Coca d’ou

Quan parlem de coca de pasta adobada normalment ho fem per diferenciar-la de la coca de forner, feta amb massa de pa.

L’expressió adobar, entre altres accepcions, vol dir arreglar, afegir, millorar; així doncs, la coca adobada és una massa de pa millorada a base d’afegir-hi sucre, ou i greixos, com la matega o l’oli, i a vegades també substituint l’aigua per llet. Podríem dir que és la denominació catalana de la massa de brioix, que suposadament té origen francès.

Sovint es perfuma la pasta adobada amb aigua de tarongina (aiguanaf), anissos (com les llavors de matafaluga), comí o pell de llimona, entre d’altres.

Tal i com passa amb el pa, es pot fer la massa directament o fent abans algun tipus de preferment, que en millorarà el sabor i també la mantindrà tendra més temps, gràcies a la llarga fermentació.

De coques adobades se’n fan de molts tipus i versions arreu del país, essent la més genèrica i bàsica la coca amb sucre, típica d’esmorzars i berenars per acompanyar la llet o la xocolata desfeta.

Per exemple, les que porten pinyons, crema i fruita confitada són les típiques de Sant Joan, i per Corpus, a Reus, fem les típiques coques amb cireres, que ja us vam explicar en un altre post fa uns anys.

Una altra coca típica de Reus i comarca, és l’anomenada coca d’ou, no perquè porti ou a la massa (que també), sinó perquè du una barreja d’ou i sucre per sobre, que qualla al forn durant els últims minuts de cocció de la massa.

Aquesta coca normalment s’acostuma a trobar a les pastisseries només durant Carnaval, doncs és pròpia de Dijous Gras.

La recepta que hem fet nosaltres és per una coca mitjana, no gaire gran, d’uns 30x20cm. Penseu que s’ha d’estirar bé perquè no quedi gaire gruixuda, i després plegar unes vores que retindran la barreja d’ou i sucre que posarem a l’últim moment, quan la massa ja sigui quasi cuita.

Us recomanem fer el preferment el dia abans, i deixar-lo fermentar tota la nit; l’aroma que aportarà a la coca serà immillorable.

N’hem vist versions amb coca de forner, però la que recorda el Xavi de Reus de tota la vida és amb coca adobada, així que hem adaptat la recepta del Manel de “La gàl·lia catalana”, doncs ens ha donat un bon resultat.

Coca d'ou

Ingredients:

Preferment:

– 40 g de farina

– 2 g de llevat de forner en pols (o 6 g de llevat fresc)

– 2 o 3 cull. soperes d’aigua tèbia

Pasta adobada:

– 25 g de sucre

– 25 g de mantega pomada

– 1 cull. de cafè de sal

– 1 cull. de cafè de matafaluga en gra

– 1 ou (a Tª ambient)

– 1 cull. sopera d’aigua de tarongina

– La ratlladura de la pell de mitja llimona petita

– 130 g de farina de força

Recobriment d’ou:

– 4 ous

– 5 cull. soperes de sucre

Preparació:

Preferment:

El dia abans preparem el preferment, desfent el llevat en l’aigua tèbia, i barrejant-hi bé la farina. Deixem la pasta obtinguda en un bol, tapat amb film.

Al febrer les cuines estan fredes, així que si la teniu tota la nit llevant, podeu deixar la massa fora de la nevera. De totes maneres, si ho preferiu, o si estem en una època de l’any que fa més calor, podeu posar la massa a la nevera, i llevarà també sense problemes.

Si voleu també podeu fer el preferment d’hora al matí, i quan hagi doblat el seu volum, al cap de 2 o 3 hores (deixant-lo en algun lloc càlid), ja podeu utilitzar-lo.

Pasta adobada:

Pasteu bé amb unes varetes la mantega a punt de pomada amb el sucre. Afegiu la sal, la matafaluga i la ratlladura de llimona.

Poseu-hi l’ou sencer, i l’aigua de tarongina. Torneu a barrejar, i afegiu la massa mare i una mica de la farina. Pasteu bé, i aneu posant la resta de la farina a poc a poc, fins a obtenir una massa homogènia i elàstica.

La massa ha de reposar en un bol, que taparem amb un drap humit, fins que dobli el volum. A nosaltres ens ha trigat unes dues hores, deixant-la a prop d’una estufa.

Sobre un paper de forn estirarem la massa amb l’ajuda d’un corró enfarinat. Feu-la ben prima, fins que tingui una mica més d’un pam de llargada. Passeu-la sobre la safata del forn, i plegueu una vora a tot el contorn de la coca. Tapeu altre cop amb un drap humit, i deixeu llevar per segona vegada.

Quan hagi agafat volum (nosaltres l’hem deixada un parell d’hores més), serà moment d’enfornar-la. Xafeu una mica amb una forquilla tota la part on anirà l’ou, doncs no volem que pugi gaire.

