Bracets de crema de safrà i mandarina

Avui al Rebost Gourmet us parlarem d’un ingredient molt especial: el safrà! Ho és perquè el producte en si mateix ja és especial, però també perquè aquest safrà en concret és cultivat a Catalunya, fruit d’anys de feina per recuperar-ne el cultiu a casa nostra.

Fixeu-vos sí és una planta especial, que en català és l’origen etimològic del color groc, a partir de la seva denominació en llatí clàssic: crocus! I és que el safrà era una espècia molt utilitzada ja a l’Edat Mitjana a la cuina catalana, tant com a condiment com a colorant. A més, era l’única espècie que no calia importar perquè es produïa aquí (les referències parlen de la seva arribada durant el XI de la mà dels àrabs).

La planta actual del safrà és el resultat de segles de selecció genètica per aconseguir flors amb els estigmes més grans. Avui en dia és una planta estèril, i es cultiva a partir de bulbs.

El procés de recol·lecció es realitza durant la primera meitat de la tardor (a Catalunya entre octubre i novembre), i és molt lent i laboriós: les flors s’han de collir senceres d’una en una, i posar-les a assecar. Després, sempre manualment, es tallen les parts superiors dels pistils, que és la part de la planta que s’usa com a espècia. Per fer-vos una idea del que això suposa us donarem una dada: per obtenir 1 únic gram de safrà calen unes 250 flors! Està clar que això explica que durant tota la història s’hagi mantingut sempre com una de les espècies més cares!

Aquesta feina de recol·lecció dura unes tres setmanes, i al ser tant minuciosa requereix de molta mà d’obra amb dedicació exclusiva. Per això, quan fa uns anys es va voler recuperar el cultiu del safrà, que a casa nostra havia estat importantíssim fins al segle XIX, es va decidir fer-ho mitjançant petites explotacions familiars, perquè així no es requerissin contractacions temporals de baixa qualitat per fer grans produccions, sinó únicament del personal que ja treballava en aquells camps.

Bracets de crema de safrà i mandarina

Des del 2008, quan sorgeixen els primers projectes experimentals de recuperació, es treballa sempre en aquesta línia, de tal manera que el safrà que es produeix actualment a Catalunya és cultiva sempre amb criteris ecològics i en petites produccions, cosa que fa que sigui d’una altíssima qualitat.

Tradicionalment la zona més important de cultiu del safrà era la confluència de les comarques de la Conca de Barberà, l’Urgell, la Segarra i l’Anoia, i s’escampava també a zones del Bages, les Garrigues i el Priorat. Avui en dia també és a aquests territories, especialment a la Conca de Barberà, on han sorgit diversos projectes de recuperació del seu cultiu.

Precisament a Santa Coloma de Queralt, on les taules del safrà de l’Edat Mitjana van ser un dels mercats d’aquesta espècie més importants d’Europa durant segles, actualment se celebra “Som Terra de Safrà”, per tornar a donar a conèixer el cultiu d’aquest producte a Catalunya. Es realitza a mitjans de novembre, just després de l’època de collita.

El safrà és una espècia que normalment s’utilitza molt en plats salats, però també hi ha algunes preparacions dolces a les que s’incorpora, com pastissos i pans de pessic, així com gelats o cremes.

I és en una crema pastissera on l’hem usat nosaltres, junt amb un toc de pell de mandarina, que ens ha servit per farcir aquests bracets de pasta de full.

Ja sabeu que els blocs de la Nuni i la Bet també preparen sempre les seves receptes per al Rebost Gourmet, així que no dubteu en visitarles per veure quines receptes han preparat amb safrà!

Bracets de crema de safrà i mandarina

Ingredients

  • Pasta de full
  • Ou
  • Sucre llustre

Per la crema:

  • 500 ml de llet
  • 3 rovells d’ou
  • 100 g de sucre
  • 40 g de farina de blat de moro (Maizena)
  • 5-7 brins de safrà
  • Pela de mandarina

Preparació

Comencem preparant la crema pastissera. Prèviament torrem els brins de safrà perquè extreguin tot el seu sabor (nosaltres vam posar-los en paper de plata directament sobre la flama del fogó).

Dissolem la Maizena en un raig de llet freda.

