Palmeretes de praliné d’ametlla

Ja tornem a ser aquí, i després d’una aturada forçosa de dos mesos, poc a poc tornarem a engegar el bloc!

Si ens seguiu a les xarxes socials, on com heu vist hem continuat publicant, ja sabreu que hem estat de mudança. Hem deixat la Bordeta, a Hostafrancs, per anar ben a prop, al barri de La font de la guatlla. Però hi hagi calma!, que seguirem sent Els fogons de la Bordeta, el nom no canvia! :-)

I per tornar, res millor que fer-ho en companyia de la Bet i la Nuni amb un nou producte del Rebost Gourmet: el praliné d’ametlles.

Els pralinés tradicionals són els d’ametlles i avellanes, i són el resultat de triturar molt finament la fruita seca prèviament caramelitzada. El greix dels fruits secs fa que la barreja lligui i adquireixi l’aspecte oliós típic d’aquesta preparació.

Tot i que pot preparar-se a casa, aquí al Rebost Gourmet volíem parlar-vos del producte ja fet, que podeu trobar en botigues especialitzades. Avui en dia, que tant de moda està la rebosteria creativa, segur que podeu localitzar-lo fàcilment.

Nosaltres vam comprar-lo a la botiga Farinetes, del forn Baltà, a la plaça de Sants de Barcelona. En tenen tant d’ametlles com d’avellanes, en unes tarrines de 300 grams.

La manera més típica d’utilitzar-lo és en farciments de pastissos i bombons, i moltes vegades es fa servir barrejant-lo amb cacau o directament amb una ganache de xocolata.

Com podeu veure nosaltres hem optat per una opció ben senzilla, que és farcir unes palmeretes amb el praliné d’ametlles.

Sobretot no us descuideu de passar a descobrir quines propostes ens fan la Nuni i la Bet visitant els seus blocs!

INGREDIENTS

– Una làmina de pasta de full

– Praliné d’ametlles (o d’un altre fruit sec)

– Xocolata fondant

Preparació

Escampem bé sobre la làmina de pasta de full una capa de praliné, i enrotllem la làmina per les dues bandes fins a la part central, donant la forma típica de les palmeres.

Deixem el rotlle a la nevera 10 minuts, perquè així s’endurirà una mica i aguantarà molt millor la forma quan el tallem. Podem anar encenent el forn a 180ºC per preescalfar-lo.

Pasada aquesta estona, tallem a rodanxes el rotlle, i les anem posant sobre una safata amb paper de forn. Les col·loquem bé perquè tinguin bona forma, i les aplanem una mica perquè no quedin massa gruixudes al coure’s, doncs s’inflaran lleugerament.

Les courem 15 min a 180ºC, o fins que estiguin daurades. Les deixem refredar sobre una reixeta.

Només faltarà desfer una mica de xocolata al bany maria o al microones (recordeu fer-ho a cops de 30 segons i remenant cada vegada per evitar que es cremi), i sucar-hi una mica les palmeres. En necessitareu poca, així que uns 50 grams seran suficients.

Bon profit i bona cuina!

Coques de Sant Joan

Si ens seguiu a les xarxes socials, aquest proper dilluns veureu les nostres coques de Sant Joan d’enguany, però de moment, i perquè tingueu temps de fer-les si voleu, avui us ensenyem les coques que vam fer l’any passat.

Per a les coques adobades vam fer servir la massa del Ramon de “Què hi ha de postres?“, un manyà jubilat i pastisser aficionat, amb unes receptes que mai fallen!

Les dues que vam fer portaven crema pastissera, una per sobre junt amb fruita confitada, i l’altra farcida amb cireres fresques per sobre.

També vam fer coques de Llavaneres, molt fàcils de fer, i més encara si ja teniu crema pastissera feta (o  si us en sobra és una bona manera d’aprofitar-la!).

Recordeu fer la crema el dia abans, quan feu el preferment de la massa, o amb unes quantes hores de temps perquè tingui temps de refredar a la nevera.

I ja que parlem de coques, parlem de forns! Volem aprofitar per explicar-vos una visita que vam fer al forn “l’Obrador” fa uns quants dies, de la mà de les sempre sorprenents meriendas de la Margot.

Ens van convidar a un berenar i vam fer una visita on vam veure com preparaven un dels seus productes estrella, el pa de quinoa. I també vam veure com funcionava la maquinaria d’amassat, per després practicar una mica i donar forma a unes baguettes.

