Gyōza de botifarra terregada i mongetes

A principis del segle XX s’elaborava a Terrassa un plat rústic que avui anomenaríem de cuina d’aprofitament: la terregada.

La preparació devia el seu nom a la semblança que tenia amb la “terregada de carbó” (les petites restes de carbó que s’utilitzaven per cremar als brasers de l’època), i consistia en fregir sang i menuts amb ceba, tomàquet i una picada d’ametlla.

Perduda la tradició d’elaborar aquest plat, l’any 2010 els egarencs Artur Martínez (xef del restaurant “Capritx”) i Xavier Casanovas (de la cansaladeria Casanovas) van decidir crear un producte que recuperés l’essència d’aquella antiga recepta: la “botifarra terregada”.

Aquesta espectacular botifarra és la protagonista del “Rebost Gourmet” d’aquest mes, i ens encanta per la versatilitat del producte que, en tractar-se d’un embotit cuit, pot consumir-se en fred o afegir-se de mil maneres diferents a infinitat de receptes.

Gyōza de terregada i mongetes

Com no podia ser d’altra manera, la Nuni de Cuinetes, la nostra egarenca preferida, ens va fer de proveïdora d’aquest fantàstic producte! :)

A més de a la Cansaladeria Casanovas, també trobareu la botifarra terregada a diverses parades del Mercat de la Independència i del Mercat de Sant Pere, de Terrassa, així com a altres mercats municipals i botigues especialitzades.

Nosaltres fa un temps ja vam utilitzar la botifarra terregada en una minestra que podeu veure aquí. Aquesta vegada l’hem feta servir amb mongeta del ganxet per farcir unes gyōza. Queden boníssimes i són molt fàcils de preparar, molt més del que sembla! Us animareu a fer-les, oi?

Com sempre us recomanem que passeu pels blocs de la Bet i la Nuni, que ja tenen llestes les seves propostes del Rebost Gourmet per cuinar la botifarra terregada!

Gyōza de terregada i mongetes

 

Ingredients:

– Pasta de gyōza (de forma circular!)

– Botifarra terregada

– Mongetes del ganxet

– Ceba tendra

– Oli d’oliva

– Midó de blat de moro (tipus Maizena)

Preparació

Abans de res, per fer les gyōza penseu que hem de tenir la massa prèviament descongelada.

Comencem sofregint la ceba tendra tallada a juliana fina en una paella amb una mica d’oli. Hi afegim la botifarra terregada i la desfem amb la cullera. Per últim hi posem les mongetes ja cuites, i ho deixem coure un parell de minuts més.

Esperem que refredi el farcit i el reservem.

Per muntar-les, agafem una làmina i hi posem una culleradeta de farcit. Ens mullem les puntes dels dits amb una mica d’aigua, humitegem les vores de la làmina i dobleguem per la meitat, pinçant per la part central. Acabem de tancar pessigant tres plecs a banda i banda, aconseguint la forma de mitja lluna. En aquest vídeo ho veureu molt clar!

En una paella antiadherent marquem les gyōza per la cara plana amb una mica d’oli fins que comencin a estar daurades. Llavors hi afegim un raig d’aigua en la que haurem diluït una culleradeta de midó de blat de moro, i ho cobrim amb una tapadora.

Ho deixem coure 3-4 minuts en el seu propi vapor, fins que s’hagi evaporat l’aigua i el midó hagi ajudat a que es faci una crosta a sota de les gyōza.

Les servim calentes acabades de fer, i les podem acompanyar de salsa de soja o d’un allioli.

Gyōza de terregada i mongetes

 

Fricandó de rap

Fricandó de rap

El fricadó és un dels clàssics de la cuina catalana, que consisteix en talls fins de carn (normalment de vedella o bou) amb salsa i bolets.

Avui us portem una versió del fricandó amb peix enlloc de carn, en el nostre cas unes cues de rap que vam trobar bé de preu a mercat, un peix carnós i sense espines que funciona genial en aquest plat. Proveu-ho també amb rodanxes enlloc de cues, o encara millor, perquè no amb uns llagostins!?

Com a bolets, nosaltres hem utilitzat camagrocs, acabats de portar de Seva pels pares de la Sandra, que hi tenen molta mà i aquest any estan tornant sempre carregats del bosc!