Recobriment d’ou:

La posarem al forn preescalfat durant 15 minuts, a 170ºC. Veureu que la massa va enrossint-se. Mentrestant batrem 4 ous amb 3 cullerades de sucre, i deixarem que reposi perquè es desfaci bé.

Al cap dels 15 minuts treiem la coca del forn, hi aboquem la barreja d’ou, i espolsem les altres 2 cullerades de sucre per sobre. Tornem a posar-la al forn, i la deixem entre 5 i 10 minuts més, a la meitat de dalt del forn.

Hem d’anar vigilant, i quan l’ou estigui quallat, retirarem la coca del forn.

La deixem refredar, i ja està llesta per gaudir-la!

Bon profit i bona cuina!

Coca d'ou

Coques de Sant Joan

coca_st_joan_03min

Si ens seguiu a les xarxes socials, aquest proper dilluns veureu les nostres coques de Sant Joan d’enguany, però de moment, i perquè tingueu temps de fer-les si voleu, avui us ensenyem les coques que vam fer l’any passat.

Per a les coques adobades vam fer servir la massa del Ramon de “Què hi ha de postres?, un manyà jubilat i pastisser aficionat, amb unes receptes que mai fallen!

Les dues que vam fer portaven crema pastissera, una per sobre junt amb fruita confitada, i l’altra farcida amb cireres fresques per sobre.

També vam fer coques de Llavaneres, molt fàcils de fer, i més encara si ja teniu crema pastissera feta (o  si us en sobra és una bona manera d’aprofitar-la!).

Recordeu fer la crema el dia abans, quan feu el preferment de la massa, o amb unes quantes hores de temps perquè tingui temps de refredar a la nevera.

I ja que parlem de coques, parlem de forns! Volem aprofitar per explicar-vos una visita que vam fer al forn “l’Obrador” fa uns quants dies, de la mà de les sempre sorprenents meriendas de la Margot.

Ens van convidar a un berenar i vam fer una visita on vam veure com preparaven un dels seus productes estrella, el pa de quinoa. I també vam veure com funcionava la maquinaria d’amassat, per després practicar una mica i donar forma a unes baguettes.

I com no, al final van venir les sorpreses: un bol per amassar i coure pa, de la mà de Lékué, per a cadascú! També es va sortejar un llibre de “La mesa del pecado (Larousse), del qual la super amfitriona n’és co-autora! I encara una altra coseta… Un sorteig d’un lot de Castey, que li va tocar a la nostra estimada Nuni, amb l’ajuda d’una veueta que li va suggerir un número… ;-)

Moltes gràcies a la Margot, a l’Obrador, i als sponsors que van obsequiar-nos amb els seus productes!

I ara, mans a la massa i a fer coques! Bon Sant Joan!!

Coca adobada de fruita i crema

Ingredients

Preferment:

– 200 g de farina

– 10 g de llevat fresc

– 120 g d’aigua

Massa de la coca:

– Preferment

– 80 g de sucre

– 40 g de mantega pomada

– 1 ou sencer i 1 rovell (guardem la clara per pintar)

– 1 g de sal

– La pell ratllada d’una llimona petita

– 200 g de farina de força

– 4 g d’oli

– Aigua (per ajustar la consistència de la massa)

Farciment/cobertura:

Crema pastissera (aquí trobareu la recepta)

– Fruita confitada

– Cireres fresques

– Pinyons

– Ametlla laminada

Preparació

Preferment:

Escalfem una mica l’aigua, que quedi tèbia (no ha de cremar gens si hi posem el dit, només l’hem de notar lleugerament calenta), i hi desfem el llevat.

Posem la farina al robot amb el ganxo amassador, hi afegim l’aigua amb el llevat, i ho deixem 10 minuts a velocitat lenta (si ho feu a mà compteu 20 minuts ben bons fins que la massa quedi realment fina i homogènia!!!).

Passem la massa sobre un marbre enfarinat, estirem una mica la massa i la pleguem (els laterals cap al centre) i la tornem a estirar.  Repetim el plegat. En total ho farem tres vegades.

Bolegem la massa i la posem en un bol enfarinat (que sigui bastant gran, doncs he de quedar lloc perquè la massa creixi). La deixem fermentar a la nevera durant unes 12 hores, amb el bol tapat.

coca_st_joan_02min

Massa de la coca:

Posem la mantega pomada al bol del robot, i hi afegim tots els ingredients menys la farina, l’oli i l’aigua. Ho batem a mà fins que quedi ben integrat.

Col·loquem el bol al robot, a velocitat lenta, hi afegim el preferment i la farina a poc a poc. Quan estigui tota incorporada, si és necessari corregim amb aigua o més farina segons si la massa està dura o líquida, i deixem que amassi durant 10 minuts.

