Tortellini d’albergínia “burro e salvia”

Tortellini d'alberginia "burro e salvia"

L’entrada d’avui no és només per a un concurs, sinó que sobretot és part d’una celebració!

La Mon està d’aniversari, April’s Kitch fa 3 anys a la blogosfera i, apassionada com és ella del món del cinema, ha proposat a tots els seus lectors un repte on barrejar el cel·luloide amb la cuina.

Vol que triem una pel·lícula d’entre els anys 50 i 65 (per fer-ho més complicat i donar-hi una mica de gràcia!) i cuinem algun plat que hi aparegui.

Però ara ve la millor part, si no hi surt cap escena de cuina ens convida a inventar-nos -la, i pensar quina recepta podrien menjar-se els personatges de la pel·lícula.

Així doncs, posem-nos mans a l’obra i comencem explicant-vos la cinta que nosaltres hem triat!

Títol: Vacances a Roma (Roman Holiday)

Director: William Wyler

Any de producció: 1953

Música: Georges Auric

Repartiment: Gregory Peck, Audrey Hepburn, Eddie Albert, etc.

Argument: l’Ana (Audrey Hepburn), una jove princesa de visita a Roma farta de la responsabilitat que l’envolta, decideix saltar-se el protocol i escapar-se d’incògnit per la ciutat. D’aquesta manera coneixerà un periodista americà (Gregory Peck) amb qui descobrirà els carrers de Roma mentre ell intenta aconseguir una gran exclusiva.

Per tots són conegudes les imatges d’aquesta pel·lícula, que ja formen part de la història del cinema, amb l’Audrey Hepburn i el Gregory Peck dalt d’una Vespa recorrent temeràriament la ciutat de Roma a tota velocitat.

Després de molts anar i venir pels millors indrets, acaben, ja de nit, a una alegre festa al Lungotevere, a tocar del castell de Sant’Angelo. Allà uns policies descobriran a la princesa i la intentaran fer tornar a la seva ambaixada, però aconseguirà escapar.

Aquí tenim el “moment petó” de la pel·lícula, quan l’Audrey i el Gregory es llencen al riu, i tot sortint de l’aigua no poden resistir-se més!

I ara ve la nostra escena, quan els dos protagonistes van cap a l’apartament del periodista. L’Audrey està al bany, acabada de dutxar, i amb una bata d’ell. El Gregory se li acosta amb una ampolla de Chianti a les mans, i li’n ofereix un got.

- Un poco de vino le sentará bien

- Preparo algo para comer? – contesta l’Audrey.

- No, aquí no hay cocina ni nada para guisar. Como siempre fuera.

- ¿Le gusta hacerlo?

- La vida no es siempre como a uno le gustaría.

- No, no lo es…

És clar, en aquest moment hi hauria hagut d’haver una cuina a l’apartament, i la princesa Ana hauria pogut explicar que la cuinera de palau és d’origen italià, i que quan ella era petita anava a veure-la sempre que preparava pasta, i per tant se’n recorda perfectament d’una recepta que li encantaria.

I ja tenim a l’Audrey i el Gregory amb les mans a la massa, mai millor dit, barrejant ous i farina, coent albergínies, i tallant sàlvia, per preparar una de les pastes més tradicionals d’Italia, els tortellini burro e salvia.

Així doncs, a continuació us expliquem com s’ho van fer aquesta parella per preparar aquest deliciós plat. Sabem del cert que a la Mon li agrada aquesta famosa salsa italiana, i que a més a més li encanten les albergínies, així que estem convençuts que serà un plat que compartiria amb l’Audrey i el Gregory!

Felicitats i per molts anys més!!

Ingredients (4 persones)

Per la pasta

- 300 g de farina

- 3 ous

Pel farcit

- 1 albergínia gran

- 100 g de ricotta

- 3 cullerades de pecorino ratllat

- Fulles de sàlvia

- Sal i pebre

Per la salsa

- 100 g de mantega

- Fulles de sàlvia

Preparació

Coem l’albergínia tallada per la meitat al forn (uns 35 minuts) o al microones (10 minuts) fins que estigui ben tova, buidem la polpa i la barregem amb les fulles de sàlvia ben picades, la ricotta i el pecorino ratllat. Salpebrem i reservem a la nevera.

