Coques de Sant Joan

Si ens seguiu a les xarxes socials, aquest proper dilluns veureu les nostres coques de Sant Joan d’enguany, però de moment, i perquè tingueu temps de fer-les si voleu, avui us ensenyem les coques que vam fer l’any passat.

Per a les coques adobades vam fer servir la massa del Ramon de “Què hi ha de postres?“, un manyà jubilat i pastisser aficionat, amb unes receptes que mai fallen!

Les dues que vam fer portaven crema pastissera, una per sobre junt amb fruita confitada, i l’altra farcida amb cireres fresques per sobre.

També vam fer coques de Llavaneres, molt fàcils de fer, i més encara si ja teniu crema pastissera feta (o  si us en sobra és una bona manera d’aprofitar-la!).

Recordeu fer la crema el dia abans, quan feu el preferment de la massa, o amb unes quantes hores de temps perquè tingui temps de refredar a la nevera.

I ja que parlem de coques, parlem de forns! Volem aprofitar per explicar-vos una visita que vam fer al forn “l’Obrador” fa uns quants dies, de la mà de les sempre sorprenents meriendas de la Margot.

Ens van convidar a un berenar i vam fer una visita on vam veure com preparaven un dels seus productes estrella, el pa de quinoa. I també vam veure com funcionava la maquinaria d’amassat, per després practicar una mica i donar forma a unes baguettes.

I com no, al final van venir les sorpreses: un bol per amassar i coure pa, de la mà de Lékué, per a cadascú! També es va sortejar un llibre de “La mesa del pecado“ (Larousse), del qual la super amfitriona n’és co-autora! I encara una altra coseta… Un sorteig d’un lot de Castey, que li va tocar a la nostra estimada Nuni, amb l’ajuda d’una veueta que li va suggerir un número… ;-)

Moltes gràcies a la Margot, a l’Obrador, i als sponsors que van obsequiar-nos amb els seus productes!

I ara, mans a la massa i a fer coques! Bon Sant Joan!!

Coca adobada de fruita i crema

Ingredients

Preferment:

– 200 g de farina

– 10 g de llevat fresc

– 120 g d’aigua

Massa de la coca:

– Preferment

– 80 g de sucre

– 40 g de mantega pomada

– 1 ou sencer i 1 rovell (guardem la clara per pintar)

– 1 g de sal

– La pell ratllada d’una llimona petita

– 200 g de farina de força

– 4 g d’oli

– Aigua (per ajustar la consistència de la massa)

Farciment/cobertura:

– Crema pastissera (aquí trobareu la recepta)

– Fruita confitada

– Cireres fresques

– Pinyons

– Ametlla laminada

Preparació

Preferment:

Escalfem una mica l’aigua, que quedi tèbia (no ha de cremar gens si hi posem el dit, només l’hem de notar lleugerament calenta), i hi desfem el llevat.

Posem la farina al robot amb el ganxo amassador, hi afegim l’aigua amb el llevat, i ho deixem 10 minuts a velocitat lenta (si ho feu a mà compteu 20 minuts ben bons fins que la massa quedi realment fina i homogènia!!!).

Passem la massa sobre un marbre enfarinat, estirem una mica la massa i la pleguem (els laterals cap al centre) i la tornem a estirar.  Repetim el plegat. En total ho farem tres vegades.

Bolegem la massa i la posem en un bol enfarinat (que sigui bastant gran, doncs he de quedar lloc perquè la massa creixi). La deixem fermentar a la nevera durant unes 12 hores, amb el bol tapat.

Massa de la coca:

Posem la mantega pomada al bol del robot, i hi afegim tots els ingredients menys la farina, l’oli i l’aigua. Ho batem a mà fins que quedi ben integrat.

Col·loquem el bol al robot, a velocitat lenta, hi afegim el preferment i la farina a poc a poc. Quan estigui tota incorporada, si és necessari corregim amb aigua o més farina segons si la massa està dura o líquida, i deixem que amassi durant 10 minuts.

Finalment hi afegim l’oli i deixem amassar una mica fins que s’incorpori bé a la massa.

