Bunyols de moniato

Sabem que aquest bunyols semblen publicats a destemps… i segurament és veritat! Això del moniato ja no toca! Però portem uns mesos bastant enfeinats amb la botiga de la Sra. Panera, i tenim excusa en casos com aquests! ;-)

A més, sabeu què? Estem a la Quaresma, així que el bunyol està de moda! I com que també els podeu fer iguals però amb carbassa, tampoc està tan malament presentar-vos-els, oi?

Però no només és això, és que aquests són uns bunyols especials, perquè els vam preparar per la campanya “Som Gent de Profit“, de la Generalitat de Catalunya, contra el malbaratament alimentari. Vam col·laborar-hi junt amb altres blocaires i cuiners, realitzant diverses receptes d’aprofitament, així com les corresponents fotografies!

Som Gent de Profit

Ara se n’ha publicat un llibre, que recull totes les noves receptes creades especialment per la campanya. A la part del final s’hi ha inclòs les receptes guanyadores dels concursos que es van anar fent mensualment, i nosaltres ens hem encarregat de fotografiar-les totes per al llibre! 

Una feina molt engrescadora i que ens va encantar poder fer! Com podeu veure el llibre ha quedat preciós!

La nostra recepta de bunyols us l’expliquem a continuació, però també podeu trobar-la aquí al web de Som Gent de Profit, on veureu que hi ha moltes més receptes, consells, i una pila d’informació interessant!

Animeu-vos a fer-los, que són molt fàcils, i si aprofiteu alguna resta que tingueu per la nevera, millor que millor!!

Bunyols de moniato

Ingredients

  • 225 g de moniato o carbassa rostits
  • 110 g de farina
  • 2 culleradetes de llevat químic
  • 2 cullerades de sucre llustre
  • 1 ou
  • 55 ml de llet
  • 1 pessic de sal
  • Oli d’oliva suau
  • Sucre llustre per ensucrar

PREPARACIÓ:

Posem en un bol tots els ingredients menys l’oli. Amb un batedor barregem bé la mescla fins que obtinguem una massa ben fina, evitant que hi quedin grumolls.

Escalfem en un cassó oli abundant. Quan estigui ben calent anem fregint porcions de massa, que agafarem del bol amb l’ajuda de dues culleretes. Deixarem fregir els bunyols fins que estiguin daurats.

Els retirem i els deixem escorrer sobre paper absorvent. Quan estiguin freds, i just abans de menjar-los, els espolvoregem amb sucre llustre.

Bunyols de moniato

La mona i el mico

Heu vist a l’Ori que guapo amb el mico i la mona a banda i banda i mitja dotzena d’ous de Pasqua? Avui ens hem menjat la mona fent calçotada amb la família de la Sandra, i clar, al petit de la casa el teníem encantat amb tant de dolç!

Enguany sembla que la mona tradicional d’ous durs ha tornat amb força. Aquí a Barcelona a la Sandra no li sona haver-ne vist normalment, però aquests últims dies l’hem vist aparèixer per la majoria d’aparadors (i també per molts blocs, que aquest any sembla que ens hi haguem llençat tots a fer-la!).

Jo de petit, allà a Reus, sempre tenia mona de pa de pessic amb gema (ben coberta de flamets i gemes) i figura de xocolata, però la meva mare també va seguir comprant la que tenia ella de petita, la dels ous durs, doncs allà s’han mantingut sempre els dos tipus.

L’any passat, a la Bordeta, vam fer unes mones més senzilles amb base de cóc, però aquesta vegada teníem ganes de treballar-nos-ho, així que l’hem feta en condicions, amb el pa de pessic de veritat, i clar, també hem provat de fer la versió tradicional amb els ous durs.

Com que en féiem dues no vam voler passar-nos amb les mides, i ahir, en enllestir la de brioix, i recordant les explicacions sobre les mones de Pasqua dels Olleta de verdures, vam veure que no havíem fet una mona, sinó un mico! Us ho miraríem d’explicar, però ens sembla millor que passeu pel seu bloc i gaudiu de la classe magistral sobre mones tradicionals que ens van fer! :)

Aquesta vegada hem decidit no explicar les receptes, doncs les hem tret pràcticament calcades d’un altre bloc! Ja se sap que en això de la reposteria millor no jugar-hi, així que en lloc de copiar-les us deixem els enllaços i comentem per sobre com ho hem fet.

Totes dues mones les hem tret del bloc de la Mercè de Cuina per a llaminers, un dels grans referents pel que fa a blocs de dolços.

La mona tradicional l’hem feta seguint exactament els seus passos, però sense farcir-la. I en fer-la més petita (la meitat de les quantitats que fa la Mercè), és quan vam obtenir el mico en lloc de la mona!

L’altra, la de gema i farcida de ganache de xocolata, també vam fer-la a partir de la recepta de la Mercè, però preparant una mica menys de cobertura de gema, i canviant el midó, doncs no en teníem, per Maizena.

Ah! Amb aquestes mones ens afegim al repte de l’Annie de pastissets.cat, i ajudem a acabar d’omplir fins dalt de mones tota la gastrosfera!

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Mones de Pasqua

Bacallà a la llauna

Si alguna cosa bona tenim al nostre país és que absolutament totes les tradicions que anem trobant al llarg del calendari, sempre van acompanyades d’alguna menja típica.

Per Pasqua no hi ha dubte que la reina és la mona en totes les seves variants, però abans d’això tenim les set setmanes de Quaresma durant les quals, segons tradició catòlica, es practicava dejuni i abstinència.