I com no, al final van venir les sorpreses: un bol per amassar i coure pa, de la mà de Lékué, per a cadascú! També es va sortejar un llibre de “La mesa del pecado“ (Larousse), del qual la super amfitriona n’és co-autora! I encara una altra coseta… Un sorteig d’un lot de Castey, que li va tocar a la nostra estimada Nuni, amb l’ajuda d’una veueta que li va suggerir un número… ;-)

Moltes gràcies a la Margot, a l’Obrador, i als sponsors que van obsequiar-nos amb els seus productes!

I ara, mans a la massa i a fer coques! Bon Sant Joan!!

Coca adobada de fruita i crema

Ingredients

Preferment:

– 200 g de farina

– 10 g de llevat fresc

– 120 g d’aigua

Massa de la coca:

– Preferment

– 80 g de sucre

– 40 g de mantega pomada

– 1 ou sencer i 1 rovell (guardem la clara per pintar)

– 1 g de sal

– La pell ratllada d’una llimona petita

– 200 g de farina de força

– 4 g d’oli

– Aigua (per ajustar la consistència de la massa)

Farciment/cobertura:

– Crema pastissera (aquí trobareu la recepta)

– Fruita confitada

– Cireres fresques

– Pinyons

– Ametlla laminada

Preparació

Preferment:

Escalfem una mica l’aigua, que quedi tèbia (no ha de cremar gens si hi posem el dit, només l’hem de notar lleugerament calenta), i hi desfem el llevat.

Posem la farina al robot amb el ganxo amassador, hi afegim l’aigua amb el llevat, i ho deixem 10 minuts a velocitat lenta (si ho feu a mà compteu 20 minuts ben bons fins que la massa quedi realment fina i homogènia!!!).

Passem la massa sobre un marbre enfarinat, estirem una mica la massa i la pleguem (els laterals cap al centre) i la tornem a estirar.  Repetim el plegat. En total ho farem tres vegades.

Bolegem la massa i la posem en un bol enfarinat (que sigui bastant gran, doncs he de quedar lloc perquè la massa creixi). La deixem fermentar a la nevera durant unes 12 hores, amb el bol tapat.

Massa de la coca:

Posem la mantega pomada al bol del robot, i hi afegim tots els ingredients menys la farina, l’oli i l’aigua. Ho batem a mà fins que quedi ben integrat.

Col·loquem el bol al robot, a velocitat lenta, hi afegim el preferment i la farina a poc a poc. Quan estigui tota incorporada, si és necessari corregim amb aigua o més farina segons si la massa està dura o líquida, i deixem que amassi durant 10 minuts.

Finalment hi afegim l’oli i deixem amassar una mica fins que s’incorpori bé a la massa.

Engeguem el forn a 30ºC per fer-hi fermentar la massa (sense ventilador si en tenim!).

Aboquem el bol sobre el marbre pintat amb oli, i pleguem la massa, de la mateixa manera que amb el preferment, també 3 vegades, i la bolegem al final.

La posem en un bol i l’introduïm al forn, durant uns 30 minuts, perquè llevi. A mig llevat traiem el bol, aixafem la massa amb la mà per treure-li l’aire, i tornem a posar el bol al forn fins que faci la mitja hora. El temps és orientatiu, la massa ha de doblar.

Tornem la massa al marbre, la tallem en dues peces, les pleguem una vegada, les bolegem, i les estirem amb el corró untat en oli, fins donar-los la forma ovalada típica de les coques. Les posem a la safata sobre un paper de forn, i les pintem amb la clara sobrant, o amb un ou batut.

Hi posem el guarniment que preferim (crema pastissera, fruita, fruits secs…), i les posem al forn a 30ºC durant uns 60 minuts, o fins que dobli el volum. Sota la safata de forn hi deixarem un recipient amb aigua calenta bullent perquè generi humitat mentre lleva.

Passat el temps, les retirem del forn amb compte de que no ens baixi la massa, i posem el forn a 200ºC. Quan estigui al punt ensucrem les coques i les posem a coure.

Trigarà uns 20 minuts a coure una coca (és millor fer una fornada per a cadascuna), però el millor és observar-la i veure com va enrossint i treure-la quan tingui color.

Quan sigui ben freda, al cap d’un parell d’hores reposant sobre una reixeta, la podrem obrir per la meitat si la volem farcir. En aquest cas haurem de tenir la crema pastissera feta des de unes quantes hores abans, perquè hagi tingut temps de refredar bé a la nevera.

Coca de Llavaneres

Ingredients:

– Una làmina de pasta de full

– Crema pastissera (aquí trobareu la recepta, amb la meitat de la proporció n’hi ha prou)

– 100 g de farina d’ametlla

– 100 g de sucre

– Aigua

– Ratlladura de pell de llimona

– Pinyons o ametlles laminades

Preparació:

Preparem la crema amb unes quantes hores de temps, i la guardem a la nevera amb film a sobre perquè no faci tel.

