fins que tinguem una massa llisa i homogènia.

Deixem la massa en un bol espolvorejat amb farina, el tapem amb un drap i ho deixem en un lloc tebi fins que dobli el seu volum.

Quan hagi doblat de volum passem la massa sobre el marbre enfarinat i tornem a amassar lleguerament. La tornem a posar dins del bol, el tapem amb film transparent, i la deixem a la nevera tota la nit (o un mínim de 4 hores).

Al dia següent traiem la massa de la nevera, i enfarinem el marbre. Tallem la massa en 12 porcions iguals (d’uns 45 g aproximadament) i els hi donem forma de bola. Les posem sobre una safata folrada amb paper de forn, i el màxim de separades entre elles, ja que doblaran de volum i es poden enganxar. Aplanem una mica cada bola amb els dits.

Tapem la safata amb film transparent o amb un drap, i les deixem reposar durant un parell d’hores fins que doblin el seu volum.

Posem al foc abundant oli en un cassó no massa gran, fins que arribi a 170º-180º (l’oli no ha d’arribar a fumejar).

Les fregim d’una en una, un parell de minuts per cada banda. Les anem retirant amb una escumadora i les deixem sobre paper de cuina. És important que hi hagi prou oli perquè les berlines no toquin el fons del cassó, han de flotar.

Les deixem refredar sobre una reixeta, i una vegada fredes les farcim amb una mànega pastissera amb la gianduja i les arrebossem amb el sucre llustre.

Bon profit i bona cuina!

 

Berlines de gianduja

Coca de pebrot de Gualda escalivat

Amb dos pebrots ben grossos, així és com tornem de les vacances! I és que hem trigat una mica a tornar a arrencar, però avui tornem amb forces per portar-vos una nova edició del Rebost Gourmet.

Potser pensareu que el pebrot tampoc és un producte que mereixi dedicar-li una presentació gaire especial, doncs per tots és ja prou conegut, però els pebrots que us portem avui no són uns qualsevols, i és que a darrere amaguen una història més que interessant.

Aquests pebrots tan formosos venen de La Sentiu de Sió, un poble de la Noguera, on els ha conreat el Gerard Batalla, un dels membres impulsors del projecte “Cultures Trobades”, a través de Slow Food Terres de Lleida, per reivindicar l’herència comuna de les llavors.

Des d’aquesta iniciativa treballen per localitzar la diversitat agrària de Ponent, i poder fer un banc de llavors que faciliti la recuperació de varietats locals i antigues en perill de desaparició.

Aquests que veieu aquí són els pebrots de Gualda. Deuen el seu nom a la partida de Gualda, una àrea de l’Horta de Lleida d’on van recuperar-ne la varietat. Són de mida mitjana-grossa, no gaire lobulats, carnosos i amb la pell bastant fina, per això s’utilitzaven per escalivar.

Coca de pebrots de Gualda

Si voleu conèixer més sobre aquest projecte, podeu trobar-los al web www.culturestrobades.cat i també a través de Facebook i Twitter.

Veureu que tenen un extens catàleg de llavors recuperades, que produeixen i posen a la venda a les diferents fires en les que participen, com La Candelera de Molins de Rei o la Fira Agrícola de Collserola.

Entre d’altres, aquestes són algunes de les races i varietats amb les que treballen: tomata rosa d’Albesa, tomata llàgrima, tomata d’ull viu, bitxo Querolet, escarola cabell d’àngel, enciam meravella conca, ceba de Coll de Nargó, mongeta de metre, i un llarg etcètera.

Nosaltres hem optat per respectar al màxim el producte, i l’hem fet escalivat ja que és l’ús que normalment se li donava a aquesta varietat de pebrot.

I com que a Lleida són ben típiques les coques d’escalivada, n’hem fet una versió a la mallorquina, és a dir, preparant la massa amb farina de xeixa, una varietat de blat antic típica de Ses Illes, versionant així la seva coca de pebres torrats. Aquesta massa queda molt cruixent, i també es pot fer amb qualsevol altra farina.

Amb la quantitat de massa que hem preparat surten dues coques mitjanes. La quantitat del farcit, però, és per una. Per tant, si no opteu per congelar una part de la massa (o fer-ne una de per exemple carbassó) i voleu fer les dues coques iguals, enlloc de dos pebrots, feu-ne servir quatre.

I com sempre, no us descuideu de passar pels blocs de la Nuni i la Bet per veure quines receptes ens han proposat amb aquests fantàstics pebrots!

Coca de pebrots de Gualda

Ingredients

Coca

– 175 g de farina blanca de blat

– 75 g de farina de xeixa

– 125 ml de cervesa

– 60 ml d’oli d’oliva

– Sal

Farcit

– 2 pebrots vermells grossos escalivats

– All

– Sal i pebre

– Oli d’oliva

Preparació

Per fer la coca posem les farines en un bol, fem un volcà al mig i hi afegim la cervesa, l’oli i la sal. Ho barregem bé fins que quedi ben integrat, no cal amassar-la gaire. La deixem reposar mitja hora tapada amb un drap.

Mentrestant pelem els pebrots (prèviament escalivats al forn durant uns 45 minuts), els tallem a tires i els amanim (o trempem, com diuen a les Balears) amb l’all ben picat, sal, pebre i oli.

Donem forma a la coca amb els dits sobre una safata de forn amb paper sulfurat. La deixem ben prima.

