Gyōza de botifarra terregada i mongetes

A principis del segle XX s’elaborava a Terrassa un plat rústic que avui anomenaríem de cuina d’aprofitament: la terregada.

La preparació devia el seu nom a la semblança que tenia amb la “terregada de carbó” (les petites restes de carbó que s’utilitzaven per cremar als brasers de l’època), i consistia en fregir sang i menuts amb ceba, tomàquet i una picada d’ametlla.

Perduda la tradició d’elaborar aquest plat, l’any 2010 els egarencs Artur Martínez (xef del restaurant “Capritx”) i Xavier Casanovas (de la cansaladeria Casanovas) van decidir crear un producte que recuperés l’essència d’aquella antiga recepta: la “botifarra terregada”.

Aquesta espectacular botifarra és la protagonista del “Rebost Gourmet” d’aquest mes, i ens encanta per la versatilitat del producte que, en tractar-se d’un embotit cuit, pot consumir-se en fred o afegir-se de mil maneres diferents a infinitat de receptes.

Com no podia ser d’altra manera, la Nuni de Cuinetes, la nostra egarenca preferida, ens va fer de proveïdora d’aquest fantàstic producte! :)

A més de a la Cansaladeria Casanovas, també trobareu la botifarra terregada a diverses parades del Mercat de la Independència i del Mercat de Sant Pere, de Terrassa, així com a altres mercats municipals i botigues especialitzades.

Nosaltres fa un temps ja vam utilitzar la botifarra terregada en una minestra que podeu veure aquí. Aquesta vegada l’hem feta servir amb mongeta del ganxet per farcir unes gyōza. Queden boníssimes i són molt fàcils de preparar, molt més del que sembla! Us animareu a fer-les, oi?

Com sempre us recomanem que passeu pels blocs de la Bet i la Nuni, que ja tenen llestes les seves propostes del Rebost Gourmet per cuinar la botifarra terregada!

 

Ingredients:

– Pasta de gyōza (de forma circular!)

– Botifarra terregada

– Mongetes del ganxet

– Ceba tendra

– Oli d’oliva

– Midó de blat de moro (tipus Maizena)

Preparació

Abans de res, per fer les gyōza penseu que hem de tenir la massa prèviament descongelada.

Comencem sofregint la ceba tendra tallada a juliana fina en una paella amb una mica d’oli. Hi afegim la botifarra terregada i la desfem amb la cullera. Per últim hi posem les mongetes ja cuites, i ho deixem coure un parell de minuts més.

Esperem que refredi el farcit i el reservem.

Per muntar-les, agafem una làmina i hi posem una culleradeta de farcit. Ens mullem les puntes dels dits amb una mica d’aigua, humitegem les vores de la làmina i dobleguem per la meitat, pinçant per la part central. Acabem de tancar pessigant tres plecs a banda i banda, aconseguint la forma de mitja lluna. En aquest vídeo ho veureu molt clar!

En una paella antiadherent marquem les gyōza per la cara plana amb una mica d’oli fins que comencin a estar daurades. Llavors hi afegim un raig d’aigua en la que haurem diluït una culleradeta de midó de blat de moro, i ho cobrim amb una tapadora.

Ho deixem coure 3-4 minuts en el seu propi vapor, fins que s’hagi evaporat l’aigua i el midó hagi ajudat a que es faci una crosta a sota de les gyōza.

Les servim calentes acabades de fer, i les podem acompanyar de salsa de soja o d’un allioli.

 

Berlines de gianduja

Si bé fa uns mesos vam parlar-vos del praliné, i vam presentar-vos unes fantàstiques receptes amb aquesta preparació tan i tan bona, aquesta vegada la cosa torna a anar de dolços i fruits secs.

En aquesta nova edició del “Rebost Gourmet” us parlarem de la gianduja, una pasta d’avellanes, cacau i sucre per llepar-se’n els dits.

És d’origen italià, conretament de la regió del Piemont, i com passa  sovint amb la majoria dels bons invents, va sorgir, no ben bé per casualitat, però sí per necessitat davant l’escassedat.

