Naked cake de xocolata i cafè

Passat el període estival tornem a posar en funcionament el “Rebost Gourmet”, aquesta vegada amb un producte que ens agrada molt perquè és fet a casa nostra, a Barcelona, i perquè el tenim a la “Sra. Panera“, la nostra botiga de paneres gurmet.

És el Cafè Fred, un cafè que es presenta llest per prendre. Ideal per als que els agrada el cafè amb gel, però també per als que els agrada el cafè sol, doncs permet escalfar-lo sense perdre el sabor.

El perquè és molt simple: és un cafè que mai ha estat calent, doncs s’elabora artesanalment amb una tècnica de maceració en fred, anomenada cold brew; ara us ho expliquem.

"Naked cake" de xocolata i cafè

El cold brew és un procés mitjançant el qual el gra de cafè mòlt es macera en aigua freda durant 24 hores. Després d’un doble filtrat s’obté un cafè concentrat que conserva tots els matisos, dolçor natural i aromes originals. Té menys acidesa que el cafè tradicional, i una mica més de cafeina. Aquest procés permet gaudir d’un cafè natural, 100% cafè, fet artesanalment sense cap tipus d’additiu.

A més a més el “Cafè Fred” és un producte amb valor afegit, doncs l’únic residu que generen, en realitat no és un residu: els solatges del cafè es reciclen com a fertilitzant per a plantes.

Els pares de la criatura són dos germans bessons navarresos establerts a Barcelona, que des de 2015 elaboren, envasen i etiqueten el “Cafè Fred” des d’un obrador al passeig de Sant Joan.

Ens sembla que un cafè en aquest format és ideal per a cuinar, doncs permet afegir-lo a moltíssimes preparacions aportant un intens sabor a cafè, sense haver de recórrer a solubles o alternatives de menys qualitat.

Nosaltres l’hem incorporat de dues maneres a un pastís de xocolata, per una banda a l’almívar que hem posat al pa de pessic, i per l’altra a la mousse que hem fet per farcir-lo (preparat segons la recepta que vam penjar fa pocs dies).

Ep! I no us perdeu les propostes de la Bet i la Nuni!

"Naked cake" de xocolata i cafè

INGREDIENTS:

Pa de pessic

  • 5 ous
  • 60 g de farina
  • 20 g de cacau en pols
  • 5 g de maizena
  • 35 g de farina d’ametlla
  • 150 g de sucre

Mousse de xocolata i cafè

  • 150 ml aigua
  • 50 ml de cafè Fred
  • 200 g xocolata (recomanem 72% cacau)
  • Glaçons (per a fer un bany maria invers!!)

Almívar de cafè

  • 50  g de sucre
  • 40 ml d’aigua
  • 10 ml de cafè Fred

Ganache muntada de xocolata blanca

  • 50 g de xocolata blanca
  • 50 ml de nata

"Naked cake" de xocolata i cafè

PREPARACIÓ:

Pa de pessic:

Muntant els ous amb el sucre amb una batedora de barnilles durant uns 12 minuts. Hi  afegim les farines i el cacau tamisats en tres tandes, i ho integrem amb una espàtula vigilant que no ens baixin els ous.

Preescalfem el forn a 180ºC. Aboquem la mescla al motlle, que si no és de silicona haurem untat amb oli o mantega. Per aquesta quantitat de massa va bé un 23 cm, però per aquest pastís, estret i alt, vam fer servir un motlle de 10 cm i ens van sortir 3 peces.

Enfornem amb escalfor dalt i baix a 180ºC, durant uns 10-15minuts. Si veiem que se’ns daura massa, el podem tapar amb paper d’alumini. Sempre ens assegurarem de que està cuit punxant amb una broqueta i veient si surt eixuta. Deixarem refredar sobre una reixeta.