Hi posem els pebrots per sobre, hi afegim una mica de l’oli d’amanir. La coem al forn preescalfat a uns 190° durant uns 20-25 minuts, o fins que veiem que està dauradeta.

Bon profit i bona cuina!

Coca de pebrots de Gualda

Entrepà de pastrami

Alerta i atenció als lectors, perquè avui comencem amb agraïments! Agraïments per a tots vosaltres que ens seguiu, perquè l’1 d’agost tot just farà 5 anys que vam començar aquest bloc! Com pot passar tan ràpid el temps? Merci per llegir-nos i continuar visitant-nos després de tants anys!

I com que no volíem marxar de vacances sense una nova proposta del “Rebost Gourmet”, avui publiquem aquesta deliciosa entrada parlant-vos del pastrami!

Pels que no el conegueu, es tracta d’un fiambre de carn vermella, normalment vedella, sotmès a una salmorra amb herbes i espècies, i posteriorment fumat. A Estats Units i Gran Bretanya s’acostuma a coure abans del procés de fumat. Normalment es menja en entrepà.

Sembla que té origen en la població jueva de l’europa de l’est, de la zona d’Hongria i Romania, i a finals del segle XIX, la immigració d’aquests territoris el va dur fins als Estats Units, fent-se molt conegut sobretot a Nova York.

Precisament la Sandra va descobrir-lo al “Kat’z Delicatessen”, un dels establiments especialitzats en pastrami més emblemàtics de Manhattan. El local és conegut, a més a més, perquè és on es va rodar l’escena més coneguda de la pel·lícula “When Harry met Sally”.

Nosaltres hem volgut fer una versió clàssica de l’entrepà de pastrami, amb pa de sègol i acompanyant-lo de formatge fumat, cogombrets envinagrats (pickles), chucrut, salsa de rave picant i mostassa. Acompanyat d’una cervesa hongaresa ben fresca és una autèntica delícia!

El pastrami, així com la resta d’ingredients de l’entrepà, vam comprar-los a la botiga especialitzada “Paprika Gourmet, un paradís de la cuina hongaresa que us recomanem visitar sens falta! Els trobareu a Barcelona, a prop de la Sagrada Família, i us aconsellaran de luxe.

I com sempre, no us descuideu de passar pels blocs de la Nuni i la Bet per veure altres propostes d’entrepans de pastrami!

Entrepans de pastrami

Ingredients

– Pastrami

– Pa de sègol

– Formatge cheddar fumat

– Mostassa

– Salsa de rave picant

– Chucrut

– Cogombrets en vinagre

Preparació

Untem el pa amb la mostassa, cobrim la part de baix amb el chucrut, una mica de salsa de rave picant, el pastrami (ens van recomanar uns 8 talls per entrepà), el formatge i els cogombrets tallats a làmines.

Per tal que el formatge es fongui podem passar l’entrepà per la planxa, o donar-li un cop de grill.

Bon profit i bona cuina!

Entrepans de pastrami

Foie escabetxat

Per als enamorats del foie d’ànec, heu pensat mai en comprar-lo fresc i preparar-lo a casa? Si no ho heu fet mai, avui, en aquest nou “Rebost Gourmet”, amb la Nuni de “Cuinetes” i la Bet de “Tasta Rutes” us explicarem diferents maneres de preparar-lo per gaudir-ne a casa de la millor manera!

Hem elaborat les receptes amb foie fresc de l’empresa catalana “Ànec dels Pirineus, una empresa familiar de Bescanó, a Girona, fundada el 1989, que es dedica a la cria d’ànecs i l’elaboració de diferents productes derivats d’alta qualitat.

Nosaltres hem optat per fer foie escabetxat, una preparació diferent del típic foie micuit, i que si no l’heu provada mai, segur que us encantarà.

Vam tastar-lo al restaurant Tickets, i ens va agradar moltíssim, així que hem volgut versionar-lo, fent una adaptació de la recepta que vam trobar aquí.

Realment només vam usar una part del fetge sencer que teníem, l’altra part vam utilitzar-la per a un foie micuit que publicarem més endavant. De totes maneres, la recepta que publiquem és per a un fetge d’ànec sencer.

Recordeu-vos de passar a descobrir quines propostes ens han fet la Nuni i la Bet als seus respectius blocs!

Foie escabetxat

Ingredients

– 1 fetge fresc d’ànec – 400 ml de vinagre
– 4 grans d’all – 150 ml d’oli
– 800 ml d’aigua – Una branca de romaní
– 400 ml de vi blanc – Sal, i grans de pebre

Preparació

Posem a escalfar l’aigua, el vi i el vinagre en un cassó.

En una cassola posem l’oli i hi daurem els grans d’all. Després hi afegim la branca de romaní i els grans de pebre. Hi posem el fetge i el fregim fins que agafi un color torradet.

El salem, i el cobrim amb els líquids que havíem posat a escalfar. Deixem que torni a bullir i el coem durant 5 minuts.

Apaguem el foc i esperem que refredi. Una vegada fred el deixem macerar en l’escabetx d’un dia per l’altre a la nevera.

L’endemà, retirem l’escabetx, el posem en una cassola i el deixem reduir fins que espesseixi i tingui textura de salsa. Una altra opció més ràpida és espessir-lo amb una cullerada de farina de blat de moro.

Servim el foie escabetxat tallat a trossos sobre unes torrades, i amb la salsa per sobre.

Bon profit i bona cuina.

Foie escabetxat