Barregem la farina, el sucre i la pell de llimona, i hi anem afegint aigua de mica en mica fins que tinguem un massapà amb una textura una mica fluida.

Estirem la pasta de full, i la tallem en el doble de trossos com coques vulguem fer. Nosaltres en vam fer 4 de petites, per tant 8 trossos. Els posem sobre la safata amb paper de forn.

Repartim la crema pastissera sobre la meitat dels trossos i ho cobrim amb la resta. Posem el massapà sobre les coques amb l’ajuda d’un pinzell o brotxa, i hi escampem per sobre els pinyons o ametlles.

Enfornem a 150ºC fins que estiguin daurades (el temps canviarà molt segons la mida de les coques, controleu-ne el color!!).

Bon profit, i bona cuina!

Bacallà a la manresana

Avui us volem seguir explicant una mica més l’escapada al Bages que vam fer fa unes setmanes.

No hi vam anar sols, va ser un cap de setmana amb la Nuni de Cuinetes, la Bet de Tasta Rutes, el Jordi de Gastropíndoles i la revista Sentits, el Pau de Giroimatges, i la Míriam de Meteocook, organitzadora de tot plegat i amfitriona de la trobada junt amb el Joan, conseller de turisme del Consell Comarcal del Bages.

Si ho recordeu, vam parlar-vos del Geoparc de la Catalunya Central, com ens van presentar el projecte a les muntanyes de Montserrat, la història vitivinicola de la comarca, la visita als cellers Oller del Mas, i el dinar a Manresa, a ca l’Aligué.

Entrada a la mina

El cap de setmana va continuar anant a visitar les fantàstiques mines de la muntanya de sal de Cardona, però d’una manera molt especial. Vam arribar a mitja tarda, quan ja tancaven, i vam poder entrar-hi sols, sense més visitants, això sí, protegits amb un bon casc com tothom.

Ens van fer una visita guiada especial, explicant-nos la tradició minera del terrritori i l’especificitat geològica de la terra bagenca que la fa tan especial; els diferents tipus de sal que hi ha a les mines de la comarca, com cadascuna s’extreu de diferent manera, i com això fa que totes les mines del Bages siguin diferents les unes de les altres.

Sortíem de les mines que ja era de nit, i vam gaudir de la impressionant visió de la muntanya de sal il·luminada. Ja us podeu imaginar la de fotos que van sortir d’aquesta visita!

Exterior de la muntanya de sal de Cardona

A l’autocar teníem la maleta per passar la nit, però no sabíem a on! Vam començar a fer ruta, i al cap de poc es va descobrir el misteri: ens dirigíem cap al Món Sant Benet, on a més de tenir-hi habitació ens hi esperava un sopar a “l’Ó Restaurant“, el restaurant amb estrella Michellin de l’hotel, dirigit pel xef Jordi Llobet.

És complicat fer un resum d’aquell impressionant sopar, però us assegurem que és un dels millors menús degustació que hem tastat.

Pràcticament hi va haver unanimitat en els plats a destacar (tot i que el menú sencer era espectacular): la “reinterpretació de la tissana d’Ignasi Domènech”, les verduretes dels horts de Sant Benet guisades amb tripeta de bacallà amb aire de jang” i l'”esferificació de romesco amb calçot en tempura negra amb pa torrat“.

Vam deixar constància del menú al nostre Instagram, i en els següents enllaços podeu veure’l: 1a part, 2a part, 3a part, 4a part i 5a part.

El Pepe, el nostre cambrer durant el sopar a l’Ó restaurant, un autèntic crack!

Després de dormir plàcidament a l’hotel del Món Sant Benet, vam començar el diumenge amb un esmorzar molt especial, però que us explicarem en el tercer i últim post sobre el Bages.

Mentrestant podeu tastar una recepta per llepar-se’n els dits, un bacallà a la manresana a la nostra manera, partint de la recepta de l’Ignasi Domènech, amb espinacs i pinyons, els quals nosaltres hem canviat per nous. Esperem que cap manresà ens llenci els plats pel cap per l’atreviment!

Hi ha qui sota el nom de bacallà a la manresana, també el prepara de manera molt diferent, amb allioli de codony o de poma. Alguna opinió sobre quina és la recepta tradicional de veritat?

Ingredients

– 2 talls de morro de bacallà

– 1 manat d’espinacs

– 1 grapat de nous (o pinyons)

– 1 grapat de panses

– 1 grapat de prunes seques

– Farina per arrebossar

– Oli d’oliva verge extra

Preparació

Enfarinem el bacallà dessalat i el fregim en una paella amb una mica d’oli, fins que es comenci a daurar. El reservem.

