Kartoffelsalat

Aquesta amanida pot semblar senzilla, però us assegurem que això no vol dir que no sigui espectacular!

Coneixeu la kartoffelsalad? Si la busqueu veureu que existeixen moltes versions de l’amanida de patata alemanya, la majoria d’elles amb salsitxa.

La que ens agrada a nosaltres és la que preparen al restaurant Heidelberg de Barcelona, el mític frankfurt de la Ronda Universitat, que fa una kartoffelsalat deliciosa.

Així doncs, nosaltres hem decidit fer una versió d’aquesta última, i encara que el resultat no és el mateix exactament (la del Heidelberg és inimitable), ha quedat boníssima!

Per fer-la hem adaptat aquesta recepta.

Ingredients

– 4 patates grosses

– Mitja ceba

– 2 culleradetes de mostassa de Dijon

– 4 cullerades de vinagre de vi blanc

– 8 cullerades d’oli d’oliva

– 1/4 de litre de caldo vegetal o aigua

– Una culleradeta de llavors d’alcaravia

– Sal i pebre

– Julivert

Preparació

Bullim les patates amb pell en aigua salada fins que estiguin ben toves. Les traiem, les pelem i les tallem a rodanxes fines mentre encara estiguin calentes. Les reservem en un plat.

Per fer la vinagreta, tallem la ceba picada molt petita. Escalfem el caldo o l’aigua amb les llavors d’alcaravia fins portar-ho a ebullició, apaguem el foc i hi afegim la ceba.

Hi posem la mostassa, el vinagre, i sal i pebre al gust.

Amanim poc a poc les patates amb la vinagreta encara calenta, i les anem barrejant amb compte que no es trenquin gaire, deixant-les que vagin absorvint el líquid.

Finalment hi tirem un bon raig d’oli al gust, esperem que es refredi, i ho reservem a la nevera.

Al moment de servir hi posem julivert picat.

Bon profit i bona cuina!

Nyoquis de nyàmeres amb salsa de nous

Atenció tots! Aquí ens teniu, disposats a una nova ronda del Rebost Gourmet, junt amb la Nuni de “Cuinetes” i la Bet de “Tasta Rutes”, després d’haver regalat a través de Facebook una fantàstica panera que celebrava el nostre primer any descobrint-vos una pila d’ingredients sorprenents!

Si us ho vau perdre segurament serà perquè no ens seguiu a la nostra pàgina de Facebook, i és una pena perquè vam sortejar una fantàstica panera amb tots els productes que vam mostrar-vos l’any passat! Els mateixos deu prductes que podeu trobar a l’índex de receptes del “Rebost Gourmet”, que podeu consultar aquí al bloc.

En la segona “temporada” que iniciem aquest gener de 2015 volem parlar-vos d’un producte molt especial: la nyàmera!

Segurament molts de vosaltres, que sou uns cuinetes ben informats (digues-li cuinetes, digues-li foodies), ja sabreu què són les nyàmeres, però molts d’altres potser no us acabeu d’ubicar: potser us sonaran més si us diem que en castellà es coneixen com tupinambos o alcachofas de Jerusalén.

Les nyàmeres són uns tubercles que d’aspecte recorden una mica al gingebre, una vegada pelats tenen una textura semblant a la de la patata, i en canvi el seu sabor ens remet a la carxofa.

És una planta que prové d’Amèrica del Nord, que fa tiges de fins a 1’5 metres amb unes flors grogues que recorden a les dels gira-sols, doncs són de la mateixa família.

Nosaltres hem fet servir aquests tubercles per elaborar uns fantàstics nyoquis, substituint la tradicional patata de la recepta per la nyàmera.

Per acompanyar-los res millor que una bona salsa tradicional italiana, concretament típica i originària de la Liguria: la salsa de nous. Aquesta, a més a més, amb una recepta molt i molt fàcil, que queda boníssima amb molt poca feina.

Com sempre, no us descuideu de visitar la Nuni de “Cuinetes” i la Bet de “Tasta Rutes”, per descobrir quines propostes ens han fet als seus blocs per cuinar amb les nyàmeres!

