Quallada de bacallà amb melmelada de tomàquet

Quallada de bacallà

Si voleu sorprendre als vostres convidats, no hi ha res com la recepta que us mostrem avui.

Els hi podreu prendre una mica el pèl presentant el plat com unes postres, doncs sembla totalment un iogurt amb melmelada.

I de melmelada en porta, però de tomàquet, ideal per acompanyar el bacallà de la quallada, una combinació de sabors més que clàssica i que sempre funciona.

El resultat és més que espectacular, no només per la barreja de sabors dolç/salat, sinó també per les textures.

Animeu-vos a fer-ho, doncs és una recepta molt fàcil a l’abast de tots, que es prepara amb quallada en pols!  Segur que us sorprendrà!

Ingredients

– Un trosset de bacallà ja dessalat (del volum de dos dits)

– 300 ml de llet

– Un all

– 7 g de pols de quallada (mig sobre aprox.)

– Oli, sal i pebre

– Melmelada de tomàquet

Preparació

Desfem la quallada en pols en una mica del 300 ml de llet, i ho reservem.

Preparem els gots on servirem les quallades, posant al fons mig dit de melmelada de tomàquet. Si la compreu feta i us agrada més fina podem triturar-la una mica.

Laminem l’all i el daurem en un cassó amb un raig d’oli. Hi afegim el bacallà esmicolat, i hi donem un parell de voltes. Ho cobrim amb la resta de la llet i deixem que bulli durant un minut. Salpebrem.

Triturem la barreja amb la batedora elèctrica fins que quedi ben fina, i la tornem a posar al foc al mateix cassó.

Quan torni a bullir hi afegim la llet on havíem desfet la quallada, deixem que torni a arrencar el bull, l’apartem del foc, i ho tornem a posar fins que torni a bullir. Ho retirem.

Omplim els gots on ja hi teníem preparada la melmelada, i els tapem bé amb film transparent, reservant a la nevera fins al moment de servir.

Quallada de bacallà

Amanida caprese líquida

Amanida caprese líquida

Aquest Nadal hem anat atrafegats i pràcticament no hem actualitzat el bloc. Això sí, els deures els vam fer, i aquests dies anirem mostrant algunes de les coses que vam preparar.

L’amanida caprese és una combinació clàssica que mai falla (mozzarella, tomàquet, olives negres i alfàbrega). El més interessant és trobar noves maneres de jugar amb aquests quatre sabors, i per Sant Esteve la Sandra va empescar-se’n aquesta boníssima i sorprenent versió, on el tomàquet es torna aigua i la mozzarella crema.

Per molt elaborat que pugui semblar el plat, és una recepta molt fàcil de fer; us animem a tastar-la, segur que us encanta!

I pel sopar de pintxos que cada Nadal fem a casa amb els amics, va tornar a sortir, doncs va ser la idea que va presentar la Sandra al sopar-concurs.

Per no faltar al costum, a continuació us mostrem les propostes que vam tastar aquella nit:

Sopar de pintxos 2012/2013

1- Pintxo de paté d’escórpora, ou dur, pebrot escalivat i oliva

2- Barques de salmó

3- Full de patata, carbassó i salmó

4- Amanida caprese líquida

5- Crema de carbassa amb vainilla, ou de guatlla poché i germinats d’alfals

6- Minihamburgueses de tonyina

7- Croquetes de nous

8- Cassoletes de xocolata, maduixa, plàtan i nata

I aquí us deixem la recepta per a l’amanida caprese líquida:

Ingredients

– 1 mozzarella de búfala

– 4 tomàquets pera

– 2 tomàquets cirerols

– Olivada

– Alfàbrega fresca (fulles i flors)

– Flor de sal d’olives negres

– Oli i sal

Preparació

Tallem els tomàquets a trossos irregulars, i els posem en un colador de malla recoberts d’una gasa fina, sobre un bol.

Els aixafem bé, els salem, i els reservem un mínim de dues hores a la nevera perquè deixin anar tota la seva aigua.

La gràcia és que quedi transparent, així que si la veiem encara una mica vermella la podem tornar a colar passant-la per un filtre de cafè (poseu-ne dos o tres, doncs es tornaran molt fràgils i se us poden trencar).

Triturem la mozzarella amb la batedora elèctrica, posant-hi una mica del seu sèrum, fins obtenir-ne una crema molt fina.

Omplim el fons dels gotets amb la mozzarella. Ens serà molt pràctic fer servir una mànega pastissera per no embrutar els gots.

Posem un parell de rodanxes primes dels cirerols a sobre, una punta d’olivada, fulles d’alfàbrega tallada ben petita, la sal d’olives negres, i unes gotes d’oli. En el moment de servir ho cobrim amb una mica d’aigua de tomàquet i ho decorem amb una flor d’alfàbrega.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Ciabatta caprese

Torradetes caprese

Pasta fresca de tomàquet

Per la Recepta del 15 del mes de gener vam fer la nostra primera pasta fresca casolana, i en vam quedar encantadíssims. I com que des de llavors que volíem tornar a fer-ne, aquest cap de setmana passat vam posar-nos-hi.

Aquesta vegada no vam fer pasta farcida, sinó tagliatelle, però amb la pasta de tomàquet!