Engeguem el forn a 30ºC per fer-hi fermentar la massa (sense ventilador si en tenim!).

Aboquem el bol sobre el marbre pintat amb oli, i pleguem la massa, de la mateixa manera que amb el preferment, també 3 vegades, i la bolegem al final.

La posem en un bol i l’introduïm al forn, durant uns 30 minuts, perquè llevi. A mig llevat traiem el bol, aixafem la massa amb la mà per treure-li l’aire, i tornem a posar el bol al forn fins que faci la mitja hora. El temps és orientatiu, la massa ha de doblar.

Tornem la massa al marbre, la tallem en dues peces, les pleguem una vegada, les bolegem, i les estirem amb el corró untat en oli, fins donar-los la forma ovalada típica de les coques. Les posem a la safata sobre un paper de forn, i les pintem amb la clara sobrant, o amb un ou batut.

Hi posem el guarniment que preferim (crema pastissera, fruita, fruits secs…), i les posem al forn a 30ºC durant uns 60 minuts, o fins que dobli el volum. Sota la safata de forn hi deixarem un recipient amb aigua calenta bullent perquè generi humitat mentre lleva.

Passat el temps, les retirem del forn amb compte de que no ens baixi la massa, i posem el forn a 200ºC. Quan estigui al punt ensucrem les coques i les posem a coure.

Trigarà uns 20 minuts a coure una coca (és millor fer una fornada per a cadascuna), però el millor és observar-la i veure com va enrossint i treure-la quan tingui color.

Quan sigui ben freda, al cap d’un parell d’hores reposant sobre una reixeta, la podrem obrir per la meitat si la volem farcir. En aquest cas haurem de tenir la crema pastissera feta des de unes quantes hores abans, perquè hagi tingut temps de refredar bé a la nevera.

Coca de Llavaneres

Ingredients:

– Una làmina de pasta de full

– Crema pastissera (aquí trobareu la recepta, amb la meitat de la proporció n’hi ha prou)

– 100 g de farina d’ametlla

– 100 g de sucre

– Aigua

– Ratlladura de pell de llimona

– Pinyons o ametlles laminades

Preparació:

Preparem la crema amb unes quantes hores de temps, i la guardem a la nevera amb film a sobre perquè no faci tel.

Barregem la farina, el sucre i la pell de llimona, i hi anem afegint aigua de mica en mica fins que tinguem un massapà amb una textura una mica fluida.

Estirem la pasta de full, i la tallem en el doble de trossos com coques vulguem fer. Nosaltres en vam fer 4 de petites, per tant 8 trossos. Els posem sobre la safata amb paper de forn.

Repartim la crema pastissera sobre la meitat dels trossos i ho cobrim amb la resta. Posem el massapà sobre les coques amb l’ajuda d’un pinzell o brotxa, i hi escampem per sobre els pinyons o ametlles.

Enfornem a 150ºC fins que estiguin daurades (el temps canviarà molt segons la mida de les coques, controleu-ne el color!!).

Bon profit, i bona cuina!

Bacallà a la manresana

Avui us volem seguir explicant una mica més l’escapada al Bages que vam fer fa unes setmanes.

No hi vam anar sols, va ser un cap de setmana amb la Nuni de Cuinetes, la Bet de Tasta Rutes, el Jordi de Gastropíndoles i la revista Sentits, el Pau de Giroimatges, i la Míriam de Meteocook, organitzadora de tot plegat i amfitriona de la trobada junt amb el Joan, conseller de turisme del Consell Comarcal del Bages.

Si ho recordeu, vam parlar-vos del Geoparc de la Catalunya Central, com ens van presentar el projecte a les muntanyes de Montserrat, la història vitivinicola de la comarca, la visita als cellers Oller del Mas, i el dinar a Manresa, a ca l’Aligué.

Entrada a la mina

El cap de setmana va continuar anant a visitar les fantàstiques mines de la muntanya de sal de Cardona, però d’una manera molt especial. Vam arribar a mitja tarda, quan ja tancaven, i vam poder entrar-hi sols, sense més visitants, això sí, protegits amb un bon casc com tothom.