A principis del segle XIX hi havia instaurat un bloqueig econòmic a tots els productes d’origen britànic, per part de Napoleó. I davant la gran escassedat de cacau, els pastissers de Torí van començar a usar les avellanes, típiques de la regió, per substituir en part aquest cacau a l’hora d’el·laborar xocolata.

Sabieu que la Nutella originalment s’anomenava Pasta Gianduja? De fet, les cremes de cacau per untar, com la Nutella o la Nocilla, tenen l’origen en la recepta de la gianduja.

A mitjans del segle XIX ja es venien uns bombons farcits de gianduja, anomenats gianduiotto. Es van presentar per carnaval de l’any 1865, i de fet, el nom gianduja, sembla ser que prové d’un personatge del mateix nom, típic de les titelles i del carnaval, que representa l’arquetip del piemontès.

Nosaltres hem fet servir aquesta fantàstica crema per farcir unes berlines, que han quedat espectaculars. La gianduja original és complicada d’aconseguir, nosaltres la vam trobar a la fantàstica botiga “5 Titius” d’Olot, si no també les podeu farcir de Nutella o Nocilla. Requereixen una mica de dedicació, però val molt la pena fer-les! Us en llepareu els dits! La recepta l’hem treta del bloc “La receta de la felicidad“.

No us descuideu de passar a visitar a la Nuni i la Bet per veure quines receptes ens han preparat amb la gianduja!

Ingredients (12 berlines)

• 250 g de farina de força
• 30 g de sucre
• 5 g de sal
• 7,5 g de llevat fresc de forner (o 2,5 g de llevat sec de forner)
• 2 ous
• Ratlladura de llimona
• 75 ml d’aigua
• 62 g de mantega pomada
• Oli d’oliva suau per a fregir
• Gianduja
• Sucre llustre

Preparació

El dia abans prepararem la massa. Queda molt enganxosa, per tant és millor fer-la amb un robot de cuina si en tenim la possibilitat.

Posem en un bol tots els ingredients excepte la mantega, l’oli, la gianduja i el sucre llustre, i amassem. Anem afegint la mantega a poc a poc mentres seguim pastant. Quan estigui del tot integrada seguim amassant uns 10 minuts més, fins que tinguem una massa llisa i homogènia.

Deixem la massa en un bol espolvorejat amb farina, el tapem amb un drap i ho deixem en un lloc tebi fins que dobli el seu volum.

Quan hagi doblat de volum passem la massa sobre el marbre enfarinat i tornem a amassar lleguerament. La tornem a posar dins del bol, el tapem amb film transparent, i la deixem a la nevera tota la nit (o un mínim de 4 hores).

Al dia següent traiem la massa de la nevera, i enfarinem el marbre. Tallem la massa en 12 porcions iguals (d’uns 45 g aproximadament) i els hi donem forma de bola. Les posem sobre una safata folrada amb paper de forn, i el màxim de separades entre elles, ja que doblaran de volum i es poden enganxar. Aplanem una mica cada bola amb els dits.

Tapem la safata amb film transparent o amb un drap, i les deixem reposar durant un parell d’hores fins que doblin el seu volum.

Posem al foc abundant oli en un cassó no massa gran, fins que arribi a 170º-180º (l’oli no ha d’arribar a fumejar).

Les fregim d’una en una, un parell de minuts per cada banda. Les anem retirant amb una escumadora i les deixem sobre paper de cuina. És important que hi hagi prou oli perquè les berlines no toquin el fons del cassó, han de flotar.

Les deixem refredar sobre una reixeta, i una vegada fredes les farcim amb una mànega pastissera amb la gianduja i les arrebossem amb el sucre llustre.

Bon profit i bona cuina!

 

Panets xinesos al vapor

Segur que coneixeu els panets xinesos que us expliquem avui, doncs apareixen a les fotos de les cartes de tots els restaurants xinesos.

S’anomenen baozi, i son uns panets cuits al vapor, que es farceixen de diferents preparacions de verdures, carns i mariscos.

Tracidionalment a Xina es mengen durant l’emorzar, i acompanyant qualsevol tipus de plat. Segons la mida es coneixen com dabao (“panet gran”), els que fan uns 10 cm de diametre i es mengen individualment, o com xiaobao (“panet petit”), els que fan uns  5 cm i es mengen en safates de diverses peces.