Ingredients

Pels nyoquis

– 400 g de nyàmeres

– 150 g de farina (més la que accepti durant l’amassat)

– Mig ou

– Sal i pebre

Per la salsa

– 75 g de nous

– 20 g de molla de pa

– 20 g de parmesà

– 50 ml de llet

– 1 all petit

– Julivert

– 25 ml d’oli d’oliva verge extra, sal i pebre

Preparació

Bullim les nyàmeres senceres i sense pelar, fins que quedin molt toves al punxar-les amb un ganivet. Les colem i les deixem refredar.

Les pelem i les fem puré ajudant-nos d’una forquilla o un aixafa-patates (sinó us en sortiu podeu utilitzar una batedora elèctrica). Salpebrem i afegim el mig ou batut i la farina. Anem posant una mica més de farina poc a poc, fins que resulti una massa fàcil de treballar.

Ara donarem forma als nyoquis. Podem fer-ho de dues maneres: fer un xurro i anar tallant porcions, o fer boletes amb les mans ben enfarinades. Nosaltres hem optat per la segona. De qualsevol de les maneres, podem acabar de donar-los forma amb una forquilla, per fer-los les típiques ratlles.

Reservem els nyoquis en un plat, ben enfarinats.

Per la salsa comencem remullant la molla de pa amb la llet. Mentrestant posem les nous, el parmesà, l’all, el julivert, la sal i el pebre al got de la batedora. Hi afegim la molla de pa escorreguda i ho batem fins que quedi una pasta ben integrada. Finalment hi posem l’oli i ho emulsionem. Si veiem que queda una salsa molt espesa hi podem barrejar la llet de remullar el pa.

Posem a bullir aigua en una olla grossa, quan arrenqui el bull hi posem un bon grapat de sal sal i hi tirem els nyoquis. Estaran cuits quan comencin a surar a la superfície. Els colem reservant una mica de l’aigua de la cocció que integrarem a la salsa.

Servir-los ben coberts de la salsa de nous.

Bon profit, i bona cuina!

Mostassa

Ja tornem a ser aquí després d’un mes de vacances! Què us sembla aquesta mostassa per començar el curs? És molt senzilla de fer! Va, animeu-vos a seguir llegint i ho veureu!

Després de l’estiu, engeguem màquines amb una nova proposta del #RebostGourmet, el vinagre, i com sempre ho fem junt a la Nuni de “Cuinetes” i la Bet de “Tasta Rutes”.

Aquesta vegada, tot plegat va sorgir durant la passada Fira Alimentaria de Barcelona, parlant amb la gent dels vinagres Castell de Gardeny, i explicant-los el nostre costum de parlar de productes que trobàvem interessants mitjançant la publicació de diferents receptes. I ens van proposar una col·laboració.

Per això van enviar-nos a casa, a els tres blocs, un lot de productes amb 10 vinagres diferents, perquè els tastéssim i poguéssim fer les receptes.

Entre els vinagres blancs n’hi havia de Riesling, Moscatell, Cava, Chardonnay i poma. I entre els negres, de Merlot, Cabernet Sauvignon, Cava Rosat, Vermut o Xerès.

Existeixen molts tipus de vinagre, però la majoria provenen de la fermentació de productes alcohòlics, generalment vi, però també sidra o cervesa.

També poden fer-se fermentant productes no alcoholics com la fruita o l’arròs, o mitjançant la fermentació de la reducció del most de raïm, per obtenir els anomenats vinagres balsàmics.

Nosaltres vam fer servir vinagre balsàmic de moscatell, però per a preparar aquesta recepta podeu utilitzar qualsevol vinagre de vi blanc que us agradi.

Recordeu-vos de visitar a la Bet de “Tasta Rutes” i la Nuni de “Cuinetes”, segur que us encanten les seves propostes per a aquest nou Rebost Gourmet.

Ingredients

– 50 g de llavors de mostassa blanca

– 75 ml de vinagre de vi blanc

– 50 ml d’aigua

– 1 cullerada de panela (o sucre morè)

– 1/2 culleradeta de sal

– 1 culleradeta de cúrcuma

Preparació

Barregem tots els ingredients dins d’un pot, i ho desem tapat a la nevera durant 72 hores.