Fem la massa de la pasta posant la farina en un bol i els ous lleugerament batuts al mig. Comencem remenant amb una forquilla fins que els ous s’incorporin, i ho aboquem sobre el marbre que tindrem una mica enfarinat.

Amassem bé la barreja fins que quedi una pasta homogènia, retornem al bol (sense restes de massa i enfarinat) i ho deixem reposar 1 hora tapat amb un drap humit per evitar que es faci una crosta.

Tallem la massa en porcions no gaire grans i les anem passant per la màquina de pasta, un parell de vegades per cada posició, de més gruixuda a més prima. Nosaltres ho vam passar fins a la penúltima posició, per evitar que es trenqués la làmina. Sempre haurem de tenir la pasta i la màquina ben enfarinada perquè no se’ns enganxi.

Si no tenim pasta podem estirar bé la massa amb un corró, fins que ens quedi ben fina (també podem usar una ampolla de vi amb els laterals rectes).

Tallem la massa en quadrats, farcim a la part central i dobleguem per la meitat formant un triangle. Pressionem els laterals (mullats amb una mica d’aigua) perquè quedi ben segellat, i n’enganxem els dos extrems oposats donant forma als tortellini.

Els primers que feu us costaran una mica, però ràpidament n’agafareu el moviement de dits per fer la forma. Podeu ajudar-vos d’aquest enllaç que vam trobar!

Una vegada fets els aneu deixant sobre una reixeta perquè s’assequin una mica.

Per fer la salsa desfem la mantega en una paella a foc lent, hi incorporem les fulles de sàlvia i les coem durant un parell de minuts.

Coem la pasta en aigua bullint durant 5 minuts. L’escorrem i la posem a la paella on hi teníem la salsa, hi donem un parell de voltes i la servim amb una mica de pecorino laminat, pebre negre i alguna fulleta més de sàlvia.

Bon profit, i bona cuina!

Tortellini d'alberginia "burro e salvia"


Bunyols de bacallà amb allioli negre de mel

Bunyols de bacallà amb allioli negre de mel

Sabem que ho estàveu desitjant! El país sencer frisava per una nova entrega! És un avió? És Superman? No! És el #RebostGourmet!!!

Aquest invent que ens vam treure de la màniga amb la Nuni de “Cuinetes” i la Bet de “Tasta Rutes, ja va per la seva tercera publicació, amb el producte que us mostrem avui.

L’ingredient curiós i poc habitual que volem mostrar-vos aquesta vegada és l’all negre. Encara que pugui semblar que és un all torrat o cremat, deu el seu color a un procés de fermentació de 60 dies, durant el qual multiplica per 10 les seves propietats com a all, i a més suavitzant els forts aromes que fan que repeteixi a tanta gent.

Aquest procés de fermentació fou descobert al Japó, i tant allà, com ara també aquí, ha permès que a la gent que li feia fàstig menjar alls crus, ara pugui utilitzar els alls negres com a antibiòtics naturals preventius prenent-ne cada dia al matí. Podeu llegir més sobre l’all negre i totes les seves propietats en aquest article

Nosaltres hem usat els alls per fer un allioli, que com podeu veure a les fotos, no ha quedat negre, sinó de color marró! No us penseu pas que és xocolata, eh? A més a més també l’hem introduït dins la massa dels bunyols.

Curiós, oi, això de l’all negre? Segur que us encantarà, té un gust suau respecte de l’all tradicional, però amb un sabor intens molt especial, lleugerament dolç i que recorda a la regalèssia.

Ja esteu anant a cercar-ne per tastar-los! I per suposat, correu també a fer una ullada al #RebostGourmet de la Bet i la Nuni, per veure quines idees han tingut elles per cuinar amb aquest fantàstic ingredient!

Ingredients

Per als bunyols

- 200 g de bacallà dessalat

- 1 patata mitjana

- 1 ou

- 3 cullerades de farina

- 1 culleradeta de bicarbonat

- 2 alls negres

Per a l’allioli (o manionesa d’all)

- 3 o 4 alls negres

- 1 ou

- Oli

- 1 cullerada de mel

- Sal

Preparació

Bullim la patata pelada i tallada fins que estigui tova, la colem i la xafem amb una forquilla fins a fer-la puré.