Posem un cassó al foc amb la resta de la llet i hi posem el sucre, el safrà torrat i la pela d’una mandarina. Una vegada arrenqui a bullir ho traiem del foc i deixem que refredi una mica.

En un altre recipient barregem la Maizena amb els rovells. A sobre hi colem la llet temperada per separar la pela de mandarina, i ho barregem bé.

Tornem a posar la crema a foc fluix, i remenem sense parar amb un batedor de mà. Quan torni a bullir la retirem del foc i deixem que refredi. La reservem a la nevera ben tapada amb paper film per sobre, sense cap bombolla, perquè no hi toqui l’aire i fagi pel·lícula.

Per fer els bracets de pasta de full necessitarem un rotlle de cartró de paper de cuina (o de paper film, d’alumini, etc.). Els de paper film són més prims i no ens sortiran els bracets tant gruixuts. Abans de fer-lo servir el folrarem amb paper de forn.

Estirem la pasta de full i amb l’ajuda d’un regle ben net i un ganivet en fem tires d’uns 2,5 cm d’ample per la part més curta. Anem enrotllant-les sobre el rotllo que teníem folrat, i anem afegint tires fins que tinguem la llargada desitjada. Pintem amb ou batut el final de cada tira per tal que la següent s’hi enganxi bé. És important que tots els finals de les tires quedin alineats perquè una vegada cuits quedin bé estèticament.

Posem els bracets a la safata de forn i els pintem amb l’ou batut sobrant. Els posem al forn preescalfat a 200º, i els coem durant uns 20 minuts fins que siguin ben daurats.

Els deixem refredar completament sobre una reixeta, i llavors traiem el rotllo de cartró estirant-lo amb delicadesa perquè no es trenqui la pasta de full.

Posem la crema en una mànega pastissera i omplim els bracets. Per acabar els empolsem de sucre llustre.

Bracets de crema de safrà i mandarina

Arròs caldós de gambes, carxofes i rossinyols

Com ja és tradició últimament, abans de publicar la nostra proposta per a la Recepta del 15 fem un previ amb la participació de la mare de la Sandra, que està encantada d’anar afegint receptes a els fogons de la Isabel.

Heu vist quin arròs mar i muntanya més impressionant? Bolets i carxofes per la banda de terra, i unes bones gambes per la banda de mar, que en sofregir-ne els caps donaran un gustet a l’arròs per fer-se la boca aigua!

I vosaltres, ja teniu la vostra recepta d’arròs pel 15 preparada?

Ingredients (4 pers.)

– 400 g d’arròs de Pals o bomba

– 16 gambes

– 1 ceba grossa

– Rossinyols

– 2 carxofes

– 1 cullerada de pasta de pebrot xoricer o de nyora

– Uns brins de safrà

– Oli i sal

Preparació

Sofregim els caps de les gambes en la cassola on farem l’arròs perquè l’oli ens n’agafi bé el sabor, i els retirem.

Tallem la ceba ben petita i l’enrossim a foc lent en aquest oli. Netegem les carxofes, en tallem els cors a làmines, i els afegim a la ceba, junt amb els bolets, tallats de la mateixa manera.

Hi posem uns brins de safrà, una cullerada de pasta de pebrot xoricer i remenem bé. Cobrim amb aigua i deixem bullir una mica.

Afegim ara l’arròs i deixem coure sense remenar durant el temps que correspongui segons el tipus que fem servir.

Rectifiquem de sal, i afegim una mica més d’aigua (calenta) si veiem que se l’ha begut i en cal més perquè quedi caldós.

Marquem a banda i banda les gambes pelades sobre una paella amb sal, i les afegim a la cassola quan l’arròs ja estigui llest.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Arròs caldós de safrà

Arròs caldós de verdures amb farigola

Arròs de gambes

Arròs caldós de verdures amb farigola

Fa molt temps que no penjàvem cap recepta d’arròs al bloc, i ja fa dies que ho comentàvem a la Bordeta: si és el nostre ingredient preferit, això no pot ser!

I per tant, aquí teniu un arròs ideal per escalfar l’estómac durant aquests dies, ben caldós, òbviament,  i amb verdures, trompetes de la mort i un aroma a farigola impressionant.

En aquesta ocasió hem fet servir arròs carnaroli de les Terres de l’Ebre, un arròs rodó ideal tant per caldosos com per risottos, que una vegada cuit manté perfectament la seva textura: altament recomanable.