Hem fet servir la recepta que l’Iban Yarza té al seu fantàstic llibre “Pan Casero”, del qual últimament n’hem extret unes quantes receptes, totes elles genials i sorprenents!

Nosaltres hem volgut aprofitar un producte de temporada que es l’estrella de la cuina en aquesta època de l’any: la carxofa!

El nostre país és un gran productor de carxofes, i s’hi cultiven fantàstiques varietats com la del Prat o la del Delta de l’Ebre.

Ben a prop tenim també la carxofa de Benicarló, amb DOP, de la qual van enviar-nos una capsa a casa fa uns dies perquè les tastéssim. I què més dir-ne que n’hem quedat encantats: boníssimes és poc!

Feu una ullada a la web de la Cooperativa Agrícola de Benicarló per més informació, on també podreu comprar-ne si hi esteu interessats. Si és el cas, ens han donat un codi amb un 10% de descompte per a la web: “BO10”. No és que hi guanyem res nosaltres, però si teniu intenció de comprar-ne, està bé tenir-ho en compte!

Així doncs, com us dèiem, hem farcit els panets al vapor amb un curry verd de carxofes i llagostins, amb un resultat espectacular! Normalment s’omplen de carn de porc i verdures, però vosaltres podeu provar de fer-ho amb el que més us agradi.

Ingredients:

Panets

– 200 g de farina fluixa

– 100 g d’aigua

– 10 g de sucre

– 2 g de sal

– 5 g de llevat fresc, o 1’5 g de llevat sec de forner

Farcit

– 4 carxofes

– 12 llagostins

– 8 xampinyons

– 1 gra d’all

– 1 culleradeta de pasta de curry verd

– 1 cullerada de salsa de soja

– Un tros de bitxo fresc (al gust)

– El suc de mitja llima

Preparació:

Panets:

Barregem els ingredients en un bol i els pastem bé amb una espàtula fins que estiguin ben integrats. Passem la mescla a sobre el marbre i amassem entre 5 i 10 minuts, fins que la massa estigui ben fina.

La tornem a un bol enfarinat, i deixem que fermenti durant uns 45 minuts. No cal que dobli el volum.

Mentrestant podeu preparar el farcit, com us expliquem més avall.

Passats els 45 minuts, tallem la massa en 10 porcions i les bolegem. Amb un corró les estirem fins a fer-ne uns cercles d’uns 10 centímetres de diàmetre, vigilant que les vores no quedin gruixudes.

Per donar forma als panets, ens posem un cercle de massa en una mà, hi posem una cullerada sopera del farcit al centre, i amb l’altra mà pleguem un pessic de massa a la vora, entrant-la cap a l’interior. Anem girant el panet i plegant les vores sobre si mateixes, de manera que quedi un forat en espiral al mig del panet.

En aquest enllaç podeu veure una bona seqüència d’imatges per entendre bé el procés de format dels baozis. No és gaire difícil, i amb una mica de pràctica veureu que és divertit de fer!

Els poseu sobre trossets de paper de forn, dins de la vaporera, i deixeu que fermentin 45 minuts més. Nosaltres hi hem posat un drap humit a sobre.

Els coem a la vaporera durant 10 minuts, i abans de destapar-la deixem que reposin durant 1 minut més, per evitar que es desinflin.

Farcit:

Pelem i tallem les carxofes a làmines, les sofregim amb una mica d’oli. Quan comencin a estar daurades hi afegim els xampinyons laminats.

Ho cobrim amb un dit d’aigua i tapem la paella. Deixem coure fins que la carxofa estigui ben tova. Destapem i deixem evaporar l’aigua.

Hi posem les cues de llagostins prèviament cuites (també poden ser crues, i es faran al moment), una culleradeta de pasta de curry verd, una cullerada de salsa de soja, el suc de mitja llima i un tros de bitxo fresc ben picat (al gust de cadascú).

Deixem refredar el farcit, i el piquem ben petit a ganivet, deixant-lo llest per farcir els panets.

Bon profit i bona cuina!