Hi afegim el bacallà esqueixat, l’all trinxat i el rovell d’ou, i ho barregem bé. Hi posem també la farina i el bicarbonat, ho remenem i si veiem que cal una mica més de farina per espessir, li afegim.

A banda muntem la clara a punt de neu, i la incorporem amb suavitat a la barreja anterior. Reservem a la nevera.

Per fer l’allioli posem els alls al got de la batedora amb l’ou, la sal i la mel. Ho cobrim d’oli i comencem a batre sense moure la batedora fins que comenci a lligar, llavors ja podem anar batent i incorporant oli fins a obtenir la textura desitjada.

En un cassó posem oli a escalfar. Quan sigui ben calent hi anem posant porcions de la massa dels bunyols amb l’ajuda d’una cullera, i els fregim fins que quedin ben enrossits. Els posem sobre paper absorvent per treure l’excés d’oli.

Els servim acompanyats de l’allioli negre.

Bon profit, i bona cuina!

Bunyols de bacallà amb allioli negre de mel

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Bacalao a la dorada (bacalhau à brás)

Croquetes de txangurro

Bacallà a la llauna


Mongetes de Castellfollit amb rossellones

Mongetes amb rossellones

Ja són unes quantes les vegades que hem fet trobades blocaires, però una setmana i mitja enrere va ser diferent, va ser un cap de setmana a cegues, on no sabíem què anàvem a fer ni què anàvem a visitar, una aventura en tota regla.

L’única informació que teníem és que serien dos dies per descobrir la comarca del Bages, que tot començaria a les 10 del matí de dissabte a Manresa, i que havíem de dur una maleta llesta per fer nit fora de casa! Ai festa!!

Allà ens trobem amb la Nuni de Cuinetes, la Bet de Tasta Rutes, el Jordi de Gastropíndoles i la revista Sentits, el Pau de Giroimatges, i la Míriam de Meteocook, organitzadora de tot plegat i amfitriona de la trobada junt amb el Joan, conseller de turisme del Consell Comarcal del Bages.

I comencen els nervis! Pugem a un minibus que ens acompanyarà durant tot el cap de setmana, i junt amb la Cristina, directora del Geoparc de la Catalunya Central, fem carretera cap a la primera parada de la ruta bagenca: la muntanya de Montserrat!

Al monestir ens està esperant el Ferran, geòleg i director científic del Geoparc, amb qui ens encaminem cap al mirador de Sant Miquel per observar des d’una vista privilegiada tota la plana del Bages.

_MG_8058_min

I és amb la comarca als peus que comencem a conèixer el projecte del Geoparc, (a finals de 2012 van obtenir l’acceptació del parc a la xarxa europea de Geoparks avalada per la UNESCO), el perquè del parc, i què és el que fa tant especial aquesta terra de la Catalunya central, desconeguda per la majoria de nosaltres.

Sabíeu que el Bages era cobert per un mar fa 36 milions d’anys, quan la resta de Catalunya ja estava emergida? I sabíeu que era l’aigua del mar Cantàbric la que hi arribava fins que aquest es va enretirar i va convertir-se en un mar tancat amb una altíssima concentració salina i un enorme dipòsit de sediments? I sabíeu que va coincidir amb la formació dels Pirineus i que les enormes forces tectòniques del moment van donar forma al Bages que coneixem avui en dia?

_MG_8067_min

Aquest és l’origen de l’especial orografia de la comarca, amb Montserrat com a emblema, i amb les nombroses coves i mines de sal, com Cardona, Súria, Sallent o Collbató.

Però no només això, la climatologia especial que defineix la zona, amb una gran amplitud tèrmica (molt fred a l’hivern i molta calor a l’estiu), poca pluja i marinades que pugen per la vall del Llobregat, donen unes característiques especials al territori, fent que, per exemple, tota l’horta funcioni amb unes quantes setmanes de retard respecte de la resta del país. Per això tot plegat, la terra i el clima, condicionen també un dels trets més definitoris del Bages: la vinya!

