Croquetes negres de sèpia

Gairebé és dia 15, i com ja comença a ser costum us mostrem l’aportació de la mare de la Sandra a la Recepta del 15, doncs altra vegada s’ha animat a participar-hi.

I precisament perquè hem vist que ja havíem publicat bastantes receptes seves, responent també a la petició popular d’alguns lectors, hem decidit crear un apartat on recollir -hi tots els seus plats, el qual hem anomenat “els fogons de la Isabel”.

Com podeu veure ja apareix al menú superior! Hi trobareu les receptes que teníem publicades fetes per ella, i a partir d’ara hi anirem posant les noves que faci.

De moment us expliquem el que ha preparat per la Recepta del 15 d’aquest febrer: unes croquetes de sèpia amb tinta, que boníssimes es queda curt per descriure-les! Hi podeu posar la tinta de la pròpia sèpia, o en el cas de que n’hi hagi poca o la sèpia vingui neta, substituir-la per 3 o 4 sobrets de tinta congelada per aconseguir que quedi el farcit ben negre.

L’arrebossat està fet amb panko en lloc de pa ratllat, i queda espectacular. Merci a la Moni que ens el va regalar perquè el provéssim! Uns dies després vam tornar-lo a fer servir per les nostres croquetes, però és l’únic que us direm sobre elles… haureu d’esperar al 15 per veure-les!

Ingredients

– 1 sèpia d’uns 200 g

– La tinta de la sèpia o uns 3 sobres de tinta

– 500 ml de llet

– 1 ceba

– 110 g de mantega

– 10 g d’oli

– 80 g de farina

Per l’arrebossat

– Farina

– 1 ou

Panko o pa ratllat

Preparació

Marquem la sèpia ja neta en una paella, i una vegada cuita la trinxem i ho reservem.

Posem a desfer la mantega en un cassó junt amb l’oli, i hi sofregim la ceba picada ben fina. Una vegada estigui cuita hi afegim la farina, i la deixem coure’s uns minuts vigilant que no es cremi. Anirem afegint la llet calenta poc a poc sense deixar de remenar, fins que formem una beixamel espessa.

Quan veiem que es desenganxa de les parets del cassó, apaguem el foc i hi posem la sèpia i la tinta. Remenem bé la barreja i posem la pasta resultant en una safata, estenent-la bé.

Deixant que es refredi una mica primer, tapem la safata amb paper film, i la posem al frigorífic durant tota la nit.

L’endemà podem donar ja forma a les croquetes. Fem les boles amb les mans, i després les passem per farina, ou i panko o pa ratllat. Les fregim en abundant oli calent fins que agafin color i quedin rosses.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Croquetes de pollastre

Croquetes de txangurro

Arancini de quinoa

Arròs negre

Aquells que ens llegiu sovint sabreu que a la Bordeta no podem viure sense arròs, i per tant, amb el temps que fa que no actualitzàvem amb cap recepta arrossera, podem dir que realment ja tocava!

També sabreu, molts de vosaltres, que de tant en tant pengem alguna recepta no feta per nosaltres, sinó fotografiada a casa dels pares de la Sandra per mostrar-vos amb el que ens rep la Isabel quan hi anem a dinar, i així explicar-vos també algunes de les seves receptes.

Què dir d’aquest impressionant arròs negre, una mica sucoset, amb sèpia, calamar, carxofes… i unes cloïsses boníssimes!

Potser una cassola tant fantàstica com la que veieu explica en part la fal·lera arrossera de casa nostra… doncs vulguis que no, tot s’enganxa una mica, oi?

Ingredients (2 pers.)

– 400 g d’arròs de Pals

– 1 sèpia amb la seva tinta (o en el seu defecte, tinta congelada)

– 1 calamar

– cloïsses

– 2 carxofes

– 1 all

– 1 ceba

– 2 fulles de llorer

– 1’5 l de fumet

– Oli, sal i pebre

Preparació

En una paella o cassola amb una mica d’oli fregim lentament l’all amb les fulles de llorer. Quan estigui lleugerament daurat retirem el llorer.

Netegem i tallem la sèpia i el calamar i els afegim. Deixem que es coguin una mica i hi posem la tinta. Reservem.

En una cassola de fang amb oli coem lentament la ceba ben picada, fins que estigui transparent. Afegim llavors les carxofes netes i tallades, i les sofregim uns 5 minuts. Posem l’arròs i l’enrossim un parell de minuts.

Cobrim l’arròs amb una mica més de la meitat del fumet i deixem coure durant uns 10 minuts.

Afegim la resta del brou junt amb la sèpia i el calamar que tenim ja cuits amb la tinta. Coem durant 10 minuts més i corregim de sal i pebre.

A banda, obrim les cloïsses en un cassó tapat amb una mica d’aigua. Quan es comencin a obrir les retirem i posem sobre l’arròs acabat de fer.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Arròs caldós de safrà

Arròs de gambes

Risotto negre

Risotto negre

Ahir dissabte vam participar a la nostra primera trobada blocaire: un esmorzar al forn Baltà 100% santsenc! Déu n’hi do la de gastroblocaires que som en aquest barri eh?!