D’aquí ve precisament el nom de Quaresma, doncs és un període que dura quaranta dies exactes (de dimecres de cendra a dissabte sant, sense comptar els diumenges) pel simbolisme que la religió cristiana donava a aquest número: van ser els dies que Jesús va dejunar al desert, els dies que va durar el diluvi universal, etc.

I a arrel de tot això, d’una manera ja diluïda i poc estricta, ens ha quedat el costum de que els divendres de Quaresma “no es pot” menjar carn, principalment el divendres sant, i s’ha convertit en un dia en el que tradicionalment es menja peix, abundant sobretot les receptes de bacallà.

La d’avui és una de les maneres més clàssiques de preparar-lo: el bacallà a la llauna. No gaire complicat de fer, i amb un bon bacallà, sempre ens donarà un plat espectacular.

Ingredients (2 pers.)

– 2 lloms de bacallà dessalat

– 4 grans d’all

– 1 got de vi blanc

– 1 cullerada de pebre vermell

– Farina

– Oli d’oliva

Preparació

Enfarinem el bacallà i el fregim en una paella amb oli. El passem a una llauna de forn.

En el mateix oli (si n’hi ha massa, en retirem una mica) hi fregim els alls laminats, i quan estiguin rossos hi afegim el pebre vermell i immediatament el vi. Ho deixem bullir durant uns 5 minuts perquè redueixi una mica, i ho posem per sobre del bacallà.

Posem la llauna al forn durant preescalfat a 200º durant uns 10 o 15 minuts, segons la mida dels talls del bacallà. Vigilem que no s’enganxi a la llauna.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Bacallà confitat sobre crema de nyàmeres

Bacallà en tempura amb romesco de carxofes i favetes

Bunyols de l’Empordà

Fa uns quants dies vam penjar al Facebook una foto de bunyols fets a casa (o brunyols, com en diuen a les comarques del nord), i ràpidament ens en vau començar a demanar la recepta. Ja teniem previst posar-la, però no hem volgut esperar més i avui us expliquem com vam fer-los.

Després de cercar bastant, i tenint en compte que volíem fer-los amb matafaluga en gra, unes de les receptes que més ens va convèncer va ser aquesta del programa “Dolça Catalunya” de TV3.

Però per molt que ja se sap que amb les masses s’ha de tenir paciència, sobretot si les pastem a mà, seguint aquesta recepta i després de molta estona amassant vam decidir afegir-hi una mica més de farina i va lligar molt millor (de fet recomanen pastar a màquina, amb KitchenAid o similar, però us assegurem que a força de braços també surt!).

La setmana passada al “Cuines” també van explicar com fer-ne (i ja van dir que si es complicava la massa era més fàcil fer-la una mica més dura afegint un pèl de farina), així que d’aquí uns dies, quan en tornem a fer, provarem recepta nova.

Tingueu en compte que al cap i a la fi això és com preparar pa, tot dependrà de la farina que feu servir, i a partir de la recepta de base haureu de trobar-li el punt a la massa, i veure si hi manca una mica de líquid o de farina.

I sabeu què, avui mateix a “Memòries d’una cuinera” han anunciat que aquest mes ens proposen fer bunyols, així que aprofitem per enviar-los aquesta recepta.

Ah! Una última cosa, ja que parlem de bunyols no podíem deixar d’explicar-vos una interessant iniciativa que han posat en marxa els amics d’Olleta de Verdures: un mapa dels millors bunyols de Quaresma, que a més a més és col·laboratiu i permet afegir-hi la vostra recomanació d’on comprar-ne la millor versió.

Ingredients (25 bunyols aprox)

– 312 g de farina (i una mica més a ull fins que ens lligui bé la massa)

– 75 g de sucre

– 32 g de mantega

– 17 g de llevat premsat

– 4 g de sal

– 2 ous

– 125 ml de llet

– 8 g de matafaluga en gra

– Ratlladura de la pell d’una llimona

– Anís

– Oli per fregir els bunyols

Preparació

Escalfem la llet i quan estigui ben calenta, sense que arribi a bullir, hi posem la matafaluga i ho deixem tapat infusionant.

Barregem bé en un bol la farina amb el sucre, la mantega, el llevat i la sal, fins obtenir una mescla homogènia, però bastant seca.

Mentre la llet encara sigui una mica calenta, l’afegim al bol (nosaltres no colem la matafaluga, també la incorporem) i la barregem amb la resta d’ingredients. Mentre anem pastant hi posem la ratlladura de llimona i els ous, un per un.

Ho passem al marbre i pastem fins que la massa estigui uniforme i ben lligada, i no gaire enganxosa. Si no se us desenganxa dels dits aneu-hi afegint farina de mica en mica fins que adquireixi el punt adequat, i llavors podreu seguir amassant.

Deixarem reposar la massa en el bol tapat amb un drap, durant un parell d’hores, fins que dobli el volum, en un entorn tebi i sense aire.

Per donar-los forma anem agafant la massa segons la mida que vulguem que tinguin els bunyols, i amb les mans enfarinades en fem boletes; en el moment de posar-los a la paella amb l’oli roent, posem el dit al mig de la bola per fer-hi un forat.

Quan els bunyols estiguin ben rossos, els girem, i després retirem a un plat amb paper absorbent durant un moment. Ràpidament, mentre encara són calents, els ruixem amb una mica d’anís els passem per un recipient amb sucre perquè en quedin ben plens.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Mones de Pasqua