Ens van fer una visita guiada especial, explicant-nos la tradició minera del terrritori i l’especificitat geològica de la terra bagenca que la fa tan especial; els diferents tipus de sal que hi ha a les mines de la comarca, com cadascuna s’extreu de diferent manera, i com això fa que totes les mines del Bages siguin diferents les unes de les altres.

Sortíem de les mines que ja era de nit, i vam gaudir de la impressionant visió de la muntanya de sal il·luminada. Ja us podeu imaginar la de fotos que van sortir d’aquesta visita!

Exterior de la muntanya de sal de Cardona

A l’autocar teníem la maleta per passar la nit, però no sabíem a on! Vam començar a fer ruta, i al cap de poc es va descobrir el misteri: ens dirigíem cap al Món Sant Benet, on a més de tenir-hi habitació ens hi esperava un sopar a “l’Ó Restaurant“, el restaurant amb estrella Michellin de l’hotel, dirigit pel xef Jordi Llobet.

És complicat fer un resum d’aquell impressionant sopar, però us assegurem que és un dels millors menús degustació que hem tastat.

Pràcticament hi va haver unanimitat en els plats a destacar (tot i que el menú sencer era espectacular): la “reinterpretació de la tissana d’Ignasi Domènech”, les verduretes dels horts de Sant Benet guisades amb tripeta de bacallà amb aire de jang” i l'”esferificació de romesco amb calçot en tempura negra amb pa torrat“.

Vam deixar constància del menú al nostre Instagram, i en els següents enllaços podeu veure’l: 1a part, 2a part, 3a part, 4a part i 5a part.

El Pepe, el nostre cambrer durant el sopar a l’Ó restaurant, un autèntic crack!

Després de dormir plàcidament a l’hotel del Món Sant Benet, vam començar el diumenge amb un esmorzar molt especial, però que us explicarem en el tercer i últim post sobre el Bages.

Mentrestant podeu tastar una recepta per llepar-se’n els dits, un bacallà a la manresana a la nostra manera, partint de la recepta de l’Ignasi Domènech, amb espinacs i pinyons, els quals nosaltres hem canviat per nous. Esperem que cap manresà ens llenci els plats pel cap per l’atreviment!

Hi ha qui sota el nom de bacallà a la manresana, també el prepara de manera molt diferent, amb allioli de codony o de poma. Alguna opinió sobre quina és la recepta tradicional de veritat?

Ingredients

– 2 talls de morro de bacallà

– 1 manat d’espinacs

– 1 grapat de nous (o pinyons)

– 1 grapat de panses

– 1 grapat de prunes seques

– Farina per arrebossar

– Oli d’oliva verge extra

Preparació

Enfarinem el bacallà dessalat i el fregim en una paella amb una mica d’oli, fins que es comenci a daurar. El reservem.

En una altra paella saltem els espinacs amb unes gotes d’oli. Els retirem de la paella, hi afegim un parell de cullerades més d’oli i hi saltem les panses, les prunes i les nous durants un parell de minuts (si fem servir pinyons alerta perquè enrossiran molt depressa i poden cremar-se, els afegiríem més tard). Ho barregem amb els espinacs.

Servim una base d’espinacs saltats, i el bacallà a sobre.

Bon profit, i bona cuina!

Ajoblanco de pinyons

Els rul·los de la Fletcher II

Sí, tornen a atacar de nou, són “les 4 fantàstiques” blocaires, les “Rul·los de la Fletcher” que li han tornat a pispar la lupa a Sherlock Holmes per investigar allà on faci falta, i treure l’entrellat de tot plegat.

Aquesta vegada els ha donat per remenar entre sang, plata, alls, i creus. Sí, sí, penseu bé: vampirs! Des del Dràcula de Bram Stoker, les interpretacions de Bela Lugosi o Gary Oldman, passant per l’Edward Cullen i la colla de True Blood, sembla que els vampirs fa dècades que ens acompanyen.