Finalment hi afegim l’oli i deixem amassar una mica fins que s’incorpori bé a la massa.

Engeguem el forn a 30ºC per fer-hi fermentar la massa (sense ventilador si en tenim!).

Aboquem el bol sobre el marbre pintat amb oli, i pleguem la massa, de la mateixa manera que amb el preferment, també 3 vegades, i la bolegem al final.

La posem en un bol i l’introduïm al forn, durant uns 30 minuts, perquè llevi. A mig llevat traiem el bol, aixafem la massa amb la mà per treure-li l’aire, i tornem a posar el bol al forn fins que faci la mitja hora. El temps és orientatiu, la massa ha de doblar.

Tornem la massa al marbre, la tallem en dues peces, les pleguem una vegada, les bolegem, i les estirem amb el corró untat en oli, fins donar-los la forma ovalada típica de les coques. Les posem a la safata sobre un paper de forn, i les pintem amb la clara sobrant, o amb un ou batut.

Hi posem el guarniment que preferim (crema pastissera, fruita, fruits secs…), i les posem al forn a 30ºC durant uns 60 minuts, o fins que dobli el volum. Sota la safata de forn hi deixarem un recipient amb aigua calenta bullent perquè generi humitat mentre lleva.

Passat el temps, les retirem del forn amb compte de que no ens baixi la massa, i posem el forn a 200ºC. Quan estigui al punt ensucrem les coques i les posem a coure.

Trigarà uns 20 minuts a coure una coca (és millor fer una fornada per a cadascuna), però el millor és observar-la i veure com va enrossint i treure-la quan tingui color.

Quan sigui ben freda, al cap d’un parell d’hores reposant sobre una reixeta, la podrem obrir per la meitat si la volem farcir. En aquest cas haurem de tenir la crema pastissera feta des de unes quantes hores abans, perquè hagi tingut temps de refredar bé a la nevera.

coca_st_joan_01min

Coca de Llavaneres

Ingredients:

– Una làmina de pasta de full

– Crema pastissera (aquí trobareu la recepta, amb la meitat de la proporció n’hi ha prou)

– 100 g de farina d’ametlla

– 100 g de sucre

– Aigua

– Ratlladura de pell de llimona

– Pinyons o ametlles laminades

Preparació:

Preparem la crema amb unes quantes hores de temps, i la guardem a la nevera amb film a sobre perquè no faci tel.

Barregem la farina, el sucre i la pell de llimona, i hi anem afegint aigua de mica en mica fins que tinguem un massapà amb una textura una mica fluida.

Estirem la pasta de full, i la tallem en el doble de trossos com coques vulguem fer. Nosaltres en vam fer 4 de petites, per tant 8 trossos. Els posem sobre la safata amb paper de forn.

Repartim la crema pastissera sobre la meitat dels trossos i ho cobrim amb la resta. Posem el massapà sobre les coques amb l’ajuda d’un pinzell o brotxa, i hi escampem per sobre els pinyons o ametlles.

Enfornem a 150ºC fins que estiguin daurades (el temps canviarà molt segons la mida de les coques, controleu-ne el color!!).

Bon profit, i bona cuina!

coca_de_llavaneres_01min

Torró de caipirinha

Doncs sí, ja torna a ser dia 15; a nosaltres aquesta vegada el temps ens ha passat especialment ràpid!

Com fem sempre comencem donant-vos les gràcies a tots per la participació el mes anterior, per enèsima vegada vam batre rècords de receptes rebudes, arribant fins a les 89 propostes de pa! Això cada vegada és més gran, gràcies de veritat a tots per participar i llegir-nos mes a mes!

Per aquest desembre no podíem sinó plantejar-vos un bon repte, com era fer torrons. Nosaltres només n’hem fet una vegada, el Nadal passat, però va resultar més senzill del que pensàvem, i el resultat és impressionant, una mica com passa amb el pa quan decideixes a provar-ho per primera vegada, oi?

Per això estem convençuts que si no n’heu fet mai, aquesta vegada també perdreu la por i us llençareu a intentar-ho. Per si voleu fer-hi una ullada, aquests són els torrons que vam fer l’any passat, veureu que és molt senzill: el de gema cremada i el de trufa al Baileys.

Va ser a l’última trobada amb els blocaires de Sants on va sorgir una animada discussió sobre el que era el torró i si segons quin tipus de torrons havien d’anomenar-se realment així. L’Àlvar d’El pa dels Ferrer i el Massitet d’Olleta de verdures no ho veien clar, “torró o bombó? deia el Massitet, assegurant que tot allò que no estigui preparat amb ametlla o fruits secs, tal i com es preparen els clàssics dur i tou de Xixona, no és un torró.

