calamars – Els fogons de la Bordeta

Gairebé és dia 15, i com ja comença a ser costum us mostrem l’aportació de la mare de la Sandra a la Recepta del 15, doncs altra vegada s’ha animat a participar-hi.

I precisament perquè hem vist que ja havíem publicat bastantes receptes seves, responent també a la petició popular d’alguns lectors, hem decidit crear un apartat on recollir -hi tots els seus plats, el qual hem anomenat “els fogons de la Isabel”.

Com podeu veure ja apareix al menú superior! Hi trobareu les receptes que teníem publicades fetes per ella, i a partir d’ara hi anirem posant les noves que faci.

De moment us expliquem el que ha preparat per la Recepta del 15 d’aquest febrer: unes croquetes de sèpia amb tinta, que boníssimes es queda curt per descriure-les! Hi podeu posar la tinta de la pròpia sèpia, o en el cas de que n’hi hagi poca o la sèpia vingui neta, substituir-la per 3 o 4 sobrets de tinta congelada per aconseguir que quedi el farcit ben negre.

L’arrebossat està fet amb panko en lloc de pa ratllat, i queda espectacular. Merci a la Moni que ens el va regalar perquè el provéssim! Uns dies després vam tornar-lo a fer servir per les nostres croquetes, però és l’únic que us direm sobre elles… haureu d’esperar al 15 per veure-les!

Ingredients

– 1 sèpia d’uns 200 g

– La tinta de la sèpia o uns 3 sobres de tinta

– 500 ml de llet

– 1 ceba

– 110 g de mantega

– 10 g d’oli

– 80 g de farina

Per l’arrebossat

– Farina

– 1 ou

– Panko o pa ratllat

Preparació

Marquem la sèpia ja neta en una paella, i una vegada cuita la trinxem i ho reservem.

Posem a desfer la mantega en un cassó junt amb l’oli, i hi sofregim la ceba picada ben fina. Una vegada estigui cuita hi afegim la farina, i la deixem coure’s uns minuts vigilant que no es cremi. Anirem afegint la llet calenta poc a poc sense deixar de remenar, fins que formem una beixamel espessa.

Quan veiem que es desenganxa de les parets del cassó, apaguem el foc i hi posem la sèpia i la tinta. Remenem bé la barreja i posem la pasta resultant en una safata, estenent-la bé.

Deixant que es refredi una mica primer, tapem la safata amb paper film, i la posem al frigorífic durant tota la nit.

L’endemà podem donar ja forma a les croquetes. Fem les boles amb les mans, i després les passem per farina, ou i panko o pa ratllat. Les fregim en abundant oli calent fins que agafin color i quedin rosses.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Croquetes de pollastre

Croquetes de txangurro

Arancini de quinoa

Ja és 15 de gener, i ha arribat el moment d’estrenar aquesta petita nova secció que hem posat en marxa junt amb la Marina de Xocolata desfeta.

“La Recepta del 15” consistirà en una mecànica tant simple com publicar, tots els 15 de cada mes, una recepta a partir d’un ingredient o plat base, de manera que cadascú pugui replantejar-lo com vulgui. La part divertida serà comparar com hem presentat un mateix plat de diferents maneres.

Aquest més tocava treballar amb calamars, i nosaltres hem decidit portar-vos-els mitjançant la que segurament és la manera més típica de fer els calamars: a la romana, això sí, amb un toc especial que els fa diferents, hem incorporat tinta de calamar a la massa d’arrebossar per fer-los de color negre!

La idea era acompanyar-los d’escuma de maionesa, però hem tingut una baixa a la cuina (tinc a la xef amb febre i una amigdalitis de cavall), i el que normalment fa d’ajudant se les ha hagut d’espavilar tot sol. I clar, el tema del sifó jo no el toco, això és cosa seva, així que haurem de deixar-ho per una altra ocasió.

Me’ls he menjat com tota la vida, amb un raig de suc de llimona, i la veritat és que amb un arrebossat tant suau i esponjós no necessiten res més. Bo-nís-sims!!!

Ingredients

– Calamars frescos

– Farina de blat

– 1 ou

– Cervesa

– Tinta de calamar

– Oli i sal

Preparació

Una vegada tinguem els calamars ben nets, podem tallar-los en anelles de no més d’un dit de gruix (tot i que dependrà molt de la mida dels calamars). Els salem lleugerament i reservem.

Per preparar la pasta per arrebossar, batrem un ou en un bol o plat fondo. Hi afegim un raig de cervesa, dues cullerades de farina i un polsim de sal, i ho mesclem bé fins que desapareguin els grumolls.

Acabarem de fer la pasta a ull a base d’anar afegint farina per espessir, i cervesa per aclarir, fins aconseguir una massa densa, que no estigui ni massa espesa ni massa líquida. Segons la quantitat de calamars que haguem d’arrebossar podem allargar la pasta sense problemes, en tot cas, si se’n necessités molta, s’hi podria afegir un altre ou (cal dir que amb un dóna per fer pasta per bastants calamars).

Passarem les anelles de calamar primer per farina i després per la pasta. Ho fregirem en una paella amb oli d’oliva ben calent, vigilant que no vagin massa carregats de pasta d’arrebossar.

Al tenir la meitat dels calamars fets, afegim a la barreja de la pasta un sobret de tinta de calamar i remenem fins dissoldre’l bé. Repetim el procés anterior i fregim la resta de calamars. Sempre és idoni deixar-los uns minuts sobre paper absorbent de cuina per fer-los perdre l’excés d’oli.

Mengeu-vos-els calents, eh?!!

Bon profit i bona cuina!