Pizzetes fregides

S’acosta el segon “Dia Cuina“, organitzat per la revista Cuina a Manlleu, i tal i com van fer l’any passat han convocat un concurs de receptes per a blocaires, aquesta vegada patrocinat pel pernil cuit “La Selva”.

Per això l’ingredient principal de les receptes del concurs és el pernil cuit. I per això us ensenyem aquestes pizzetes tant bones avui, doncs són les que vam presentar al concurs, i amb les que ens van seleccionar com a finalistes! Com us podeu imaginar estem contentíssims només ja per estar seleccionats!

Vam aprofitar per preparar una cosa que feia molt temps que teníem pendent, que és la massa de pizza fregida, i la veritat és que el resultat ens va sorprendre molt: boníssima i molt gustosa.

Una vegada la massa està fregida hi posem els ingredients que vulguem a sobre i ho gratinem uns minuts per fer que el formatge es fongui, i llestos, a punt per menjar!

Tot i això també estan boníssimes només amb una mica d’orenga i sal per sobre, sent així fantàstiques com a aperitiu.

Ah! Nosaltres hem fet servir la nostra recepta preferida de massa de pizza, que és la del Jamie Oliver, preparada amb una mescla de farina i sèmola.

Ingredients (15 pizzetes aprox.)

– 200 g de farina

– 50 g de sèmola de blat

– 135 g d’aigua

– 3,5 g de llevat sec o 10,5 g de llevat fresc

– 1 cullerada sopera d’oli d’oliva

– 1 culleradeta de cafè de sal

Per sobre hi posem:

– Salsa de tomàquet casolana

– Formatge provolone (o mozzarella)

– Figues coll de dama

– Pernil de cuit

– Alfàbrega

Preparació

Posem en un bol la farina amb la sèmola i ho mesclem bé. Obrim un espai al mig de la farina i hi posem l’aigua. Amb una forquilla anem incorporant cap al centre una mica de farina fins que l’aigua espesseixi una mica.

Afegim la sal, l’oli i el llevat (si hem fet servir llevat fresc l’haurem diluït prèviament en una mica d’aigua que haurem separat de la necessaria), i continuem remenant amb la forquilla fins incorporar tota la farina.

Quan hagi absorbit tot el líquid aboquem la barreja al marbre enfarinat i amassem bé fins que quedi una massa fina. La bolejarem movent la massa en cercles i acompanyant-la cap a la part inferior de si mateixa, de manera que es vagi arrodonint poc a poc.

La posem en un bol enfarinat que taparem amb un drap de cotó una mica humit, i deixarem que llevi durant una hora aproximadament, fins que dobli el volum.

Quan la massa estigui llesta la tallem en tantes porcions com pizzetes fem, tornem a bolejar cada peça lleugerament, i amb un corró (o una ampolla de vi) ben enfarinat estirem les porcions.

Com més fines la estirem més cruixents quedaran al fregir-les.

Les posem en una paella amb oli ben calent, i les anem girant. Podem torrar-les més o menys al gust de cadascú.

Les deixem sobre paper absorvent perquè perdin una mica d’oli, i ja podem cobrir-les amb els ingredients. Nosaltres hi posem salsa de tomàquet casolana, formatge provolone, figues, pernil cuit i alfàbrega.

Ho gratinem uns minuts fins que el formatge estigui ben fos, i ja estaran llestes per menjar!

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Pizza all’uovo

Pizza-muffins

Pizzetes de calçots, i d’espàrrecs verds amb crema de ceps

Amanida caprese líquida

Aquest Nadal hem anat atrafegats i pràcticament no hem actualitzat el bloc. Això sí, els deures els vam fer, i aquests dies anirem mostrant algunes de les coses que vam preparar.

L’amanida caprese és una combinació clàssica que mai falla (mozzarella, tomàquet, olives negres i alfàbrega). El més interessant és trobar noves maneres de jugar amb aquests quatre sabors, i per Sant Esteve la Sandra va empescar-se’n aquesta boníssima i sorprenent versió, on el tomàquet es torna aigua i la mozzarella crema.