Ingredients

– 2 cues de rap

– Un bon grapat de camagrocs

– Mitja ceba

– Dues cullerades de Brava Bordeta (o d’un bon sofregit de tomàquet)

– Aigua

– Conyac

– Oli, sal i pebre

Per la picada

– 6 ametlles torrades

– 1 all

– Una mica de julivert

– 6 o 7 brins de safrà

– Una galeta

Preparació

Marquem el rap prèviament salat en una cassola de fang amb el foc ben fort, ha de quedar cru per dins perquè l’acabarem de coure després. El retirem i el reservem.

En el mateix oli sofregim la ceba ben picada fins que estigui ben cuita, hi afegim el sofregit de tomàquet, ho integrem bé i hi posem un bon raig de conyac. El deixem reduir i cobrim el sofregit amb un got i mig d’aigua.

A banda fem els bolets en una paella amb una mica d’oli amb el foc roent; tan sols els coem fins que comencin a deixar anar aigua i llavors els afegim a la cassola.

Mentrestant fem la picada en un morter.

Salpebrem la cassola, hi afegim les cues de rap i la picada, i ho deixem coure tot junt uns 5 minuts fins que la salsa tingui la consistència desitjada.

Bon profit, i bona cuina!

Fricandó de rap

Coques de Sant Joan

coca_st_joan_03min

Si ens seguiu a les xarxes socials, aquest proper dilluns veureu les nostres coques de Sant Joan d’enguany, però de moment, i perquè tingueu temps de fer-les si voleu, avui us ensenyem les coques que vam fer l’any passat.

Per a les coques adobades vam fer servir la massa del Ramon de “Què hi ha de postres?, un manyà jubilat i pastisser aficionat, amb unes receptes que mai fallen!

Les dues que vam fer portaven crema pastissera, una per sobre junt amb fruita confitada, i l’altra farcida amb cireres fresques per sobre.

També vam fer coques de Llavaneres, molt fàcils de fer, i més encara si ja teniu crema pastissera feta (o  si us en sobra és una bona manera d’aprofitar-la!).

Recordeu fer la crema el dia abans, quan feu el preferment de la massa, o amb unes quantes hores de temps perquè tingui temps de refredar a la nevera.

I ja que parlem de coques, parlem de forns! Volem aprofitar per explicar-vos una visita que vam fer al forn “l’Obrador” fa uns quants dies, de la mà de les sempre sorprenents meriendas de la Margot.

Ens van convidar a un berenar i vam fer una visita on vam veure com preparaven un dels seus productes estrella, el pa de quinoa. I també vam veure com funcionava la maquinaria d’amassat, per després practicar una mica i donar forma a unes baguettes.

I com no, al final van venir les sorpreses: un bol per amassar i coure pa, de la mà de Lékué, per a cadascú! També es va sortejar un llibre de “La mesa del pecado (Larousse), del qual la super amfitriona n’és co-autora! I encara una altra coseta… Un sorteig d’un lot de Castey, que li va tocar a la nostra estimada Nuni, amb l’ajuda d’una veueta que li va suggerir un número… ;-)

Moltes gràcies a la Margot, a l’Obrador, i als sponsors que van obsequiar-nos amb els seus productes!

I ara, mans a la massa i a fer coques! Bon Sant Joan!!

Coca adobada de fruita i crema

Ingredients

Preferment:

– 200 g de farina

– 10 g de llevat fresc

– 120 g d’aigua

Massa de la coca:

– Preferment

– 80 g de sucre

– 40 g de mantega pomada

– 1 ou sencer i 1 rovell (guardem la clara per pintar)

– 1 g de sal

– La pell ratllada d’una llimona petita

– 200 g de farina de força

– 4 g d’oli

– Aigua (per ajustar la consistència de la massa)

Farciment/cobertura:

Crema pastissera (aquí trobareu la recepta)

– Fruita confitada

– Cireres fresques

– Pinyons

– Ametlla laminada

Preparació

Preferment:

Escalfem una mica l’aigua, que quedi tèbia (no ha de cremar gens si hi posem el dit, només l’hem de notar lleugerament calenta), i hi desfem el llevat.

Posem la farina al robot amb el ganxo amassador, hi afegim l’aigua amb el llevat, i ho deixem 10 minuts a velocitat lenta (si ho feu a mà compteu 20 minuts ben bons fins que la massa quedi realment fina i homogènia!!!).