Per això nosaltres any hem tornat a optar per fer-ne dos de diferents, un és el que veieu aquí, el torró de caipirinha, que reivindiquem com a torró tot i no seguir la pauta del tradicional de Xixona. L’altre, fet sí a partir de fruits secs, encara està pendent de veure com queda i en tot cas el penjaríem d’aquí uns dies una vegada estigui ben endurit.

Tots aquells que us hageu animat a fer torrons, si us plau deixeu-nos aquí un enllaç a la vostra recepta per poder incloure-la a l’índex. Com sempre, el dia 20 publicarem l’anunci de l’ingredient per al mes que ve.

Alguns ja ens heu començat a enviar les vostres receptes, esperem amb moltes ganes totes les idees que heu tingut pels torrons d’aquest Nadal. El nostre de caipirinha l’hem fet per petició popular, la família ens el va demanar, i realment ara en donem gràcies, ha quedat boníssim!

Ingredients (per 1 barra)

– 250 g de xocolata blanca (per a la trufa)

– 70 g de xocolata de postres (per a la cobertura)

– 60 ml de nata líquida (35% m.g.)

– 30 g de sucre morè

– 25 g de mantega

– Un raig de cachaça (al gust)

– La ratlladura d’una llima

– El suc de mitja llima

Preparació

Utilitzarem el truc del brick de llet per a preparar-nos un motlle pel torró, tallant-lo en dos i aprofitant la cara sense forat. Una vegada net i eixut, obtindrem una superfície antiadherent molt fàcil de desemmotllar quan tinguem el torró acabat.

Comencem desfent al bany maria (o al microones amb unes gotes d’aigua) la xocolata per a la cobertura; seguidament l’aboquem a l’interior del motlle, cobrint-ne bé totes les parets. En quedarà una superfície brillant i perfecta per al nostre torró. Podem ajudar a que es refredi més de pressa deixant-ho una estona al frigorífic.

Per fer l’interior del torró, en un cassó al foc posem la nata, el sucre i la mantega, remenant fins que es dissolguin bé tots els ingredients. Quan estigui arrencant a bullir ho retirem del foc, i ja podem posar-hi la xocolata blanca ben trossejada i la ratlladura de llima . Ho mesclem bé fins que es desfaci i obtindrem una crema densa: la trufa que farem servir per omplir el motlle.

Ara és quan afegim la cachaça i el suc de llima, i ho remenem bé fins quedi una mescla homogènia.

Podem ja omplir el motlle amb la trufa que acabem de preparar, parant atenció sobretot als extrems del recipient, de manera que quedi tot ben repartit.

Per mantenir la forma de la barra mentre deixem que es refredi, nosaltres hem posat a banda i banda del brick un paquet d’arròs. Una vegada ja s’hagi endurit una mica, podem deixar-ho a la nevera.

L’endemà el desemmotllem amb compte tallant el brick per les cantonades i obrint tots els laterals. Veurem com de bé queda la cobertura, dura i brillant, conservant a l’interior una trufa cremosa i suau.

Per menjar-lo al punt és millor treure’l de la nevera una estona abans de consumir-lo.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Torró de trufa al Baileys

Torró de gema cremada

la Recepta del 15 (de desembre)

És difícil competir amb l’actualitat, avui és jornada d’eleccions, i a més aniversari d’efemèrides poc afortunades… però segueix sent dia 20, i com cada mes a nosaltres ens toca anunciar-vos la proposta del mes que ve.

Altra vegada hem de començar donant-vos les gràcies: amb quasi 90 receptes recollides hem tornat a superar la convocatòria del mes passat. Ens n’alegrem moltíssim perquè hem vist com diversos blocs es llençaven a fer pa per primera vegada, i tots se’n sortien sense problemes. Moltes gràcies!!

Com ja heu pogut llegir, per aquest desembre us proposem fer torrons. Ens feia una mica de por fer aquesta proposta, però basant-nos en la pròpia experiència, volem explicar-vos que nosaltres l’any passat vam provar de fer-ne per primera vegada i el resultat va ser impressionant!

Val la pena, per tant, intentar-ho, tot i que cada vegada són més els blocs que arribat el Nadal ens ensenyen uns torrons sorprenents. Us deixem l’enllaç dels que vam fer nosaltres l’any passat per demostrar-vos que és més fàcil del que sembla: de gema cremada i de trufa al Baileys.

Us recordem que penjarem les receptes el dia 15 de desembre, però que si us va millor fer-ho abans o després, no hi ha cap problema. L’únic que us demanem és que ens deixeu aquí al bloc un comentari amb l’enllaç a la recepta que presenteu, així ens facilitareu el recull de totes les propostes i serà molt més ràpid fer l’índex.

Per acabar us remetem a la nostra secció de la Recepta del 15, on podreu veure les quasi 90 receptes de pa que hem recollit durant aquest novembre, i també tots els índex de les convocatòries anteriors.

Gràcies a tots!

···