Nyoquis de nyàmeres amb salsa de nous

Atenció tots! Aquí ens teniu, disposats a una nova ronda del Rebost Gourmet, junt amb la Nuni de “Cuinetes” i la Bet de “Tasta Rutes”, després d’haver regalat a través de Facebook una fantàstica panera que celebrava el nostre primer any descobrint-vos una pila d’ingredients sorprenents!

Si us ho vau perdre segurament serà perquè no ens seguiu a la nostra pàgina de Facebook, i és una pena perquè vam sortejar una fantàstica panera amb tots els productes que vam mostrar-vos l’any passat! Els mateixos deu prductes que podeu trobar a l’índex de receptes del “Rebost Gourmet”, que podeu consultar aquí al bloc.

En la segona “temporada” que iniciem aquest gener de 2015 volem parlar-vos d’un producte molt especial: la nyàmera!

Segurament molts de vosaltres, que sou uns cuinetes ben informats (digues-li cuinetes, digues-li foodies), ja sabreu què són les nyàmeres, però molts d’altres potser no us acabeu d’ubicar: potser us sonaran més si us diem que en castellà es coneixen com tupinambos o alcachofas de Jerusalén.

Les nyàmeres són uns tubercles que d’aspecte recorden una mica al gingebre, una vegada pelats tenen una textura semblant a la de la patata, i en canvi el seu sabor ens remet a la carxofa.

És una planta que prové d’Amèrica del Nord, que fa tiges de fins a 1’5 metres amb unes flors grogues que recorden a les dels gira-sols, doncs són de la mateixa família.

Nosaltres hem fet servir aquests tubercles per elaborar uns fantàstics nyoquis, substituint la tradicional patata de la recepta per la nyàmera.

Per acompanyar-los res millor que una bona salsa tradicional italiana, concretament típica i originària de la Liguria: la salsa de nous. Aquesta, a més a més, amb una recepta molt i molt fàcil, que queda boníssima amb molt poca feina.

Com sempre, no us descuideu de visitar la Nuni de “Cuinetes” i la Bet de “Tasta Rutes”, per descobrir quines propostes ens han fet als seus blocs per cuinar amb les nyàmeres!

Ingredients

Pels nyoquis

– 400 g de nyàmeres

– 150 g de farina (més la que accepti durant l’amassat)

– Mig ou

– Sal i pebre

Per la salsa

– 75 g de nous

– 20 g de molla de pa

– 20 g de parmesà

– 50 ml de llet

– 1 all petit

– Julivert

– 25 ml d’oli d’oliva verge extra, sal i pebre

Preparació

Bullim les nyàmeres senceres i sense pelar, fins que quedin molt toves al punxar-les amb un ganivet. Les colem i les deixem refredar.

Les pelem i les fem puré ajudant-nos d’una forquilla o un aixafa-patates (sinó us en sortiu podeu utilitzar una batedora elèctrica). Salpebrem i afegim el mig ou batut i la farina. Anem posant una mica més de farina poc a poc, fins que resulti una massa fàcil de treballar.

Ara donarem forma als nyoquis. Podem fer-ho de dues maneres: fer un xurro i anar tallant porcions, o fer boletes amb les mans ben enfarinades. Nosaltres hem optat per la segona. De qualsevol de les maneres, podem acabar de donar-los forma amb una forquilla, per fer-los les típiques ratlles.

Reservem els nyoquis en un plat, ben enfarinats.

Per la salsa comencem remullant la molla de pa amb la llet. Mentrestant posem les nous, el parmesà, l’all, el julivert, la sal i el pebre al got de la batedora. Hi afegim la molla de pa escorreguda i ho batem fins que quedi una pasta ben integrada. Finalment hi posem l’oli i ho emulsionem. Si veiem que queda una salsa molt espesa hi podem barrejar la llet de remullar el pa.

Posem a bullir aigua en una olla grossa, quan arrenqui el bull hi posem un bon grapat de sal sal i hi tirem els nyoquis. Estaran cuits quan comencin a surar a la superfície. Els colem reservant una mica de l’aigua de la cocció que integrarem a la salsa.

Servir-los ben coberts de la salsa de nous.

Bon profit, i bona cuina!