Entrepà de tonyina fresca

Per fi ha arribat el dia 15 altra vegada, encara que sembla que faci dies que hi som, doncs últimament no han parat d’arribar receptes d’entrepans!

Aquesta vegada hem arribat just, acabant d’editar l’entrada el dia abans a última hora i amb problemes a l’ordinador que ens han fet pensar que no podríem publicar… però per sort aquí estem!

Us portem un entrepà de tonyina, però no un qualsevol, sinó de tonyina fresca, acompanyada d’alvocat, que sempre li queda de meravella, amb un punt oriental donat per la maionesa de soja i l’acidesa dels kumquats, i de fons l’amargor de la ruca.

I clar, el pa també el vam fer a casa, en aquest cas amb pipes de gira-sol i llavors de sèsam.

Heu fet un entrepà per la Recepta del 15 i voleu participar al repte? Només cal que ens deixeu aquí un enllaç al vostre bloc, i així us afegirem a l’índex!

Ah! I ja sabeu que si no teniu bloc també podeu participar, enviant-nos la recepta amb una foto al correu electrònic elsfogonsdelabordeta@gmail.com i nosaltres us la penjarem.

Moltes gràcies a tots per participar cada mes!

Ingredients

– Pa de llavors

– 1 tros de tonyina fresca

– 2 cullerades de maionesa

– Un raig de salsa de soja

– Kumquats

– Alvocat

– Ruca

– Oli i sal

Preparació

Preparem una maionesa, o en fem servir de preparada, i la barregem amb un raig de salsa de soja al gust.

Marquem la tonyina a la planxa amb una gota d’oli, procurant que quedi ben crueta per dins. Salem lleugerament.

Obrim el pa, i hi posem la ruca, l’alvocat, la tonyina laminada per sobre, kumquat tallat a làmines, i acabem amb la maionesa de soja.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Entrepà d’ou dur

Entrepà de pit de pollastre rostit

“Ensaladilla” russa

Tots en diem ensaladilla o amanida russa, o simplement ensaladilla (durant el franquisme se la va voler anomenar ensaladilla nacional, però al final simplement en va acabar caient l’adjectiu), però tot i que l’origen del plat és un recepta russa, no s’assembla ja gaire a l’original.

A Rússia i algunes de les antigues repúbliques soviètiques, i també al Estats Units, les variants d’aquesta amanida són conegudes com “Amanida Olivier”, fent referència a la recepta original inventada el 1860 pel xef francès Lucien Olivier al restaurant Hermitage de Moscou. Amb la revolució de 1917 es va estendre a França i des d’allà a Espanya (on va rebre per primera vegada el nom d’ensaladilla russa) i per tot el món.

La recepta que encara es prepara a Rússia (típica en les celebracions de Nadal) és pràcticament idèntica a la original del segle XIX, molt més variada que la nostra, incloent-hi diversos tipus de carn, mariscs, caviar… i clar, verdures, hortalisses en vinagre, ous durs… però mai tonyina o olives. La salsa és també maionesa, tot i que en la recepta original del xef Olivier sembla ser que era mesclada amb mostassa, espècies i vodka.

L’ensaladilla que us portem nosaltres porta les verdures clàssiques i tonyina, junt amb variants en vinagre i olives verdes. I clar, amb maionesa feta a casa, que tampoc suposa gaire temps més de preparació i val molt la pena.

Ingredients

– Bajoques (mongeta tendra)

– Patata

– Pastanaga

– Tonyina en conserva

– Ou dur

– Variants en vinagre

– Olives verdes sense pinyol

– Olives negres d’Aragó

Per a la maionesa:

– Oli

– 1 ou

– Sal

Preparació

Posem a coure l’ou dur perquè tingui temps de refredar-se mentre preparem la resta de l’amanida.

Mentrestant anem tallant les pastanagues, les bajoques i les patates a dauets ben petits, i ho anem posant a bullir en aquest ordre. Quan ja estigui cuit (hem de vigilar que no ho estigui en excés per evitar que se’ns desfaci) ho colem i reservem.

Escorrem els variants i els tallem també molt petits, junt amb les olives verdes sense pinyol, i ho barregem tot amb la verdura. Hi afegim també la tonyina i l’ou dur tallat (en reservarem una mica per ratllar-lo per sobre al servir). Posem a refredar l’amanida a la nevera.

Preparem la maionesa posant l’ou al got de la batedora, un raig d’oli i un pessic de sal, i l’engeguem sense moure-la al fons del recipient fins que no comenci a lligar-se. Llavors ja podem començar a afegir més oli fins tenir-ne la quantitat desitjada.

Quan l’amanida estigui ben freda, la servim cobrint-la amb la maionesa i posant-hi per sobre ou dur ratllat i unes olives negres.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Amanida de patata i carbassó amb gambes

Amanida tèbia de bajoques i trompetes de la mort amb ou poché

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Canelons de tonyina

Aquesta tarda de diumenge us portem un bon plat de canelons per actualitzar el bloc.