Així vam anar a parar a la següent parada, els cellers Oller del Mas, ubicats en una masía fortificada del segle X que des de llavors ha seguit pertanyent a la mateixa família. Sabíeu que al segle XIX el Bages va ser la regió vitivinicola per exel.lència de Catalunya? No hi havia un pam de terra sense vinyes, fins que la filoxera s’ho va emportar tot per davant.

_MG_8072_min

Avui en dia s’està fent un gran esforç per donar impuls a la DO Pla del Bages, que comença a agafar renom produïnt vins espectaculars, com els que vam poder tastar a Oller del Mas. Una de les grans tasques empreses per aquest celler ha estat, i és encara, la recuperació d’espècies autòctones de ceps de diferents varietats, entre d’altres el picapoll, el qual ja utilitzen en algun dels vins que tenen al mercat.

Nosaltres vam tenir la sort de poder fer un extens tast dels vins encara en repòs a les tines o madurant a les botes, i descobrir les proves de cupatge que estan fent en aquest moment, precisament amb les varietats de picapoll blanc i negre, fermentats en diferents recipients. Tots vam coincidir en destacar el sorprenent resultat de l’ou de formigó, que genera un moviment de convecció al seu interior degut a les tres temperatures diferents que hi agafa el vi, provocant que aquest estigui sempre en constant moviment durant la fermentació.

_MG_8074_min

A l’hora de dinar vam tornar cap a Manresa, a ca l’Aligué, on ens va anar presentant tots els plats el mateix Benvingut, el xef del restaurant. Vam gaudir d’un fantàstic menú desgustació dedicat a la tòfona, també amb una especial atenció al porc ral d’Avinyó, propi de la zona, i als llegums del Bages, que mereixen una menció destacada. El Benvingut ens va parlar de les excel·lències del pèsol del Bages, entrant en polèmica defensant-los com a millors fins i tot que els del Maresme!

Per això avui, en aquest primer post sobre el Bages, dedicarem una recepta a un altre dels llegums amb nom propi de la comarca: la mongeta de Castellfollit del Boix! I alerta, perquè més endavant també us parlarem dels cigronets de Mura (serà per llegums a el Bages!); seguiu atents al bloc, perquè seguirem explicant-vos moltes més coses d’aquesta escapada!

Moltíssimes gràcies al Consell Comarcal del Bages i a la Míriam Santamaria per haver organitzat aquest fantàstic cap de setmana, en el que a part de descobrir una terra sorprenent, veure la millor silueta de Montserrat, i menjar millor que mai, hem gaudit de la millor companyia! Sou molt grans!! #SomBages!!

Ingredients

- Mongetes de Castellfollit del Boix

- 250 g de rossellones

- Una ceba petita

- Un all

- 5 brins de safrà

- Un raig de vi blanc

- Julivert

- Aigua

- Pebre blanc

- Oli i sal

Preparació

Posem les rossellones en aigua amb sal durant una hora perquè expulsin la terra que puguin tenir.

Quan hagi passat aquesta estona, les escorrem, les passem per aigua per treure l’excés de sal, i les posem en una cassola prou ample perquè hi càpiguen totes. Les cobrim amb un dit d’aigua, ho posem al foc i les retirem just quan comencin a obrir, no ens interessa que coguin massa. Les traiem, i les reservem, així com l’aigua de cocció colada.

Mentrestant ofeguem a foc lent la ceba picada ben petita en una mica d’oli, quan comenci a ser transparent hi afegim l’all picat i els brins de safrà.

Deixem que acabi de coure i hi posem el raig de vi, que deixarem evaporar. És el moment d’afegir les mongetes cuites (ben escorregudes), les cobrim amb l’aigua de les rossellones i les deixem coure sense remenar massa uns 5 minuts.

Hi posem pebre blanc al gust. Passat aquest temps hi posem les rossellones i el julivert picat, ho deixem un minut més i ja podem servir.

Mongetes amb rossellones

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Llenties amb ceps i botifarra de perol

Cigrons amb botifarra negra

Guisat de cigrons i carbassa al comí

Guisat de cigrons i carbassa al comí


%d bloggers like this: