Rosques de ratafia

Rosques de ratafia

Atenció que arriba de nou el “Rebost Gourmet”! I l’ingredient que us duem per a tancar l’any és un producte ben nostrat, que ha tornat amb força als moble bars catalans: la ratafia!

Com la majoria ja sabreu, es tracta d’un licor molt típic a diverses regions dels Països Catalans, que tradicionalment s’obté de la maceració en aiguardent d’una barreja de més de 50 herbes diferents, deixades a sol i serena durant uns 40 dies.

Les barreges d’herbes varien molt segons la zona, però el que no falla mai és la nou verda; a partir d’aquí les versions són infinites. Això sí, la recollida de les herbes i les nous s’ha de fer per Sant Joan.

El que marca la tradició és que per Sant Pere, que és al cap d’una setmana, es prepari la ratafia, per la Mare de Déu d’Agost, quan es compleix la quarentena, s’embotella, i per Tot Sants es filtra, i ja es pot consumir, tot i que el més típic és desar-la fins Nadal.

S’ha begut molt sovint com a aperitiu, però ara s’acostuma a prendre com digestiu després dels àpats.

La que nosaltres hem pogut tastar, i que hem usat per a preparar la recepta, és la ratafia Terrània, creada recentment per dos estudiants de màster de la Universitat de Girona, que van aconseguir el suport de l’Escola d’Hostaleria de Girona, i de professionals com Josep Roca o Salvador García Arbós, entre d’altres, per tirar endavant el seu projecte.

Els nois de Terrània han volgut aprofitar la tornada de la ratafia a la primera línia gastronòmica, per fer entrar aquest licor en el món dels còctels, buscant que comenci a usar-se amb normalitat en diferents tipus de combinats. Visiteu la seva web per saber-ne més, i trobar receptes de diversos còctels.

I com no, i això és el que ens importa, una de les maneres més interessants de consumir la ratafia és introduint-la a la cuina, elaborant receptes a partir d’ella.

Nosaltres us proposem aquestes rosques (o rusquis, com en diem nosaltres a casa), fetes versionant a la catalana els típics “roscos de vino”. Queden impressionants, amb una textura i un sabor que remeten a les tradicionals pastes nadalenques. Les nostres rosques són una versió d’aquesta recepta de “roscos de vino”.

I, és clar, la Nuni de “Cuinetes” i la Bet de “Tasta Rutes” us porten també les seves propostes de cuina amb ratafia, no us descuideu de visitar-les!

Rosques de ratafia

Ingredients (20 peces)

– 500g de farina

– 100 g de sucre llustre

– 125 ml de ratafia

– 15 ml d’anís

– 200 ml d’oli d’oliva

– Pell de llimona

– Pell de taronja

– Ratlladura de llimona

– 30 g de sèsam torrat

– 1/4 culleradeta de canyella

– 1/8 culleradeta de clau en pols

– Sucre llustre per a empolsar les rosques

Preparació

Preescalfem el forn a 180º C.

Posem la farina en un bol que aguanti l’escalfor.

Posem l’oli a escalfar en un cassó amb la pell de llimona i taronja, les retirem quan estiguin lleugerament daurades. Apugem el foc, i quan estigui l’oli ben calent, l’anem abocant damunt de la farina, i l’escaldem bé, remenant perquè quedi una barreja uniforme.

Incorporem la ratafia, l’anís, el sucre llustre, la ratlladura de llimona, la canyella i el clau, i el sèsam torrat. Ho remenem bé fins que quedi ben integrat.

Estirem la pasta amb un corró sobre el marbre, i la deixem amb un gruix d’uns 2 cm aproximadament. Tallem les rosques amb un talla-pastes rodó, i hi fem un forat al mig. Nosaltres el vam fer amb un buidador de cor de poma.

Les anem posant en una safata de forn, i les coem a mitja alçada durant uns 35 minuts.

En treure-les les deixem sobre una reixeta. Quan ja s’hagin refredat una mica, les passem pel sucre llustre.

Bon profit, i bona cuina!

Canelons de galta de vedella al vi negre

Canelons de galta de vedella amb salsa de vi negre

Sembla mentida, però d’aquí un mes estarem amb els mercats de Santa Llúcia muntats, els carrers plens de llums i el Nadal a tocar.

El plat d’avui, ideal per l’ambient tardorenc que ja es respira, també us pot servir per les properes festes, així que si sou dels que ja esteu començant a pensar plats per al desembre, aquí teniu una idea més.

El canelons podeu muntar-los amb massa de pasta tradicional, amb massa de crep, o com vam fer nosaltres en aquesta recepta, amb pasta wonton, una massa xinesa a làmines molt fines, que pot fer-se tant bullida com fregida, i que s’usa en alguns tipus de dumplings orientals.

Amb un farcit contundent com aquest, us recomanem que proveu l’opció de la pasta wonton, doncs com que és molt lleugera no omple tant i no cansa tant a l’hora de menjar el plat, així és més fàcil repetir!!

Les galtes de vedella són grans, però val la pena fer una bona quantitat de farcit, preparar molts canelons, i desar-los al congelador un cop llestos. Quan en vulguem només caldrà fer la beixamel i la feina pesada ja serà feta!

Ingredients

– 2 galtes de vedella desossades

– 1 ceba

– 1 porro

– 1 pastanaga

– 6 grans d’all

– 0’5 l de vi negre

– 0,5 l de brou de carn o aigua

– Oli d’oliva, sal i pebre

– Mantega

– Pasta wonton

– Formatge parmesà

Beixamel

– 40 g de mantega

– 40 g de farina

– 400 ml de llet

– Nou moscada

Preparació

Salpebrem les galtes, i les daurem en una cassola amb una mica d’oli. Les retirem.

En el mateix oli hi fregim la ceba, el porro i la pastanaga ben picats, i els alls sencers, i ho sofregim fins que estigui ben tou.

Tornem a afegir les galtes, i les cobrim amb el vi negre. Ho deixem reduir uns 10 minuts fins que l’acohol hagi evaporat.

Ho cobrim amb brou o aigua calenta, ho salpebrem i deixem guisar tapat durant unes dues hores. Hem d’anar controlant que no es quedin sense líquid, i afegir-ne més si és necessari. Cal que les galtes quedin ben tendres i meloses.

Quan estiguin les retirem del suc de la cocció. Colem el suc i el posem en un cassó a reduir fins que quedi una salsa espesa (la podem lligar amb una mica de mantega). Reservem.

Per fer els canelons trinxem la carn a mà, amb una picadora de carn o amb l’accessori de trinxar de la batedora. Per tal que encara quedi més melosa i gustosa, hi podem afegir part de les verdures que hem colat prèviament, al gust de cadascú.

Preparem la beixamel desfent la mantega en un cassó i afegint-hi la farina. La deixarem coure lentament fins que perdi el gust a cru.

Poc a poc, i sense parar de remenar, hi anirem posant la llet calenta (alerta amb que no ens bulli quan l’escalfem), fins que agafi la textura adequada. Salpebrem la beixamel, posem nou moscada al gust, i la reservem.

Bullim la pasta wonton tal com indiqui el fabricant, repartim les làmines sobre un drap de fil net, i anem formant els canelons.

Els servim als plats o en una safata, els recobrim amb la beixamel i formatge parmesà ratllat i els posem al forn durant uns 10 minuts a 170º. Els podem gratinar al mateix forn, o amb un bufador com hem fet nosaltres.

Els servim acompanyats de la salsa reduïda de vi negre que haurem escalfat prèviament.

Bon profit!

Canelons de galta de vedella amb salsa de vi negre

“Bundt cake” de xocolata i vi negre

Bundt cake de xocolata i vi

El bundt cake és típic de Nord-amèrica, i deu el seu nom al motlle tradicional per a coure’l, el bundt pan. Per aquest motiu no existeix “La recepta” de bundt cake, doncs el que el defineix és la seva forma.

El que el fa característic, que és la forma, és pres d’un dolç europeu, el gugelhupf, un pastís de fruites jueu típic del sud d’Alemania, Suïssa, Àustria, l’Alsàcia i Bohèmia.

Els motlles es van fer populars a Amèrica del nord a mitjans del segle XX, quan l’empresa Nordic Ware va registrar la paraula Bundt com a marca registrada per als seus motlles.

I precisament és un d’aquests motlles el que a la Sandra li va portar la seva germana dels Estats Units.

La que avui us ensenyem és una de les versions de bundt cake que hem fet a casa, i us assegurem que queda espectacular el pastís amb la xocolata i el vi negre (no us ha de preocupar l’alcohol, s’evaporarà al forn!).

Ah, i si no teniu motlle de bundt cake podeu fer-ne servir un de plum cake o qualsevol altre per a pastissos, només cal que controleu el temps de cocció perquè canviarà, però us sortirà igual de bo!

