Sopa de pa

Núvols, vent, pluja… el fred sembla que no acaba d’arribar del tot, però està clar que ja tenim la tardor ben assentada a sobre.

I què millor per sopar un d’aquests dies tan ensopits, que una sopa ben calentona? Les nostres amigues de “Memòries d’una cuinera” ens han proposat elaborar sopes per aquest mes de novembre, i per això us portem aquesta recepta, senzillíssima, bona com la que més, molt nutritiva, i per suposat, econòmica!

Per preparar-la vam aprofitar un brou que havíem guardat de bullir verdura el dia abans i uns trossos de pa de bolets que teníem de quan vam estar fent proves per “la Recepta del 15”, així que vam gastar poc per fer-la.

Veureu que als ingredients no hem posat totes les quantitats; realment no les podem posar perquè no les tenim, i segurament tampoc calen, és una recepta per improvisar amb el que tenim en aquell moment!

Ingredients

– Brou de verdures

– Pa sec

– Una branca de farigola

– Un parell de grans d’all

– 1 ou

– Pimentó de la Vera

– Oli i sal

Preparació

En una olla amb una mica d’oli d’oliva daurem els alls laminats, i hi afegim el pa tallat a llesquetes molt primes. Salem i hi posem també el pimentó de la Vera i la branqueta de farigola.

Cobrim de seguida amb el brou de verdures i ho deixem fent xup-xup durant uns 10 minuts.

A l’últim moment hi aboquem un ou i remenem bé ja fora del foc fins que qualli.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Rosca de bolets

Crema de xampinyons amb sajolida

Avui deixeu-nos, abans que res, fer una petita menció a “la Recepta del 15” d’aquest mes d’octubre, doncs hem batut el rècord de participació del mes de maig quan us vam proposar cuinar amb maduixes: llavors vam recollir 82 receptes, i aquesta vegada de moment ja hem arribat a les 84 propostes. No sabeu la il·lusió que ens fa arribar a aquestes xifres i veure com cada vegada són més els blocs nous que també es van afegint al repte. Moltes gràcies a tots per seguir-nos mes a mes!

I parlant ja de la recepta que us portem avui, hem fet una cremeta de xampinyons per seguir en la línia de “fer tardor”, i intentar invocar una mica la fresca, a veure si entrem d’una vegada en l’estació de l’any que pertocaria!

És una crema de xampinyons feta com sempre, amb la peculiaritat de que l’hem aromatitzat amb sajolida, cosa que li dóna un punt diferent i realment interessant!

Si voleu podeu acabar d’arrodonir la crema amb uns crostons de pa fets també amb sajolida i formatge parmesà, doncs li donarà al plat el toc definitiu de color i sabor.

Ingredients

Per la crema:

– 200 g de xampinyons

– Mitja ceba

– 1 porro

– 1 patata mitjana

– Brou de verdures

– Sajolida

– Vi blanc

– Oli, sal i pebre

Pels crostonets de sajolida i parmesà:

– Pa del dia abans

– Formatge parmesà

– Oli

– Sajolida

Preparació

Per la crema:

En una cassola, sofregim la ceba i el porro ben tallats amb una mica d’oli, hi posem una bona branca de sajolida, hi afegim els xampinyons laminats, ho salpebrem i deixem que perdin la seva aigua.

Quan comenci a agafar color hi afegim la patata tallada a daus, hi posem un raig de vi blanc i ho deixem reduir una mica. Cobrim amb brou de verdures i ho deixem coure uns 20 minuts.

Triturem bé amb la batedora elèctrica.

Pels crostonets de sajolida i parmesà:

Fregim, en una paella, el pa tallat a dauets amb una mica d’oli, i ho condimentem amb unes fulletes de sajolida. Quan estiguin ben rossos hi posem parmesà ratllat per sobre i enretirem del foc fins que s’acabi de desfer el formatge amb l’escalfor residual. Servim acompanyant la crema.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Crema d’espàrrecs verds

Crema de carxofes

Crema de patata i bacallà amb tòfona

Sopa de síndria

Sembla que encara ens queden uns quants dies de calor per endavant, així que res millor que una recepta refrescant, ràpida i fàcil de fer per acabar de passar l’estiu!

Aquesta sopa es prepara només amb síndria i tomàquet, i està aromatitzada amb alfàbrega, així que als que no us convenç el gaspatxo aquesta és una opció que segurament us agradarà.

Ingredients

– 3 tomàquets

– 1/4 de síndria

– Alfàbrega

– Oli

– Vinagre

– Sal i pebre

Preparació

Pelem els tomàquets i els traiem les llavors. També tallem la polpa de la síndria i en separem les llavors.

Ho triturem tot amb la batedora elèctrica i ho amanim al gust amb un raig d’oli d’oliva, una mica de vinagre, sal i pebre.

Deixarem la sopa a la nevera, amb unes fulles d’alfàbrega a l’interior perquè n’absorbeixi l’aroma, fins que estigui ben freda.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Crema de tomàquet amb escuma d’oli d’oliva

Gaspatxo de cireres

Gaspatxo de cireres

Ja tornem a ser a Barcelona altra vegada després d’una setmaneta fora, i acabant els últims dies de vacances aprofitem per penjar aquesta recepta, que teníem preparada de fa un temps i estava pendent de penjar abans de finals de mes.

I la teníem pendent perquè vam preparar-la per la iniciativa “Memòries d’una cuinera“, que aquest mes ens ha proposat fer gaspatxo o salmorejo. Si voleu participar-hi amb la vostra recepta teniu temps fins el dia 28 de juliol per penjar-la al vostre bloc i fer-los arribar l’enllaç.

Nosaltres hem optat per un gaspatxo de cireres, boníssim i amb un gust molt més suau que el típic gaspatxo andalús, i també, és clar, amb un punt dolç molt interessant que li dóna aquest fruita. I ens encanta, i no és menys important, el color granat que agafa per la barreja de tomàquet i cireres.

Si no l’heu provat mai us animem a fer-ho!

Ingredients (4 pers.)

– 750 g de tomàquet pera

– 300 g de cireres

– Una punta de pebrot verd

– Mitja ceba petita

– La molla de 2 llesques de pa de pagès

– Vinagre Fòrum

– Oli d’oliva, sal i pebre

– Aigua freda

Preparació

Tallem els tomàquets i traiem els pinyols a les cireres. Ho posem tot en un pot per triturar junt amb pebrot, la ceba, el pa i el vinagre. Salpebrem al gust, i ho triturem tot amb la batedora elèctrica. Anirem afegint aigua freda fins aconseguir la textura que més ens agradi, més o menys líquida.

Passem el gaspatxo per un colador de malla fina per retirar-ne les pells i aconseguir una textura agradable.

Afegim un bon raig d’oli al gust i ho remenem a mà, no a màquina, de manera que s’incorpori però no quedi lligat. Ho reservem a la nevera per servir-ho ben fred.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Ajoblanco de pinyons – Els rul·los de la Fletcher II

Crema de tomàquet amb escuma d’oli d’oliva