Arròs de carxofes, bolets i pedrers d’ànec

Aquesta cassola tant formosa que podeu veure a les fotos va ser carn de blocaires fa uns quants dies!

I que maco que es oi això de compartir teca i sobretaula amb altres individus de la gastrosfera?

La Nuni, del bloc Cuinetes, i el Jordi, de Tot és bo el que l’olla cou, van venir a dinar a casa, i la Sandra els va rebre amb un platàs de primera categoria.

Les carxofes ja eren les últimes de la temporada, però els bolets… sort en tenim dels bolets secs per poder fer plats com aquests durant tot l’any! A la cuina mai ens en falta un bon grapat de reserva, sobretot de ceps i trompetes.

Ingredients

– 200 g d’arròs bomba

– 2 carxofes

– Un grapat de ceps secs

– Un grapat de trompetes de la mort seques

– Pedrers d’ànec confitats

– Una ceba petita

– Brou de verdures o de pollastre

– Una culleradeta de pasta de nyora

– Oli i sal

Preparació

Piquem la ceba ben petita i l’ofeguem en una cassola ampla amb un bon raig d’oli i amb una mica del greix dels pedrers confitats. Hi afegim les carxofes tallades a làmines i les deixem coure uns 10 minuts a foc suau.

Mentrestant remullem els bolets secs en el caldo calent uns 15 minuts, els colem i els afegim al sofregit.

Hi posem també l’àrròs i li donem voltes un parell de minuts fins que quedi nacarat. És el moment d’afegir la pasta de nyora.

Cobrim l’arròs amb 2,5 vegades el seu volum de caldo calent, i deixem coure uns 18 minuts (si veiem que durant la cocció hi falta caldo se n’hi pot afegir una mica més).

Tallem a trossos els pedrers d’ànec i els saltegem un minut en una paella a foc fort. L’afegim a l’arròs els últims minuts de cocció.

Tanquem el foc i el deixem reposar 5 minuts tapat abans de menjar.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Risotto de carxofes

Arròs caldós de gambes, carxofes i rossinyols

Risotto de trompetes de la mort

Arròs de perrechicos

El perrechico o perretxiko és un bolet de primavera conegut també com a “bolet de Sant Jordi”, sobretot fora de Catalunya. Aquí el coneixem com a moixernó, el que vindria a ser un calocybe gambosa, vaja.

Passa que no hem de confondre el moixernó amb el cama-sec, perque al nostre país es venen molt sovint cama-secs deshidratats i etiquetats com a “moixernons”, quan en realitat no ho són. El cama-sec té el peu llarg i estret, en canvi el moixernó és tot ell ample i carnós, molsut.

El perrechico és un bolet que tradicionalment, com un dels seus noms indica, es diu que surt al voltant del dia de Sant Jordi, tot i que a segons quines àrees de la península es pot començar a trobar ja per Sant Josep (cap a finals de març). És especialment apreciat a la zona de Cantàbria, Euskadi i Navarra, on s’acostuma a recollir de mida bastant petita, doncs n’és major la demanda per part de mercats i restaurants que no pas d’exemplars grans.

El exemplars més joves, que són els que associem normalment a la imatge dels perrechicos, tenen el barret més arrodonit i cargolat, en canvi als exemplars adults se’ls va aplanant a mesura que es fan grossos.

Ah! Els que hem fet servir nosaltres són comprats al Mercat de la Boqueria, no els hem anat pas a recollir al bosc. Això sí, estan boníssims, sense cap dubte!

Ingredients (2 pers.)

– 200 g d’arròs Carnaroli

– Un bon grapat de perrechicos

– 2 escalunyes o 1 ceba petita

– Una cullerada de pasta de nyora

– 2,5 vegades el volum d’arròs de brou de verdures

– Unes fulletes de farigola llimonera

– Un raig de vi blanc

– Oli, sal i pebre

Preparació

En una cassola de fang posem a escalfar un raig d’oli i hi afegim les escalunyes o la ceba ben picades, i ho deixem coure fins que estigui transparent.

Hi afegim els bolets i ho coem durant un parell de minuts.

Hi posem l’arròs, el nacarem i afegim la pasta de nyores, seguidament el raig de vi i deixem evaporar.

Afegim les fulletes de farigola llimonera i tot seguit el brou vegetal calent. Coem l’arròs durant uns 18 minuts.

Deixem reposar 5 minuts tapat i estarà llest per servir.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Risotto de trompetes de la mort

Risotto de tòfona amb escuma de “manchego”

Risotto de faves tendres

Risotto a la cervesa

Ja tornem a ser aquí, després d’aquest parèntesi d’agost que se’ns ha quedat curt.

Hem estat una setmana per Bèlgica menjant musclos, patates fregides, gofres, xocolata… i és clar, bevent cervesa autòctona!

Per tant, quina millor manera de tornar que fent allò que més ens agrada, que és un bon arròs, amb cervesa?

A més a més és aquesta una recepta que ens va perfecta per presentar a un concurs que té en marxa la revista CUINA.

El primer dia CUINA se celebrarà el 22 de setembre, i han decidit donar un especial protagonisme als blocs gastronòmics convocant-los a participar en un concurs de receptes amb cervesa.

Aquesta és doncs la nostra proposta. Si voleu més informació podeu trobar-la en aquest enllaç de la seva web.