En una altra paella saltem els espinacs amb unes gotes d’oli. Els retirem de la paella, hi afegim un parell de cullerades més d’oli i hi saltem les panses, les prunes i les nous durants un parell de minuts (si fem servir pinyons alerta perquè enrossiran molt depressa i poden cremar-se, els afegiríem més tard). Ho barregem amb els espinacs.

Servim una base d’espinacs saltats, i el bacallà a sobre.

Bon profit, i bona cuina!

Baklava

La setmana passada vam publicar una recepta on l’estrella eren els fruits secs, i avui tornem a fer-los protagonistes del bloc.

Aquesta vegada amb una recepta que vam fer fa un temps però teníem encara pendent de publicar, esperant a un racó de l’ordinador!

Per aquells que no coneixeu la baklava, són unes postres tradicionals d’una amplia zona que va des del sud-est d’Europa fins al subcontinent indi passant pel Pròxim Orient, i que consisteix en pasta filo farcida de fruits secs i banyada en almívar o mel.

És un dolç realment dens i calòric, doncs es prepara untant cada capa de pasta filo amb mantega, i a més a més molt dolç. Però a nosaltres ens encanta, tot i que més de dos trossos seguits ja embafen!

Tot i que pot semblar complicat de preparar, és tot el contrari: simplement és entretingut; si ens organitzem bé ens quedarà perfecte sense cap problema.

La recepta l’hem treta del bloc “Entre barrancos“, tot i que hem fet algun petit canvi d’ingredients, però el procediment és el mateix.

Esperem que us animeu a provar de fer-la!

I ara anem a allò que tots estàveu esperant!

La setmana passada us vam proposar de participar al sorteig d’un llibre de receptes de la Samantha Vallejo-Nájera, que ens va oferir l’Editorial Planeta.

Fins ahir a la nit vau tenir temps de comentar per entrar en el sorteig, i ja tenim el resultat, després de passar, com sempre, per la web “Random.org”.

Tot i que hi havia 90 comentaris només en comptaven 86, doncs alguns vau comentar dues vegades! I aquí teniu el resultat, de l’1 al 86 ha guanyat el comentari número 7 (el número de la sort!!), que correspon a la Gemma del bloc “Caprofiti“!!

Enhorabona, Gemma! Ens posarem en contacte amb tu per fer-li arribar la teva adreça a l’Editorial Planeta i així puguis rebre el llibre a casa!

Ingredients

– 1 paquet de pasta filo

– 250 g de mantega

Farcit

– 150 ametlla crua

– 100 nous

– 3 culleradetes de sucre

– 1 culleradeta de canyella en pols

– Un polsim de nou moscada

Almívar

– 250 aigua

– 250 sucre

– 2 cullerades de mel

– El suc d’una llimona

– Una pell llimona

– 1 culleradeta de sucre avainillat

– 1 clau d’espècie

– Canyella en branca

– Aigua de tarongina

– Nou moscada

Preparació

Preescalfem el forn a 200ºC.

Triturem els fruits secs ben petits, però amb compte de que no quedin fets pols! Hi barregem el sucre, la canyella i la nou moscada.

Desfem la mantega (podem fer-ho al microones revisant-la cada 30 segons), i comencem posant un paper sulfurat sobre la safata de forn i pintant-lo bé amb la mantega.

Obrim la pasta filo i (alerta!) la mantenim tapada amb un drap humit per evitar que se’ns assequi.

Untem bé de mantega usant un pinzell una cara de la primera làmina de pasta filo, i la posem cara avall sobre la safata de forn. Pintem ara amb mantega l’altra cara de la làmina, i continuem amb una segona peça i la posem a sobre. Seguim així amb la meitat del paquet de pasta filo (unes 10 làmines).

Escampem bé la barreja de fruits secs per sobre de la safata de forn amb la pasta filo, i tornem a posar-hi la resta de làmines que ens queden, seguint el mateix procediment.

Després de posar mantega per sobre a l’última làmina, tallem tota la massa fent una quadrícula, intentant fer els talls ben profunds i evitant que se’ns trenqui gaire.

Ho posem al forn durant 30 minuts fins que estigui daurada la massa.

Mentrestant preparem l’almívar posant en un cassó al foc tots els ingredients.

Quan la baklava estigui llesta la retirem de la safata del forn i amb un pinzell escampem per sobre l’almívar calent deixant-la ben impregnada.

Esperem que es refredi, i ja podem gaudir-ne!

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Carquinyolis de pipes

Pastís de pera i ametlla