Mousse de xocolata i cafè

Posem una olla o un cassó al bany maria, i hi desfem la xocolata trossejada junt amb l’aigua i el cafè. Quan estigui la xocolata pràcticament desfeta retirem del bany maria, i seguim remenant fins que fongui del tot. Aixi, a poc a poc ja anirà perdent temperatura.

Preparem un bol amb aigua molt freda i un bon grapat de glaçons, per fer un bany maria invers. Si tenim un bol metàl·lic hi aboquem la xocolata i el posem dins el bol amb glaçons, sinó, podem posar-hi directament l’olla o cassó on l’hem desfet.

Amb unes barnilles (millor si són elèctriques…) comencem a muntar la xocolata a velocitat mitja. Haureu de tenir una mica de paciència, però al cap d’uns minuts veureu que comença a espessir, i llavors podeu pujar la velocitat al màxim. Ara vigileu, perquè hi haurà un moment que de sobte agafarà la textura de la mousse, i llavors heu de parar de cop, o es tallarà (si és talla no us preocupeu, retorneu la barreja al foc, al bany maria, desfeu-ho de nou, i torneu a començar el procés). Reservem en una màniga pastissera a la nevera.

Almívar de cafè

Simplement hem de coure l’aigua, el cafè i el sucre durant 5 minuts fins que espesseixi una mica. Reservem

"Naked cake" de xocolata i cafè

Per muntar el pastís tallem el pa de pessic pel mig, el mullem amb l’almívar, i el farcim amb la mousse. Muntem les diferents capes (nosaltres vam utilitzar dos dels petits pans de pessic que ens van sortir, oberts pel mig), i el reservem a la nevera.

Ganache muntada de xocolata blanca

Escalfem en un cassó la nata, i quan comenci a arrencar el bull l’apartem del foc i hi afegim la xocolata blanca. Remenem fins que es desfaci, ho deixem temperar, i reservem a la nevera. Quan estigui ben freda la semi muntem amb unes barnilles elèctriques.

Cobrim el pastís amb la ganache amb l’ajuda d’una espàtula de pastisseria, intentant que quedin parts sense cobrir del tot, perquè tingui l’aspecte una mica rústic típic dels “naked cakes”.

El decorem amb unes maduixes i unes avellanes garapinyades.

"Naked cake" de xocolata i cafè

 

Anuncis

Mousse de xocolata fàcil

Avui començarem amb una petita lliçó de ciència: una emulsió és la mescla de dos elements que no poden barrejar-se, i l’exemple més típic n’és la unió d’aigua i greix, que en emulsionar incorporaran aire a l’interior.

Aquest és un principi bàsic en moltes preparacions alimentaries, com la maionesa o la mantega. I una mousse es crea segons les mateixes pautes.

La recepta de la mousse clàssica porta greixos com la nata i la mantega, i ou, que amb la seva proteïna fa d’estabilitzant. Però hi ha quelcom tant evident que sembla estrany que ningú hi hagués pensat abans, i és que aquests greixos afegits no són necessaris per fer una mousse, doncs la xocolata ja té greix per si mateixa (i moltes vegades en una proporció més alta que la pròpia nata), així com lecitina, que fa d’estabilitzant en canvi de l’ou.

A aquesta conclusió hi arribà fa anys Hervé This, un físic-químic francès, considerat el pare de la cuina molecular, que des de finals dels 80 s’ha dedicat a la investigació des de l'”Institut National de la Recherche Agronomique” de França, tot col·laborant amb els millors cuiners perquè ciència i gastronomia anessin de la mà per innovar en el món de la cuina.

Per tant, podem preparar una boníssima mousse de xocolata sense res més que aigua i xocolata, i per tant sense lactosa, sense ou i totalment vegana.

Aquesta recepta ja fa anys que corre per les xarxes, però sempre n’hem trobat dues versions: la que calcula la quantitat d’aigua segons el greix que tingui la xocolata, i una de més senzilla, que fa servir aigua i xocolata a parts iguals. I com que no vam trobar gaire consens en una fórmula per fer el càlcul, per fer-ho fàcil vam usar la segona opció, a parts iguals, i ens va funcionar.