Ingredients

– 200 g arròs Arborio

– Una cervesa de 33 cl

– Caldo de verdures

– Una ceba petita

– 4 o 5 xampinyons

– Un tros de carbassó

– Avellanes de Reus

– Romaní

– 4 brins de safrà

– Mantega

– Parmesà

– Dos ous

– Oli, sal i pebre blanc

Preparació

Tallem les verdures a daus petits, les sofregim en una mica d’oli posant primer la ceba, després el carbassó i finalment els xampinyons.

Hi afegim l’arròs i hi donem unes voltes durant un parell de minuts amb els brins de safrà.

Afegim la cervesa en dues tandes fins que s’evapori, i després continuem coent l’arròs amb el brou com en un risotto qualsevol, afegint líquid a poc a poc cada vegada que l’arròs l’absorbeix, i sense parar de remenar.

En el cas del nostre ‘arròs Arborio la cocció serà de 17 minuts, comproveu el temps del que vosaltres feu servir.

Mentrestant podem fer els ous poché, posant-los a bullir 4 minuts en un cassó.

→ Per a fer que mantinguin bé la forma els emboliquem en un saquet de paper film lligat amb un filferro dels de tancar bosses. Podem fer-ho fàcilment cobrint de film l’interior d’un got, posant-hi l’ou, i relligant després el sac.

A l’últim moment posem al risotto les avellanes picades, un tros de mantega i parmesà ratllat al gust.

Servim amb un ou a sobre i una mica de romaní picat.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Risotto de trompetes de la mort

Risotto de faves tendres

Risotto de tòfona amb escuma de “manchego”

Risotto de tòfona amb escuma de “manchego”

Estem contentíssims de que per fi hagi arribat aquest 15! Ens moríem de ganes de fer arròs a la Recepta del 15, i sembla que vosaltres també, doncs ja hem rebut moltíssimes receptes durant aquests últims dies!

Nosaltres us presentem l’arròs en forma de risotto, però és difícil dir si és com més ens agrada preparar-lo, doncs ens fascina de totes les maneres possibles!

Com que teníem ganes de provar l’arròs venere, vam comprar-ne aprofitant l’ocasió, però la Sandra va pensar en presentar dos tipus d’arròs combinats en el mateix plat, així que, com veieu, vam servir-lo junt amb un risotto.

El sabor tant profund que li dona la tòfona a tot plegat és impressionant, però el punt de l’escuma de manchego no té paraules! Nosaltres a més vam fer-ne servir un amb oli i bastant sec, així que el sabor encara era més intens.

Si heu cuinat arròs per a la Recepta del 15 d’aquest mes d’abril, recordeu-vos de deixar aquí un enllaç del vostre bloc per facilitar-nos el recull de receptes, us ho agrairem molt!

Ah! I ja sabeu que si no teniu bloc també podeu participar, enviant-nos la recepta amb una foto al correu electrònic elsfogonsdelabordeta@gmail.com i nosaltres us la penjarem.

Moltes gràcies a tots per participar cada mes!

.

Per a l’escuma de manchego:

Ingredients

– Un bon tall de formatge manchego

– Un raig de llet

– 100 ml de nata líquida per muntar

– Sal

– Pimentó de la Vera (per servir)

Preparació

Tallem el formatge en trossets petits i el posem en un cassó amb un raig de llet i un polsim de sal. Ho coem a foc suau fins que estigui ben desfet.

Colem dins del sifó, hi afegim la nata líquida, tanquem i hi posem la càrrega de nitrogen.

Sacsegem bé i reservem a la nevera.

.

Per a l’arròs venere:

Ingredients (per 2 pers.)

– 50 g d’arròs venere

– Oli de tòfona

Preparació

Bullim l’arròs venere en abundant aigua salada segons les indicacions del paquet.

El colem, i al moment de servir el saltegem en una paella amb unes gotes d’oli l’amanim amb l’oli de tòfona i reservem.

.

Per al risotto de tòfona:

Ingredients (per 2 pers.)

– 150 g d’arròs Arborio

– Un porro

– Una cullerada de postre de pasta de tòfona

– Brou de verdures

– 20 g de mantega

– Parmesà ratllat

– Un raig de vi blanc

– Oli, sal i pebre

Preparació

Tallem el porro molt petit i el sofregim amb un raig d’oli en una cassola de fang (o alguna altra cassola baixa).

Quan estigui cuit hi posem l’arròs i hi donem unes voltes fins que estigui una mica transparent. Ara hi posem un raig de vi i deixem evaporar.

Hi comencem a afegir el brou en petites quantitats. Com sempre, per fer el risotto hi posarem el líquid a poques quantitats sense deixar de remenar, i afegint-ne de nou a mesura que l’arròs se’l vagi bevent. Resulta pràctic tenir el brou en un cassó al fogó del costat, així es manté calent mentre l’anem afegint durant el procés de cocció de l’arròs.

Ho courem uns 17 minuts, i cap al final de la cocció hi posarem la mantega, parmesà ratllat al gust i la pasta de tòfona, remenant-ho bé.

.

Muntatge del plat:

Posem a sota de la copa el risotto, a sobre una capa d’arròs venere i acabem amb l’escuma de manchego i un polsim de pimentó de la Vera.

.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Risotto de faves tendres

Risotto de trompetes de la mort

Risotto d'espinacs