Créme brûlée de parmesà o foie

Ja és desembre, i la recepta que publiquem avui pot anar-vos molt i molt bé per al Nadal que ja arriba.

Aquestes crémes brûlées estan pensades per ser presentades en format petit, i per tant són perfectes com a aperitiu (una recepta així en una quantitat més gran potser es faria pesada de menjar).

Partint de la mateixa recepta n’hem fet dues variacions, una amb parmesà i una amb foie micuit de Collverd; totes dues amb sucre cremat per sobre, que contrasta fantàsticament amb la crema.

Per arrodonir la presentació, acompanyeu la créme brûlée de parmesà amb una confitura de tomàquet o pebrot, i la de foié micuit amb melmelada de figues.

Us animem a fer les crémes brûlées per algun dels àpats d’aquestes festes, doncs el resultat és boníssim i realment sorprenent. A més a més, penseu que podeu deixar-les llestes del dia abans! :)

Hem tret la recepta de la créme brûlée de parmesà d’aquest blog, i a partir d’aquí hem fet la de foie.

Créme brûlée de parmesà

INGREDIENTS (PARMESÀ)

(per uns 12 mini-gotets)

  • 100 ml de llet
  • 100 ml de nata
  • 3 rovells d’ou
  • 40 g de parmesà ratllat
  • Sal
  • Pebre
  • Sucre

PREPARACIÓ

Barregem la llet i la nata en un cassó, i les escalfem sense que arribin a bullir.

En un bol batem els rovells amb el parmesà, hi afegim la llet i la nata calentes i remenem bé. Salpebrem.

Repartim la crema en els gotets, i els coem al bany maria en una safata amb el forn preescalfat a 150º, durant uns 18 minuts.

Traiem del forn i deixem refredar. Reservem a la nevera.

Al moment de servir hi posem una mica de sucre per sobre i cremem amb el bufador (o en el seu defecte, posant-ho sota el grill del forn fins que fongui el sucre).

Servim les crémes brûlées acompanyades de melmelada de pebrot o tomàquet.

Créme brûlée de foie

INGREDIENTS (FOIE)

(per uns 12 mini-gotets)

PREPARACIÓ

Barregem la llet i la nata en un cassó, i les escalfem sense que arribin a bullir.

En un bol triturem els rovells amb el foie, hi afegim la llet i la nata calentes i remenem bé. Salpebrem.

Repartim la crema en els gotets, i els coem al bany maria en una safata amb el forn preescalfat a 150º, durant uns 18 minuts.

Traiem del forn i deixem refredar. Reservem a la nevera.

Al moment de servir posem una mica de sucre per sobre i ho cremem amb el bufador (o en el seu defecte sota el grill del forn fins que fongui el sucre).

Servim les crémes brûlées acompanyades de melmelada de figues.

Anuncis

Panacota d’all rostit i romaní

Panacota d'all rostit

Més val tard que mai, en aquesta ocasió doblement. Abans que res, doncs, bona entrada d’any, que ja som al 2015!

I després, dir-vos que us portem una recepta promesa, perquè vam publicar fa dies un fantàstic all rostit (ideal per estalviar feina a l’hora de cuinar), i vam dir-vos que us volíem ensenyar un plat on aquest element era el protagonista absolut. Així doncs, aquí el teniu: una panacota d’all rostit.

És un plat sorprenent, amb un boníssim sabor a all, però gens fort. No us preocupeu que no anireu matant vampirs amb l’alè, més aviat seduireu més d’un paladar!

Ingredients:

– 200 ml de crema de llet

– 1 g d’agar agar

– 50 ml llet

– Una bona cullerada de puré d’all rostit

– Romaní fresc

– Sal i pebre

Preparació:

Desfem l’agar agar en la llet.

Escalfem la crema de llet i hi infusionem el romaní, afegim la cullerada d’all rostit, i la llet amb l’agar agar.

Remenem durant dos minuts al foc, i salpebrem.

Retirem el romaní, i posem la preparació en motlles, deixem refredar i ho posem a la nevera un mínim de 2 hores.

Podem servir-ho en gotets, amb uns dauets tomàquet natural i uns petits trossets d’all negre.

Bon profit, i bona cuina!

Panacota d'all rostit

Mini tacos de tonyina amb umeboshi

Mini tacos de tonyina amb umeboshi

Aquesta vegada hem trigat una mica més, però el “Rebost Gourmet” torna a ser aquí, amb un nou producte, per utilitzar-lo de tres maneres diferents, com veureu en la nostra proposta i amb les de la Nuni de “Cuinetes” i la Bet de “Tasta Rutes”.

Ens n’hem anat fins a l’altre extrem de l’hemisferi, a terres japoneses, per descobrir l’umeboshi, un ingredient tradicional que consisteix en una salaó de prunes (les ume, una varietat pròpia del Japó).

L’umeboshi s’acostuma a menjar amb arròs, sovint en un bento (safates de menjar per emportar), o també com a part dels famosos onigiri (boles d’arròs embolicades d’alga nori).