Si sou d’aquells que gaudiu amb la xocolata, feu aquesta recepta; és molt fàcil, i no us n’arrepentireu!

Mousse de xocolata fàcil

Ingredients: 6 racions aprox.

  • 200 g d’aigua
  • 200g de xocolata (recomanem 72% cacau)
  • Glaçons (per a fer un bany maria invers!!)

Preparació:

Posem una olla o un cassó al bany maria, i hi desfem la xocolata trossejada junt amb l’aigua. Quan estigui la xocolata pràcticament desfeta retirem del bany maria, i seguim remenant fins que fongui del tot. Aixi, a poc a poc ja anirà perdent temperatura.

Preparem un bol amb aigua molt freda i un bon grapat de glaçons, per fer un bany maria invers. Si tenim un bol metàl·lic hi aboquem la xocolata i el posem dins el bol amb glaçons, sinó, podem posar-hi directament l’olla o cassó on l’hem desfet.

Amb unes barilles (millor si són elèctriques…) comencem a muntar la xocolata a velocitat mitja. Haureu de tenir una mica de paciència, però al cap d’uns minuts veureu que comença a espessar, i llavors podeu pujar la velocitat al màxim. Ara vigileu, perquè hi haurà un moment que de sobte agafarà la textura de la mousse, i llavors heu de parar de cop, o es tallarà!

Si és talla no us preocupeu, retorneu la barreja al foc, al bany maria, desfeu-ho de nou, i torneu a començar el procés.

Repartiu-ho en petits recipients i guardeu-ho a la nevera, doncs amb el fred s’endurirà una mica més. I a gaudir!!

Mousse de xocolata fàcil

Torró de carquinyolis

La d’avui és una recepta ràpida, fàcil i boníssima, que hem publicat des de la Sra. Panera en forma de videorecepta!

L’hem preparada amb dos productes que trobareu a les nostres paneres: la xocolata Blanxart a la Sra. Dolça i els carquinyolis Quinyolis a la Sra. Catalana.

Aquest tros de pecat és un torró de xocolata amb carquinyolis, que com veureu al vídeo es fa en un pim-pam. És ideal per fer-li un regal fet a mà a algú i quedar com un rei!

Us animeu a preparar-lo?

Torró de carquinyolis

Ingredients (1 barra):

– 150 g de xocolata

– 35 g de mantega

– 4 o 5 carquinyolis

Procediment:

Recordeu que si no teniu motlle per a torrons, podeu fer servir el truc del bric de llet, tallant-lo en dos longitudinalment i aprofitant la cara sense forat. Una vegada net i eixut, obtindrem una superfície antiadherent molt fàcil de desemmotllar quan tinguem el torró acabat.

Desfem la xocolata (al bany maria o al microones a cops curts de 30 segons), i hi afegim la mantega desfeta (que haurem deixat refredar abans).

Trenquem una mica els carquinyolis en trossos no gaire grossos, i els afegim a la xocolata.

Ho posem en un motlle, i el piquem una mica sobre el marbre perquè pugin les bombolles que hi pugui haver a la xocolata, i que farien que la superficie del torró quedés lletja. Deixem refredar a la nevera.

Desmotllem, i ho emboliquem que faci goig per regalar! ;-)

Bon profit i bona cuina! I BON NADAL!

Torró de carquinyolis

Berlines de gianduja

Si bé fa uns mesos vam parlar-vos del praliné, i vam presentar-vos unes fantàstiques receptes amb aquesta preparació tan i tan bona, aquesta vegada la cosa torna a anar de dolços i fruits secs.

En aquesta nova edició del “Rebost Gourmet” us parlarem de la gianduja, una pasta d’avellanes, cacau i sucre per llepar-se’n els dits.