Teníem per casa tomàquet en pols que vam comprar fa temps (atenció: al Dia!) i que només l’havíem utilitzat per fer pa, sense gaire èxit en quant a sabor.

Per fer la pasta vam afegir-n’hi força quantitat i vam encertar, va quedar amb un color preciós i un sabor a tomàquet molt i molt bo! D’acompanyament, una salseta de tomàquets cherry i carbassó amb olivada, que li quedava com feta a mida.

Tot i que és entretinguda de fer, realment resulta molt fàcil preparar la pasta a casa, encara que només sigui de tant en tant. Si no n’heu fet mai, proveu-ho!

Si no teniu màquina de pasta podeu provar d’estirar la massa en petites porcions amb un corró de cuina, i molta paciència, i tallar les tires amb ganivet.

Ingredients (4 pers.)

Per a la pasta ( uns 500 g)

– 300 farina

– 3 ous mitjans

– 50 g de tomàquet en pols

Per a la salsa:

– Carbassons mini (o normals)

– Tomàquets cherry

– 2 alls

– Dues cullerades d’olivada

– Mozzarella

– Oli, sal i pebre

Preparació

Per a fer la pasta

Fem la massa de la pasta posant la farina en un bol i els ous lleugerament batuts al mig. I com que fem la pasta de tomàquet, haurem barrejat en sec primer el tomàquet en pols amb la farina.

Comencem remenant amb una forquilla fins que els ous lliguin bé amb la farina (serà com un munt de molles aglutinades), i ho aboquem sobre el marbre que tindrem una mica enfarinat.

Amassem bé la barreja fins que quedi una pasta homogènia, retornem al bol (sense restes de massa i enfarinat) i ho deixem reposar 1 hora tapada amb un drap humit per evitar que es faci una crosta.

Tallem la massa en 3 o 4 porcions i les anem passant per la màquina de pasta, un parell de vegades per cada posició, de més gruixuda a més prima. Nosaltres ho vam passar fins a la penúltima posició, per evitar que es trenqués la làmina. Sempre haurem de tenir la pasta i la màquina ben enfarinada perquè no se’ns enganxi.

Podeu trobar-vos amb que la massa se us desfà al passar-la per la màquina. En aquest cas potser els ous són petits, sumen poc líquid a la mescla i la massa resulta massa seca. Proveu a afegir unes gotes d’aigua, amassar una mica, i tornar-la a passar, sempre ben enfarinada perquè no s’enganxi.

Finalment tornem a passar la làmina per l’accessori dels tagliatelle, els passem a un plat, i enfarinem una mica. S’aniran assecant, però no passa res.

Bullim la pasta en abundant aigua salada, just el moment abans de menjar, durant 3 minuts. Escorrem i servim.

Per a fer la salsa:

Tallem els carbassons i els sofregim en una paella amb oli, hi afegim els tomàquets cherry sencers i els deixem escalivar una mica. Hi posem l’all picat, deixem que es dauri i hi afegim l’olivada junt amb una mica més d’oli per crear la salsa.

Servim sobre la pasta amb una mica de mozzarella i un punt de pebre.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Raviolis de carxofa

Nyoquis de moniato

Pasta fresca amb verduretes

Risotto d’espinacs

Fa temps que no actualitzàvem amb una recepta d’arròs, que ja sabeu que és una de les coses que més ens agrada a casa, així que avui us portem aquest risotto que la Sandra va preparar fa uns dies.

Com veieu destaca per un intens color verd, que en aquest cas li donen els espinacs que vam barrejar amb el brou de verdures.

El resultat és un arròs lleuger i suau, molt diferent del clàssic risotto de bolets, i que a més a més hem trobat boníssim acompanyat d’uns trossos de tomàquet fresc.

Ingredients (2 pers.)

– 200 g d’arròs bomba

– 200 g d’espinacs

– 1’5 l de brou de verdures

– 1 ceba mitjana

– Un raig de vi blanc

– Formatge parmesà

– Un tros de mantega

– Tomàquets cherry

– Sèsam negre

– Oli, sal i pebre blanc

Preparació

Bullim els espinacs uns 5 minuts, els escorrem i després triturem amb la batedora elèctrica junt amb una mica del brou de verdures. Quedarà un líquid d’un color verd ben vistós. Ho barregem amb la resta del brou i reservem en un cassó.

En una cassola amb una mica d’oli daurem la ceba, i quan estigui daurada hi afegim l’arròs i li donem unes quantes voltes fins que s’impregni bé. Hi posem el vi blanc i deixem que s’evapori.

Hi comencem a afegir el brou en petites quantitats, i anem remenant. Com sempre en els risottos, afegirem el brou sense deixar de remenar, i afegint-ne de nou a mesura que l’arròs se’l va bevent. Mantindrem el brou calent en un cassonet al costat de la cassola de l’arròs.

Ho courem durant uns 15-18 minuts, segons el tipus d’arròs que estiguem utilitzant.

Quan estigui al punt retirem l’arròs del foc. Hi afegim un tros de mantega i parmesà ratllat al gust, remenant-ho tot perquè quedi ben lligat. Servim acompanyat d’uns tomàquets cherry tallats, encenalls de parmesà i sèsam negre.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Risotto de carbassa

Risotto de carbassó a l’aroma de llimona i farigola

Risotto de carxofes