Passem la massa sobre un marbre enfarinat, estirem una mica la massa i la pleguem (els laterals cap al centre) i la tornem a estirar.  Repetim el plegat. En total ho farem tres vegades.

Bolegem la massa i la posem en un bol enfarinat (que sigui bastant gran, doncs he de quedar lloc perquè la massa creixi). La deixem fermentar a la nevera durant unes 12 hores, amb el bol tapat.

coca_st_joan_02min

Massa de la coca:

Posem la mantega pomada al bol del robot, i hi afegim tots els ingredients menys la farina, l’oli i l’aigua. Ho batem a mà fins que quedi ben integrat.

Col·loquem el bol al robot, a velocitat lenta, hi afegim el preferment i la farina a poc a poc. Quan estigui tota incorporada, si és necessari corregim amb aigua o més farina segons si la massa està dura o líquida, i deixem que amassi durant 10 minuts.

Finalment hi afegim l’oli i deixem amassar una mica fins que s’incorpori bé a la massa.

Engeguem el forn a 30ºC per fer-hi fermentar la massa (sense ventilador si en tenim!).

Aboquem el bol sobre el marbre pintat amb oli, i pleguem la massa, de la mateixa manera que amb el preferment, també 3 vegades, i la bolegem al final.

La posem en un bol i l’introduïm al forn, durant uns 30 minuts, perquè llevi. A mig llevat traiem el bol, aixafem la massa amb la mà per treure-li l’aire, i tornem a posar el bol al forn fins que faci la mitja hora. El temps és orientatiu, la massa ha de doblar.

Tornem la massa al marbre, la tallem en dues peces, les pleguem una vegada, les bolegem, i les estirem amb el corró untat en oli, fins donar-los la forma ovalada típica de les coques. Les posem a la safata sobre un paper de forn, i les pintem amb la clara sobrant, o amb un ou batut.

Hi posem el guarniment que preferim (crema pastissera, fruita, fruits secs…), i les posem al forn a 30ºC durant uns 60 minuts, o fins que dobli el volum. Sota la safata de forn hi deixarem un recipient amb aigua calenta bullent perquè generi humitat mentre lleva.

Passat el temps, les retirem del forn amb compte de que no ens baixi la massa, i posem el forn a 200ºC. Quan estigui al punt ensucrem les coques i les posem a coure.

Trigarà uns 20 minuts a coure una coca (és millor fer una fornada per a cadascuna), però el millor és observar-la i veure com va enrossint i treure-la quan tingui color.

Quan sigui ben freda, al cap d’un parell d’hores reposant sobre una reixeta, la podrem obrir per la meitat si la volem farcir. En aquest cas haurem de tenir la crema pastissera feta des de unes quantes hores abans, perquè hagi tingut temps de refredar bé a la nevera.

coca_st_joan_01min

Coca de Llavaneres

Ingredients:

– Una làmina de pasta de full

– Crema pastissera (aquí trobareu la recepta, amb la meitat de la proporció n’hi ha prou)

– 100 g de farina d’ametlla

– 100 g de sucre

– Aigua

– Ratlladura de pell de llimona

– Pinyons o ametlles laminades

Preparació:

Preparem la crema amb unes quantes hores de temps, i la guardem a la nevera amb film a sobre perquè no faci tel.

Barregem la farina, el sucre i la pell de llimona, i hi anem afegint aigua de mica en mica fins que tinguem un massapà amb una textura una mica fluida.

Estirem la pasta de full, i la tallem en el doble de trossos com coques vulguem fer. Nosaltres en vam fer 4 de petites, per tant 8 trossos. Els posem sobre la safata amb paper de forn.

Repartim la crema pastissera sobre la meitat dels trossos i ho cobrim amb la resta. Posem el massapà sobre les coques amb l’ajuda d’un pinzell o brotxa, i hi escampem per sobre els pinyons o ametlles.

Enfornem a 150ºC fins que estiguin daurades (el temps canviarà molt segons la mida de les coques, controleu-ne el color!!).

Bon profit, i bona cuina!

coca_de_llavaneres_01min

Torró de caipirinha

Doncs sí, ja torna a ser dia 15; a nosaltres aquesta vegada el temps ens ha passat especialment ràpid!

Com fem sempre comencem donant-vos les gràcies a tots per la participació el mes anterior, per enèsima vegada vam batre rècords de receptes rebudes, arribant fins a les 89 propostes de pa! Això cada vegada és més gran, gràcies de veritat a tots per participar i llegir-nos mes a mes!