Com ja sabeu, jo no menjo carn, així que a casa els canelons i les lasanyes les fem de verdures, de bolets… i en aquesta ocasió de tonyina.

I com que parlem de tonyina, no podem sinó dedicar la recepta d’avui a la nostra particular Reina de la Tonyina, a la que fem feliç sempre que ve a casa i se’n troba per sopar. Per tu van aquests canelons, Amàlia! A veure quan passes un dia a tastar-los!

Ingredients (2 pers)

– 3 llaunes de tonyina (de les petites rodones)

– 2 ous durs

– 10 olives sense pinyol

– Mitja ceba

– 200 g de tomàquet triturat

– 10 plaques de canelons

– formatge per gratinar

– Mantega

– Oli, sal i pebre

Per a la beixamel:

– 40 g de mantega

– 40 g de farina

– 400 ml de llet

Preparació

Començarem preparant la beixamel, desfent la mantega en un cassó i afegint-hi la farina. La deixarem coure lentament fins que perdi el gust a cru.

Poc a poc, i sense parar de remenar, hi anirem posant la llet calenta (alerta amb que no ens bulli quan l’escalfem), fins que agafi la textura adequada. Salpebrem la beixamel, i la reservem.

Mentre posem els ous durs a coure, en una paella amb una mica d’oli sofregirem la ceba tallada ben petita, i hi afegirem el tomàquet triturat coent-lo fins que estigui llest. Retirem del foc.

Pelem els ous durs i els tallem a bocins ben petits, de la mateixa manera que les olives. Ho afegim al tomàquet sofregit junt a quatre cullerades de la beixamel que havíem preparat, i la tonyina (de la que n’haurem escorregut l’oli). Reservem el farcit.

Coem les plaques de canelons segons les indicacions de l’envàs, les posem un moment en un bol amb aigua freda, i les deixem sobre un drap de fil per escórrer-les. Les omplim amb el farcit de tonyina, les cargolem, i les posem sobre una llauna de forn untada amb una mica de beixamel.

Cobrim els canelons amb la resta de beixamel, hi posem formatge per gratinar per sobre (nosaltres també hi hem ratllat una mica de parmesà), i uns trossets de mantega.

Enfornem a 220ºC a dalt i a baix durant uns 10 minuts, i ho deixem 5 minuts més al gratinador.

Bon profit i bona cuina!

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Lasanya vegetal

Canelons d’espinacs i mató

···

Tàrtar de tonyina

Quin dia més maco avui: 11 de l’1 de l’11! Sembla ser que la paraula “capicua” (que designa els nombres palíndroms) va començar-se a usar a Barcelona a principis del segle XIX a partir del col·leccionisme de bitllets de tramvia. El fet de que en una sèrie numèrica els capicues sempre siguin escassos, els ha dotat popularment d’una aura màgica i de sort.

No és que sigui gaire màgic el plat que us presentem avui, però vam fer-lo en un dels dinars d’aquestes festes, i l’hem repetit fa poc estrenant uns plats la mar de macos que ens van portar els reis d’Orient, molt culinaris enguany, i tan màgics com sempre.

El tàrtar no l’hem fet mai com a plat individual, sinó com a part d’un pica-pica. Ens resulta més lleuger així, simplement acompanyant-lo d’unes torradetes: boníssim!

Ingredients

– 200 g de llom de tonyina vermella

– Mitja ceba petita

– Un bon raig de salsa de soja

– Unes gotes de llimona

– Mitja culleradeta de mostassa en gra

– Mig alvocat

– Sal, pebre i oli

– Llavors de sèsam i reducció de salsa de soja (opcional per emplatar)

Preparació

Començarem picant la tonyina a daus molt molt petits, sempre amb ganivet; no fem servir robots ni batedores elèctriques. Tallem també la ceba molt fina, i la barregem amb la tonyina en un bol.

Hi afegim el raig de salsa de soja, la llimona, la mostassa, un polsim de pebre i una mica d’oli, de manera que la tonyina resti ben impregnada (no cal que quedi coberta de salsa), i ho deixem macerar, aproximadament una hora, tapat amb film a la nevera.

Al moment de servir el tàrtar aixafarem bé la polpa de l’alvocat amb una forquilla, i ho barrejarem amb unes gotes de llimona, sal i oli. Amb l’ajuda d’un motlle rodó emplatador, col·loquem una capa d’alvocat al fons i acabem d’omplir amb la tonyina macerada. Pressionem una mica per fer-li agafar forma i que no se’ns desmunti al retirar el motlle.

Presentem acompanyat de llavors de sèsam i una reducció de salsa de soja.

Bon profit i bona cuina!

···