Té diverses propietats medicinals: és desintoxicant perquè estimula el funcionament del fetge, millora les digestions, és antioxidant i antisèptic, i bon remei tant en casos de restrenyiment com de diarrea. Si voleu informar-vos-en bé, no dubteu de llegir aquest article a “Ets el que menges”.

Concretament, nosaltres hem fet servir pasta d’umeboshi, per tant no hem usat les prunes senceres, sinó un puré d’aquestes que es presenta envasat.

Vam descobrir-lo a la botiga “Obbio, a l’Eixample de Barcelona, un supermercat ecològic que us recomanem moltíssim, amb una varietat enorme de productes. Fa uns dies ens hi van convidar a berenar per conèixer-lo, i vam sortir del super amb les butxaques pleníssimes!

L’umeboshi és d’un gust entre salat i àcid difícil de descriure, a nosaltres ens ha recordat lleugerament al sabor que dona la salsa de soja, però bastant més intens.

Conté el famós 5è sabor, l’umami. Per si no coneixeu aquest sabor, en japonès vol dir alguna cosa semblant a “deliciós”, i genera una sensació plaent que ens remet a sabors que ens agraden, fent-nos salivar quan el tastem. Aquest procés el genera l’àcid glutàmic, present de manera natural en molts ingredients, sobretot aquells rics en proteïnes com les carns i els làctics, però també en molts vegetals, fongs, algues, i en general tots aquells productes fermentats i salaons.

La descoberta d’aquest sabor a principis del segle XX va dur a investigar d’on provenia, i voilà, es trobaren amb l’àcid glutàmic. Amb els anys es començà a sintetitzar químicament com a glutamat monosòdic, que tots coneixem, i que s’ha utilitzat fins ara com a aditiu alimentari en una gran quantitat d’aliments processats, perquè realça els sabor molt més que la sal, i amb l’afegit de l’umami.

Tornant a l’umeboshi, nosaltres l’hem fet servir per macerar un tartar de tonyina, que hem presentat en forma de petits tacos, fets amb les típiques tortillas de blat. Així, en aquest format mini, són ideals per a un aperitiu o com a entrant.

No us descuideu de visitar la Nuni de “Cuinetes” i la Bet de “Tasta Rutes per veure que han preparat amb l’umeboshi! I recordeu que aquí a la dreta podeu fer clic sobre el logo del “Rebost Gourmet”, i accedir a l’índex dels diferents productes dels quals us hem anat parlant durant aquest últims mesos!

Umeboshi purée

Ingredients

– Un bon tall de llom de tonyina fresca

– Mitja c/c d’umeboshi

– Salsa de soja

– Mitja c/c de wasabi en pols (poseu-ne al gust, també podeu usar la pasta hidratada)

– Tortillas (podeu comprar-les o fer-les a casa)

– Alvocat

– Llimona

– Oli d’oliva verge extra i sal

– Caviaroli (que va ser l’ingredient del nostre primer “Rebost Gourmet”)

– Sèsam caramel·litzat (podeu usar llavors de sèsam normals)

Preparació

Tallem la tonyina a daus ben petits, la posem un en bol i l’amanim amb l’umeboshi, la soja i el wasabi al gust. Ho remenem bé i el reservem a la nevera ben tapat.

Pelem l’alvocat i en fem un puré aixafant-lo amb la forquilla, hi posem suc de llimona per tal que no s’oxidi i l’amanim amb oli i sal.

Amb un cercle d’emplatar o un got petit fem petites rodones de les tortillas per tal de formar els mini tacos. Els humitegem una mica i els marquem per les dues bandes en una paella ben calenta (sense oli). Els retirem i reservem.

Dobleguem els tacos per la meitat i els farcim amb el puré d’alvocat i el tàrtar de tonyina.

Els podem servir amb una mica de caviaroli i sèsam caramel·litzat.

Bon profit, i bona cuina!

Mini tacos de tonyina amb umeboshi

Olives arrebossades

Olives arrebossades

Aquesta tapa tan fantàstica i bona la vam menjar fa un temps en un bar, i estava clar que l’havíem de preparar a casa i penjar-la aquí al bloc.

La Sandra recorda que va tastar olives arrebossades fa molts anys a Itàlia, i per això hem investigat una mica i hem trobat que segurament el que ella deuria menjar són les olive ascolane, unes olives típiques de la provincia d’Ascoli Piceno, farcides d’una mescla de carn i verdures, arrebossades i fregides.

La varietat que fan servir a Itàlia és la ascolana tenera, pròpia de la regió, molt carnosa i de mida bastant gran, ideal per a aquesta recepta.

Nosaltres ho hem fet amb olives gordals sense pinyol, i farcides de pebrot. Com que és una varietat bastant gran podeu farcir-les d’allò que més us agradi, o bé deixar-les buides, també queden molt i molt bones sense res més.

Ingredients

– Olives gordals

– Farina

– Ou batut

– Pa ratllat

– Oli d’oliva

Preparació

Escorrem les olives del seu líquid i les eixugem una mica amb paper de cuina.

Les passem per farina, ou batut i pa ratllat.

Posem oli abundant en una paella petita i les fregim fins que quedin rosses.

Bon profit, i bona cuina!

Olives arrebossades

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Arancini de quinoa

Ciabatta caprese