Per molt elaborat que pugui semblar el plat, és una recepta molt fàcil de fer; us animem a tastar-la, segur que us encanta!

I pel sopar de pintxos que cada Nadal fem a casa amb els amics, va tornar a sortir, doncs va ser la idea que va presentar la Sandra al sopar-concurs.

Per no faltar al costum, a continuació us mostrem les propostes que vam tastar aquella nit:

1- Pintxo de paté d’escórpora, ou dur, pebrot escalivat i oliva

2- Barques de salmó

3- Full de patata, carbassó i salmó

4- Amanida caprese líquida

5- Crema de carbassa amb vainilla, ou de guatlla poché i germinats d’alfals

6- Minihamburgueses de tonyina

7- Croquetes de nous

8- Cassoletes de xocolata, maduixa, plàtan i nata

I aquí us deixem la recepta per a l’amanida caprese líquida:

Ingredients

– 1 mozzarella de búfala

– 4 tomàquets pera

– 2 tomàquets cirerols

– Olivada

– Alfàbrega fresca (fulles i flors)

– Flor de sal d’olives negres

– Oli i sal

Preparació

Tallem els tomàquets a trossos irregulars, i els posem en un colador de malla recoberts d’una gasa fina, sobre un bol.

Els aixafem bé, els salem, i els reservem un mínim de dues hores a la nevera perquè deixin anar tota la seva aigua.

La gràcia és que quedi transparent, així que si la veiem encara una mica vermella la podem tornar a colar passant-la per un filtre de cafè (poseu-ne dos o tres, doncs es tornaran molt fràgils i se us poden trencar).

Triturem la mozzarella amb la batedora elèctrica, posant-hi una mica del seu sèrum, fins obtenir-ne una crema molt fina.

Omplim el fons dels gotets amb la mozzarella. Ens serà molt pràctic fer servir una mànega pastissera per no embrutar els gots.

Posem un parell de rodanxes primes dels cirerols a sobre, una punta d’olivada, fulles d’alfàbrega tallada ben petita, la sal d’olives negres, i unes gotes d’oli. En el moment de servir ho cobrim amb una mica d’aigua de tomàquet i ho decorem amb una flor d’alfàbrega.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Ciabatta caprese

Torradetes caprese

Pintxos de brandada per a la Judith

Ostres! Un altre aniversari? És molt prolífic el mes de setembre!

Avui fa anys la Judith d’“El món de Juju“, moltes felicitats rul·lera!!! 

I no la felicitem només des d’aquí, ja veureu com la Laura de “Coure coulants”, la Moni de “Coses de Llàbiro“ i la Paula de “Bon Tiberi”, també li han dedicat una recepta!

Qui no coneix a la Judith i a la família Bolet? Són encantadors i divertits, a la Bordeta ens els estimem molt i ens agrada anar a fer caipirinhes amb ells (per cert, ja va tocant, no?). I com que ella és la blocaire més glamourosa de la xarxa i gaudeix moltíssim tapejant, hem decidit dedicar-li uns pintxos amb molt d’estil i ben llampants.

Per la nostra part li hem preparat aquestes torradetes amb brandada de bacallà, acompanyada de figues (que molt amablement ens van enviar de la Tavella, un projecte del que us parlarem properament), alfàbrega, sal d’olives negres i llimona! Creieu que li agradarà? Nosaltres estem quasi convençuts de que sí, només us direm que hem fet servir la seva recepta de brandada…!

Que passis un dia fantàstic, deixa’t mimar molt, bufa ben fort les espelmes…i demana un desig! Per molts anys!!