Per aquest desembre no podíem sinó plantejar-vos un bon repte, com era fer torrons. Nosaltres només n’hem fet una vegada, el Nadal passat, però va resultar més senzill del que pensàvem, i el resultat és impressionant, una mica com passa amb el pa quan decideixes a provar-ho per primera vegada, oi?

Per això estem convençuts que si no n’heu fet mai, aquesta vegada també perdreu la por i us llençareu a intentar-ho. Per si voleu fer-hi una ullada, aquests són els torrons que vam fer l’any passat, veureu que és molt senzill: el de gema cremada i el de trufa al Baileys.

Va ser a l’última trobada amb els blocaires de Sants on va sorgir una animada discussió sobre el que era el torró i si segons quin tipus de torrons havien d’anomenar-se realment així. L’Àlvar d’El pa dels Ferrer i el Massitet d’Olleta de verdures no ho veien clar, “torró o bombó? deia el Massitet, assegurant que tot allò que no estigui preparat amb ametlla o fruits secs, tal i com es preparen els clàssics dur i tou de Xixona, no és un torró.

Per això nosaltres any hem tornat a optar per fer-ne dos de diferents, un és el que veieu aquí, el torró de caipirinha, que reivindiquem com a torró tot i no seguir la pauta del tradicional de Xixona. L’altre, fet sí a partir de fruits secs, encara està pendent de veure com queda i en tot cas el penjaríem d’aquí uns dies una vegada estigui ben endurit.

Tots aquells que us hageu animat a fer torrons, si us plau deixeu-nos aquí un enllaç a la vostra recepta per poder incloure-la a l’índex. Com sempre, el dia 20 publicarem l’anunci de l’ingredient per al mes que ve.

Alguns ja ens heu començat a enviar les vostres receptes, esperem amb moltes ganes totes les idees que heu tingut pels torrons d’aquest Nadal. El nostre de caipirinha l’hem fet per petició popular, la família ens el va demanar, i realment ara en donem gràcies, ha quedat boníssim!

Ingredients (per 1 barra)

– 250 g de xocolata blanca (per a la trufa)

– 70 g de xocolata de postres (per a la cobertura)

– 60 ml de nata líquida (35% m.g.)

– 30 g de sucre morè

– 25 g de mantega

– Un raig de cachaça (al gust)

– La ratlladura d’una llima

– El suc de mitja llima

Preparació

Utilitzarem el truc del brick de llet per a preparar-nos un motlle pel torró, tallant-lo en dos i aprofitant la cara sense forat. Una vegada net i eixut, obtindrem una superfície antiadherent molt fàcil de desemmotllar quan tinguem el torró acabat.

Comencem desfent al bany maria (o al microones amb unes gotes d’aigua) la xocolata per a la cobertura; seguidament l’aboquem a l’interior del motlle, cobrint-ne bé totes les parets. En quedarà una superfície brillant i perfecta per al nostre torró. Podem ajudar a que es refredi més de pressa deixant-ho una estona al frigorífic.

Per fer l’interior del torró, en un cassó al foc posem la nata, el sucre i la mantega, remenant fins que es dissolguin bé tots els ingredients. Quan estigui arrencant a bullir ho retirem del foc, i ja podem posar-hi la xocolata blanca ben trossejada i la ratlladura de llima . Ho mesclem bé fins que es desfaci i obtindrem una crema densa: la trufa que farem servir per omplir el motlle.

Ara és quan afegim la cachaça i el suc de llima, i ho remenem bé fins quedi una mescla homogènia.

Podem ja omplir el motlle amb la trufa que acabem de preparar, parant atenció sobretot als extrems del recipient, de manera que quedi tot ben repartit.

Per mantenir la forma de la barra mentre deixem que es refredi, nosaltres hem posat a banda i banda del brick un paquet d’arròs. Una vegada ja s’hagi endurit una mica, podem deixar-ho a la nevera.

L’endemà el desemmotllem amb compte tallant el brick per les cantonades i obrint tots els laterals. Veurem com de bé queda la cobertura, dura i brillant, conservant a l’interior una trufa cremosa i suau.

Per menjar-lo al punt és millor treure’l de la nevera una estona abans de consumir-lo.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Torró de trufa al Baileys

Torró de gema cremada