I les nenes no ho acaben de veure clar, els fa por que n’hi hagi algun d’infiltrat per la gastrosfera. Així que, estaca en mà, han començat a passejar-se per tots els blocs a veure si identifiquen algú sospitós. Estigueu alerta, que la Sandra, la Judith (El món de Juju), la Moni (Coses de Llàbiro) i la Paula (Bon Tiberi) us estan vigilant!!

De moment totes 4 han decidit publicar avui una “recepta vampírica”, i a partir d’aquí començar a veure si alguns blocaires eviten acostar-se gaire i així poden anar prenent nota…

Nosaltres us portem un fantàstic ajoblanco que segur que mantindrà els vampirs ben allunyats. En aquest cas, però, hem substituït l’ametlla per pinyons, i el resultat és sorprenent!.

Ingredients (10 pers.)

– 125 g de pinyons crus

– 1 gra d’all

– 100 ml d’oli d’oliva

– La molla d’una bona llesca de pa

– Un raig de vinagre de vi blanc

– 3/4 de l d’aigua mineral freda

– Un polsim de sal

– Grans de raïm per acompanyar

– Llet

Preparació

Posem en un recipient adequat per a triturar els pinyons, junt amb el gra d’all pelat, l’oli d’oliva, la molla de pa remullada en llet, un polsim de sal i un raig de vinagre.

Ho triturem tot amb la batedora elèctrica fins que quedi ben fi, i hi anem incorporant a poc a poc l’aigua de manera que es vagi lligant i emulsionant amb la barreja.

Quedarà un liquid blanquinós, el qual colarem i rectificarem de sal i vinagre. El deixarem a la nevera refredant-se fins al moment de servir.

Ho servirem en gotets, coronant-ho amb mig gra de raïm a sobre.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Crema d’espàrrecs verds

Crema de carxofes

 

 

 

 

 

 

 

 

Coca de Sant Joan

Com va anar la revetlla de Sant Joan, gastroblocaires? Nosaltres la vam celebrar al terrat de casa amb un sopar a base de pica-pica que ja us explicarem, doncs us ensenyarem també les minutes que vam preparar molt especialment per a la festa.

I clar, com a bona celebració de Sant Joan, vam preparar una coca ben lluïda com més ens agrada: farcida de crema cremada!

La d’avui és una recepta especial, no només perquè sigui la coca de Sant Joan, sinó perquè aquest mes de juny, des del bloc “Memòries d’una cuinera” ens convidaven a mostrar-los la nostra versió preferida d’aquest dolç tant típic de les terres catalanes. Estigueu atents al seu bloc doncs el dia 1 de juliol publicaran el recull de receptes!

Ingredients (per 1 coca grossa)

– Massa de brioix

– Cireres confitades

– Pinyons

– Ou batut per pintar les coques

– Sucre

Per a la crema pastissera del farcit:

– 1 l de llet

– 6 rovells d’ou

– 200 g de sucre

– 80 g de farina de blat de moro (Maizena)

– 1 branca de canyella

– Pell de llimona

Preparació

Seguint l’explicació de la coca amb cireres podreu preparar també aquesta coca de Sant Joan, canviant les cireres fresques per fruita confitada, pinyons i sucre, o aquells ingredients amb que vulgueu cobrir la vostra coca. A continuació us expliquem com preparar la crema pastissera per al farcit:

Dissolem la Maizena en un raig de llet freda.

Posem un cassó al foc amb la resta de la llet, i hi posem el sucre, la canyella i un tros de pell de llimona. Una vegada arrenqui a bullir, ho traiem del foc i deixem que es refredi una mica.

En un altre recipient barregem la Maizena amb els rovells. A sobre, hi colem la llet temperada per separar la canyella i la llimona, i ho barregem bé.

Tornem a posar la crema al foc, i remenem sense parar. Quan torni a bullir la retirem del foc i deixem que es refredi.

Una vegada freda, obrim la coca per la meitat i l’omplim amb la crema. Posem sucre per sobre i ho cremem amb el bufador o la planxa. Amb molt de compte, podem tancar la coca.

Bon profit, i bona cuina!

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

– Coca amb cireres

– Brioix “Bertinet”

– Cóc (pa de pessic, coca o bescuit)

···