L’esmorzar va ser tota una sorpresa, i no només per l’estona tant agradable que vam passar amb tots, sinó també per la visita a l’obrador que ens va fer en Josep Baltà; vam sortir-ne realment encantats! Esperem que la trobada es repeteixi aviat, però mentrestant els amics de “El cafè de nit” han penjat un munt de fotos al seu bloc per immortalitzar el moment!

I tornant a l’entrada d’avui, com que ara ja feia dies que no penjàvem cap recepta d’arròs, i en canvi és quelcom que mai podem estar-nos de fer a casa, avui us ensenyem aquest plat que teníem pendent de posar aquí al bloc des de fa un temps.

És un risotto de tinta la mar de bo, que combina el sabor del calamar i la tinta de l’arròs negre, amb la cremositat del parmesà típica dels risottos. L’hem acompanyat amb una mica de salsa romesco, i està impressionant! Si no n’heu fet mai, proveu-ho perquè segur que us encanta!

Abans de començar amb l’explicació de la recepta, un secret: vam preparar-la només amb sobres que teníem pel congelador… Visca l’aprofitament!

Ingredients (2 pers.)

– 200 g d’arròs bomba

– Aletes i potes de calamar

– Tinta de calamar

– Mitja ceba

– Brou de gambes

– Mantega

– Parmesà

– Un raig de vi blanc

– Oli, sal i pebre

– Salsa romesco

Preparació

Començarem fregint el calamar ben talladet amb una mica d’oli, i el retirem. Sofregim la ceba tallada ben petita fins que estigui cuita, hi afegim l’arròs donant-li un parell de voltes, i hi tornem a posar el calamar. Salpebrem.

Posem un raig de vi blanc i deixem que faci xup-xup fins que s’evapori. Mentrestant anem escalfant el brou de gambes i hi dissolem la tinta de calamar.

A poc a poc podem anar afegint el brou a l’arròs, remenant contínuament i tornant-ne a posar a mesura que l’arròs se’l va bevent. Mantingueu el brou en un cassonet al foc perquè estigui sempre calent mentre l’aneu afegint. Deixarem que cogui en total durant 18 minuts perquè l’arròs ens quedi al dente.

Quan estigui llest, retirem del foc i hi posem un trosset de mantega i parmesà al gust, tot remenant bé fins que es desfaci i quedi ben lligat. Emplatem acompanyat amb una mica de romesco.

Bon profit i bona cuina!

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Arròs caldós de safrà

Arròs de gambes

Risotto de carbassa

Risotto de trompetes de la mort

···

Calamars blanc i negre a la romana

Ja és 15 de gener, i ha arribat el moment d’estrenar aquesta petita nova secció que hem posat en marxa junt amb la Marina de Xocolata desfeta.

“La Recepta del 15” consistirà en una mecànica tant simple com publicar, tots els 15 de cada mes, una recepta a partir d’un ingredient o plat base, de manera que cadascú pugui replantejar-lo com vulgui. La part divertida serà comparar com hem presentat un mateix plat de diferents maneres.

Aquest més tocava treballar amb calamars, i nosaltres hem decidit portar-vos-els mitjançant la que segurament és la manera més típica de fer els calamars: a la romana, això sí, amb un toc especial que els fa diferents, hem incorporat tinta de calamar a la massa d’arrebossar per fer-los de color negre!

La idea era acompanyar-los d’escuma de maionesa, però hem tingut una baixa a la cuina (tinc a la xef amb febre i una amigdalitis de cavall), i el que normalment fa d’ajudant se les ha hagut d’espavilar tot sol. I clar, el tema del sifó jo no el toco, això és cosa seva, així que haurem de deixar-ho per una altra ocasió.

Me’ls he menjat com tota la vida, amb un raig de suc de llimona, i la veritat és que amb un arrebossat tant suau i esponjós no necessiten res més. Bo-nís-sims!!!

Ingredients

– Calamars frescos

– Farina de blat

– 1 ou

– Cervesa

– Tinta de calamar

– Oli i sal

Preparació

Una vegada tinguem els calamars ben nets, podem tallar-los en anelles de no més d’un dit de gruix (tot i que dependrà molt de la mida dels calamars). Els salem lleugerament i reservem.

Per preparar la pasta per arrebossar, batrem un ou en un bol o plat fondo. Hi afegim un raig de cervesa, dues cullerades de farina i un polsim de sal, i ho mesclem bé fins que desapareguin els grumolls.

Acabarem de fer la pasta a ull a base d’anar afegint farina per espessir, i cervesa per aclarir, fins aconseguir una massa densa, que no estigui ni massa espesa ni massa líquida. Segons la quantitat de calamars que haguem d’arrebossar podem allargar la pasta sense problemes, en tot cas, si se’n necessités molta, s’hi podria afegir un altre ou (cal dir que amb un dóna per fer pasta per bastants calamars).

Passarem les anelles de calamar primer per farina i després per la pasta. Ho fregirem en una paella amb oli d’oliva ben calent, vigilant que no vagin massa carregats de pasta d’arrebossar.

Al tenir la meitat dels calamars fets, afegim a la barreja de la pasta un sobret de tinta de calamar i remenem fins dissoldre’l bé. Repetim el procés anterior i fregim la resta de calamars. Sempre és idoni deixar-los uns minuts sobre paper absorbent de cuina per fer-los perdre l’excés d’oli.

Mengeu-vos-els calents, eh?!!

Bon profit i bona cuina!

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Croquetes de pollastre

···