Ingredients

– 360 g farina

– 100 g cacau en pols

– 250 ml vi negre

– 200 g de sucre

– 250 g mantega a temperatura ambient

– 4 ous

– Mig sobre de llevat químic ( 7 o 8 g)

– Un polsim de sal

Preparació

Preescalfarem el forn a 180ºC mentre preparem la massa del bundt cake.

Batem el sucre amb la mantega fins que quedi una barreja suau i esponjosa. Hi afegim els ous un a un; fins que no estigui un ou totalment integrat a la massa no hi afegim el següent.

A part, mesclem la farina amb el llevat, el cacau i la sal. Ho anem afegint a la mescla anterior tamissant-ho, i alternant amb el vi, sense parar de batre.

Untem el motlle per a bundt cake amb una mica d’oli i hi posem la barreja. Donem cops sobre el marbre amb el motlle per tal que no hi quedin bombolles i quedi ben uniforme.

Ho coem al forn sobre una reixeta durant uns 40 o 45, fins que punxant amb una broqueta aquesta surti eixuta.

Quan retireu el motlle del forn deixeu-lo reposar 10 minuts sense tocar, llavors desmotlleu-lo (hauria de lliscar sol) i deixeu que es refredi sobre una reixeta.

Bon profit, i bona cuina!

Bundt cake de xocolata i vi

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Cóc (pa de pessic, coca o bescuit)

Pastís doble xocolata

Pastís “sevillano”

Arròs sec de gambes i sèpia

Arròs sec de gambes

Impressionant el que hi ha en aquesta paella, oi? Servidor va passar pel mercat a buscar unes bones gambes i una sèpia ben maca, i com veieu, la Sandra en va fer meravelles!

Normalment a casa som més de caldosos o de risottos, però ja fa temps que la Sandra deia que volia fer un arròs sec de categoria, i us asseguro que se’n va sortir: això va quedar de matrícula d’honor!

I per maridar-ho la gent del celler Maset del Lleó ens han deixat tastar altra vegada els seus productes. Aquesta vegada ens han fet arribar un vi blanc jove, el “Donzell“.

És el primer vi de la collita d’aquest 2012, i per això és un vi afruitat molt lleuger, ideal per prendre’l molt fred acompanyant un plat com el que us hem portat.

Ingredients

– 200 g d’arròs perlat de Pals (o bomba)

– Una dotzena de gambes vermelles

– Una sèpia mitjana

– Una ceba petita

– 2 tomàquets pera

– Un all

– Una cullerada de pasta de nyores

– 5 o 6 brins de safrà

– Pimentó de la Vera

– Un raig de vi blanc

– 2 vegades i mitja el volum d’arròs d’aigua

– Oli i sal

Preparació

Pelem les gambes i les reservem. En sofregim el cap i les peles en una mica d’oli fins que comencin a enrossir, hi afegim un bon polsim de pimentó de la Vera, cobrim amb l’aigua, salem i deixem coure uns 20 minuts amb la cassola tapada. Colem el fumet i el reservem.

Sofregim en una paella la sèpia amb una mica d’oli, la retirem i la reservem.

En aquell mateix oli hi afegim la ceba ben picada i la deixem coure a foc molt lent fins que comenci a enrossir, és el moment d’afegir els tomàquets ratllats i l’all picat molt petit. Ho coem fins que el sofregit quedi amb una textura semblant a la de la melmelada, ben caramel·litzat.

Hi posem una cullerada de carn de nyora, els brins de safrà i pimentó, hi donem un parell de voltes i remullem amb el raig de vi blanc, que deixarem evaporar.

Afegim la sèpia i cobrim amb el fumet de gambes (és interessant que al preparar-lo el salem bastant, doncs l’arròs absorbeix molta sal i podria quedar soso).

Ho deixem coure tot uns 5 minuts i hi afegim l’arròs, procurant que quedi ben repartit per tota la paella. És important no remenar l’arròs durant tota la cocció, si cal s’agafa la paella per les nanses i es sacseja.

Coem a foc viu els primers 5 minuts i la resta (uns 13 minuts) a foc més baix. Tapem amb paper de diari uns 5 minuts amb el foc apagat.

Fregim les gambes en una paella roent amb oli i sal i les afegim a l’arròs a l’últim moment.

Bon profit, i bona cuina!

Arròs sec de gambes

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Arròs caldós de gambes, carxofes i rossinyols

Arròs negre