És d’origen italià, conretament de la regió del Piemont, i com passa  sovint amb la majoria dels bons invents, va sorgir, no ben bé per casualitat, però sí per necessitat davant l’escassedat.

A principis del segle XIX hi havia instaurat un bloqueig econòmic a tots els productes d’origen britànic, per part de Napoleó. I davant la gran escassedat de cacau, els pastissers de Torí van començar a usar les avellanes, típiques de la regió, per substituir en part aquest cacau a l’hora d’el·laborar xocolata.

Sabieu que la Nutella originalment s’anomenava Pasta Gianduja? De fet, les cremes de cacau per untar, com la Nutella o la Nocilla, tenen l’origen en la recepta de la gianduja.

A mitjans del segle XIX ja es venien uns bombons farcits de gianduja, anomenats gianduiotto. Es van presentar per carnaval de l’any 1865, i de fet, el nom gianduja, sembla ser que prové d’un personatge del mateix nom, típic de les titelles i del carnaval, que representa l’arquetip del piemontès.

Nosaltres hem fet servir aquesta fantàstica crema per farcir unes berlines, que han quedat espectaculars. La gianduja original és complicada d’aconseguir, nosaltres la vam trobar a la fantàstica botiga “5 Titius” d’Olot, si no també les podeu farcir de Nutella o Nocilla. Requereixen una mica de dedicació, però val molt la pena fer-les! Us en llepareu els dits! La recepta l’hem treta del bloc “La receta de la felicidad“.

No us descuideu de passar a visitar a la Nuni i la Bet per veure quines receptes ens han preparat amb la gianduja!

Berlines de gianduja

Ingredients (12 berlines)

  • 250 g de farina de força
  • 30 g de sucre
  • 5 g de sal
  • 7,5 g de llevat fresc de forner (o 2,5 g de llevat sec de forner)
  • 2 ous
  • Ratlladura de llimona
  • 75 ml d’aigua
  • 62 g de mantega pomada
  • Oli d’oliva suau per a fregir
  • Gianduja
  • Sucre llustre

Preparació

El dia abans prepararem la massa. Queda molt enganxosa, per tant és millor fer-la amb un robot de cuina si en tenim la possibilitat.

Posem en un bol tots els ingredients excepte la mantega, l’oli, la gianduja i el sucre llustre, i amassem. Anem afegint la mantega a poc a poc mentres seguim pastant. Quan estigui del tot integrada seguim amassant uns 10 minuts més, fins que tinguem una massa llisa i homogènia.

Deixem la massa en un bol espolvorejat amb farina, el tapem amb un drap i ho deixem en un lloc tebi fins que dobli el seu volum.

Quan hagi doblat de volum passem la massa sobre el marbre enfarinat i tornem a amassar lleguerament. La tornem a posar dins del bol, el tapem amb film transparent, i la deixem a la nevera tota la nit (o un mínim de 4 hores).

Al dia següent traiem la massa de la nevera, i enfarinem el marbre. Tallem la massa en 12 porcions iguals (d’uns 45 g aproximadament) i els hi donem forma de bola. Les posem sobre una safata folrada amb paper de forn, i el màxim de separades entre elles, ja que doblaran de volum i es poden enganxar. Aplanem una mica cada bola amb els dits.

Tapem la safata amb film transparent o amb un drap, i les deixem reposar durant un parell d’hores fins que doblin el seu volum.

Posem al foc abundant oli en un cassó no massa gran, fins que arribi a 170º-180º (l’oli no ha d’arribar a fumejar).

Les fregim d’una en una, un parell de minuts per cada banda. Les anem retirant amb una escumadora i les deixem sobre paper de cuina. És important que hi hagi prou oli perquè les berlines no toquin el fons del cassó, han de flotar.

Les deixem refredar sobre una reixeta, i una vegada fredes les farcim amb una mànega pastissera amb la gianduja i les arrebossem amb el sucre llustre.

Bon profit i bona cuina!

 

Berlines de gianduja