Ingredients

– Arròs carneroli

– Un tros de carbassa

– Un tros de carbassó

– Trompetes de la mort deshidratades

– La part blanca d’un porro

– Una branca de farigola

– Una carxofa

– Safrà

– Carn de nyora

– Brou de verdures

– Oli, sal i pebre

Preparació

Escalfem aigua i hi posem les trompetes seques perquè s’hidratin.

Sofregim el porro en una mica d’oli i hi anem afegint les verdures tallades: la carbassa, el carbassó i la carxofa. Hi donem unes voltes, i hi posem també les trompetes ben escorregudes.

Afegim a les verdures uns brins de safrà, una mica de carn de nyora, cobrim amb el brou de verdures (més del doble de brou que el volum d’arròs) i hi afegim la branca de farigola .

Quan comenci a bullir hi afegim l’arròs i deixem coure durant uns 15 minuts, i salpebrem.

Deixem reposar l’arròs uns minuts ja amb el foc apagat, i servim.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Risotto de carbassó a l’aroma de llimona i farigola

Arròs caldós de safrà

Risotto de carxofes

Pa suec de safrà

Avui és Santa Llúcia, tradicionalment la data que marca l’inici de les festes nadalenques. El calendari julià, l’antecessor del gregorià (el que regeix avui en dia), senyalava el solstici d’hivern el 13 de desembre, i per això s’associa aquest dia des de fa segles al començament del Nadal.

I ara que ja tenim l’arbre al menjador i la decoració posada a casa, tal i com marca la tradició, ja podem començar amb una de les millors coses d’aquestes festes: els menjars de Nadal!

Aquesta vegada ens n’hem anat una mica cap al nord per celebrar Santa Llúcia, i hem fet aquest pa de safrà, fet amb una massa que s’utilitza a Suècia per preparar diferents dolços típics (els lussekatter són els més típics) que es mengen durant aquest dia.

Realment us sorprendrà el gust a safrà que té, això sí, no és un pa gaire dolç, a nosaltres més que sol ens ha agradat molt amb melmelada per sobre!

Per cert, la recepta l’hem tret del llibre de pa de la Linda Collister, que algú molt especial li va regalar a la Sandra… :-)

Ingredients

– Uns quants brins de safrà (menys de mitja culleradeta de cafè)

– 1 cullerada d’aigua bullent

– 110 ml de llet tèbia

– 8 g de llevat fresc

– 1 ou

– 250 g de farina de força

– 1/2 culleradeta de sal

– 25 g de sucre llustre

– 50 g de mantega

Preparació

Desfem una mica els brins de safrà dins d’un got petit, i hi afegim la cullerada d’aigua bullent. Ho tapem i deixem infusionant-se durant unes dues hores, o el màxim de temps possible.

En un recipient barregem la llet tèbia amb el llevat fins que estigui ben desfet, i hi mesclem també l’aigua amb el safrà. Batem l’ou, n’afegim 2/3 parts i reservem la resta per pintar el pa al final.

Posem la farina en un bol gran junt amb el sucre i la sal. Hi afegim la barreja de la llet i comencem a pastar-ho. Desfem la mantega al microones i l’afegim també.

Quan tinguem tota la farina ben incorporada comprovem l’estat de la massa: si està enganxosa hi podem posar una cullerada més de farina, si està seca hi posem una cullerada d’aigua.

Aboquem la barreja sobre el marbre enfarinat i la pastem bé fins que estigui suau i flexible.

En fem una bola i la tornem a posar al bol, net de restes de massa, i deixem que llevi durant una hora (o fins que dobli el volum) tapat amb film transparent i en un lloc calent.

Posem de nou la massa al marbre i la tallem en 7 porcions. Estirem cadascun dels trossos en tires de poc més d’un pam, els caragolem en forma d’espiral i els situem de forma concèntrica en un motlle preparat per enfornar. Ho deixem reposar durant mitja hora més (o fins que torni a doblar el volum) dins d’una bossa de plàstic. Mentrestant preescalfem el forn a 220ºC.

Pintem el pa amb l’ou i l’enfornem durant uns 20 minuts o fins que el pa estigui daurat. Una vegada cuit el deixem refredar sobre una reixeta.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Brioix “Bertinet”

Cóc (pa de pessic, coca o bescuit)