Ho triturem tot amb la batedora elèctrica, deixant algun granet sense triturarsi volem una mostassa d’estil antic (també podem reservar algunes llavors sense triturar i afegir-les després).

Ho guardem en un pot hermètic a la nevera, i esperem un temps abans d’utilitzar-la. L’ideal seria deixar-la reposar un mínim de dues setmanes perquè perdi l’amargor.

Bon profit, i bona cuina!

 

Pizzetes fregides

S’acosta el segon “Dia Cuina“, organitzat per la revista Cuina a Manlleu, i tal i com van fer l’any passat han convocat un concurs de receptes per a blocaires, aquesta vegada patrocinat pel pernil cuit “La Selva”.

Per això l’ingredient principal de les receptes del concurs és el pernil cuit. I per això us ensenyem aquestes pizzetes tant bones avui, doncs són les que vam presentar al concurs, i amb les que ens van seleccionar com a finalistes! Com us podeu imaginar estem contentíssims només ja per estar seleccionats!

Vam aprofitar per preparar una cosa que feia molt temps que teníem pendent, que és la massa de pizza fregida, i la veritat és que el resultat ens va sorprendre molt: boníssima i molt gustosa.

Una vegada la massa està fregida hi posem els ingredients que vulguem a sobre i ho gratinem uns minuts per fer que el formatge es fongui, i llestos, a punt per menjar!

Tot i això també estan boníssimes només amb una mica d’orenga i sal per sobre, sent així fantàstiques com a aperitiu.

Ah! Nosaltres hem fet servir la nostra recepta preferida de massa de pizza, que és la del Jamie Oliver, preparada amb una mescla de farina i sèmola.

Ingredients (15 pizzetes aprox.)

– 200 g de farina

– 50 g de sèmola de blat

– 135 g d’aigua

– 3,5 g de llevat sec o 10,5 g de llevat fresc

– 1 cullerada sopera d’oli d’oliva

– 1 culleradeta de cafè de sal

Per sobre hi posem:

– Salsa de tomàquet casolana

– Formatge provolone (o mozzarella)

– Figues coll de dama

– Pernil de cuit

– Alfàbrega

Preparació

Posem en un bol la farina amb la sèmola i ho mesclem bé. Obrim un espai al mig de la farina i hi posem l’aigua. Amb una forquilla anem incorporant cap al centre una mica de farina fins que l’aigua espesseixi una mica.

Afegim la sal, l’oli i el llevat (si hem fet servir llevat fresc l’haurem diluït prèviament en una mica d’aigua que haurem separat de la necessaria), i continuem remenant amb la forquilla fins incorporar tota la farina.

Quan hagi absorbit tot el líquid aboquem la barreja al marbre enfarinat i amassem bé fins que quedi una massa fina. La bolejarem movent la massa en cercles i acompanyant-la cap a la part inferior de si mateixa, de manera que es vagi arrodonint poc a poc.

La posem en un bol enfarinat que taparem amb un drap de cotó una mica humit, i deixarem que llevi durant una hora aproximadament, fins que dobli el volum.

Quan la massa estigui llesta la tallem en tantes porcions com pizzetes fem, tornem a bolejar cada peça lleugerament, i amb un corró (o una ampolla de vi) ben enfarinat estirem les porcions.

Com més fines la estirem més cruixents quedaran al fregir-les.

Les posem en una paella amb oli ben calent, i les anem girant. Podem torrar-les més o menys al gust de cadascú.

Les deixem sobre paper absorvent perquè perdin una mica d’oli, i ja podem cobrir-les amb els ingredients. Nosaltres hi posem salsa de tomàquet casolana, formatge provolone, figues, pernil cuit i alfàbrega.

Ho gratinem uns minuts fins que el formatge estigui ben fos, i ja estaran llestes per menjar!

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Pizza all’uovo

Pizza-muffins

Pizzetes de calçots, i d’espàrrecs verds amb crema de ceps