Ingredients

Per a la brandada:

– 2 patates

– 150 g de bacallà esqueixat

– 75 ml de nata líquida

– Mitja ceba

– Oli i sal

Per als pintxos

– Torradetes de pa

– Figues

– Ratlladura de llimona

– Flors d’alfàbrega

– Flor de sal d’olives negres

– Oli d’oliva verge extra

Preparació

Per a la brandada

Rentem les patates i les posem al microones en un plat amb una mica d’aigua, durant uns 10 minuts.

Quan estiguin llestes les pelem, les tallem a daus i les reservem.

Agafem la ceba, la tallem a trossets petits i la saltegem durant uns minuts en una paella amb un bon raig d’oli d’oliva.

Hi posem el bacallà esmicolat, que prèviament haurem tingut en remull per dessalar-lo bé, i ho cuinem durant 10 minuts més.

Afegim les patates i ho remenem, i amb l’ajuda d’una forquilla ho anem xafant.

A continuació hi tirem la nata líquida, ho salpebrem i ho cuinem durant 10 minuts fins obtenir un puré (nosaltres ho vam passar per la batedora per obtenir una textura més fina).

Per als pintxos

Posem sobre les torrades la brandada de bacallà, i hi ratllem una mica de pela de llimona.

Al damunt hi col·loquem un tall de figa i una tija en flor d’alfàbrega, i ho acabem amb unes gotes d’oli i una mica de flor de sal d’olives negres.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Bacalao a la dorada (bacalhau à brás)

Torradetes caprese

Ciabatta caprese

Torradetes caprese

Aquesta recepta d’avui, si teniu costum de llegir-nos, potser us sonarà, doncs fa aproximadament un any vam publicar una ciabatta caprese que s’hi assembla bastant.

Enguany hem volgut transformar una mica aquesta recepta de la clàssica torrada caprese i presentar-la de manera diferent, amb un detall important: fer-la de mida molt reduïda per menjar-la pràcticament d’una o dues mossegades; ideal per una taula amb molts aperitius.

Bàsicament hem jugat a fer desaparèixer el tomàquet i incorporar-lo directament al pa i l’oli d’amanir la torrada.

Per al pa hem fet servir la recepta bàsica del Xavier Barriga, substituint una part de la farina pel tomàquet en pols. Podeu prendre com a referència la recepta dels nostres entrepans d’ou dur, on la vam fer servir; dels 250 g de farina de força que demana la recepta, n’hauríem de substituir 50 per la pols de tomàquet. L’oli simplement vam barrejar-lo amb una punta de la pols de tomàquet.

I com que la proposta de l’Enfogona’t d’aquest mes és el blat, aprofitem per presentar-los aquesta proposta! En aquest esdeveniment del Facebook podeu fer un seguiment del repte.

Ingredients

– Pa de tomàquet

– Olivada

– Mozzarella de búfala

– Oli d’oliva

– Tomàquet en pols

– Flor de sal d’olives negres

– Fulles d’alfàbrega (millor si són petites)

Preparació

Fem el pa de tomàquet segons les indicacions. Hem de comptar en substituir 50 dels 250 g de farina de força, per pols de tomàquet. Anirem hidratant la pols a poc a poc amb culleradetes d’aigua (de la que mesurarem per la massa, sinó hi haurà aigua de més) fins que es torni una pasta. Ho afegim ara als 200 g de farina junt amb la resta d’ingredients i continuem amb els passos normals per fer una barra (consultar recepta).

Preparem en un gotet l’oli de tomàquet, dissolent una punta de pols de tomàquet en un bon oli d’oliva verge extra.

Tallem llesques ben primes d’una barra de pa de tomàquet, i les torrem perquè quedin cruixents.

Hi repartim per sobre l’olivada, i damunt hi posem un tros de mozzarella que cobreixi just la mida de la torradeta.

Posem per sobre el formatge una mica d’oli de tomàquet, i després un polsim generós de flor de sal d’olives negres. Acabem la torrada amb una fulleta d’alfàbrega fresca.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Ciabatta caprese

Entrepà d’ou dur