Fricandó de rap

El fricadó és un dels clàssics de la cuina catalana, que consisteix en talls fins de carn (normalment de vedella o bou) amb salsa i bolets.

Avui us portem una versió del fricandó amb peix enlloc de carn, en el nostre cas unes cues de rap que vam trobar bé de preu a mercat, un peix carnós i sense espines que funciona genial en aquest plat. Proveu-ho també amb rodanxes enlloc de cues, o encara millor, perquè no amb uns llagostins!?

Com a bolets, nosaltres hem utilitzat camagrocs, acabats de portar de Seva pels pares de la Sandra, que hi tenen molta mà i aquest any estan tornant sempre carregats del bosc!

Ingredients

– 2 cues de rap

– Un bon grapat de camagrocs

– Mitja ceba

– Dues cullerades de Brava Bordeta (o d’un bon sofregit de tomàquet)

– Aigua

– Conyac

– Oli, sal i pebre

Per la picada

– 6 ametlles torrades

– 1 all

– Una mica de julivert

– 6 o 7 brins de safrà

– Una galeta

Preparació

Marquem el rap prèviament salat en una cassola de fang amb el foc ben fort, ha de quedar cru per dins perquè l’acabarem de coure després. El retirem i el reservem.

En el mateix oli sofregim la ceba ben picada fins que estigui ben cuita, hi afegim el sofregit de tomàquet, ho integrem bé i hi posem un bon raig de conyac. El deixem reduir i cobrim el sofregit amb un got i mig d’aigua.

A banda fem els bolets en una paella amb una mica d’oli amb el foc roent; tan sols els coem fins que comencin a deixar anar aigua i llavors els afegim a la cassola.

Mentrestant fem la picada en un morter.

Salpebrem la cassola, hi afegim les cues de rap i la picada, i ho deixem coure tot junt uns 5 minuts fins que la salsa tingui la consistència desitjada.

Bon profit, i bona cuina!

Arròs de carxofes, bolets i pedrers d’ànec

Aquesta cassola tant formosa que podeu veure a les fotos va ser carn de blocaires fa uns quants dies!

I que maco que es oi això de compartir teca i sobretaula amb altres individus de la gastrosfera?

La Nuni, del bloc Cuinetes, i el Jordi, de Tot és bo el que l’olla cou, van venir a dinar a casa, i la Sandra els va rebre amb un platàs de primera categoria.

Les carxofes ja eren les últimes de la temporada, però els bolets… sort en tenim dels bolets secs per poder fer plats com aquests durant tot l’any! A la cuina mai ens en falta un bon grapat de reserva, sobretot de ceps i trompetes.

Ingredients

– 200 g d’arròs bomba

– 2 carxofes

– Un grapat de ceps secs

– Un grapat de trompetes de la mort seques

– Pedrers d’ànec confitats

– Una ceba petita

– Brou de verdures o de pollastre

– Una culleradeta de pasta de nyora

– Oli i sal

Preparació

Piquem la ceba ben petita i l’ofeguem en una cassola ampla amb un bon raig d’oli i amb una mica del greix dels pedrers confitats. Hi afegim les carxofes tallades a làmines i les deixem coure uns 10 minuts a foc suau.

Mentrestant remullem els bolets secs en el caldo calent uns 15 minuts, els colem i els afegim al sofregit.

Hi posem també l’àrròs i li donem voltes un parell de minuts fins que quedi nacarat. És el moment d’afegir la pasta de nyora.

Cobrim l’arròs amb 2,5 vegades el seu volum de caldo calent, i deixem coure uns 18 minuts (si veiem que durant la cocció hi falta caldo se n’hi pot afegir una mica més).

Tallem a trossos els pedrers d’ànec i els saltegem un minut en una paella a foc fort. L’afegim a l’arròs els últims minuts de cocció.

Tanquem el foc i el deixem reposar 5 minuts tapat abans de menjar.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Risotto de carxofes

Arròs caldós de gambes, carxofes i rossinyols

Risotto de trompetes de la mort

Arròs de perrechicos

El perrechico o perretxiko és un bolet de primavera conegut també com a “bolet de Sant Jordi”, sobretot fora de Catalunya. Aquí el coneixem com a moixernó, el que vindria a ser un calocybe gambosa, vaja.

Passa que no hem de confondre el moixernó amb el cama-sec, perque al nostre país es venen molt sovint cama-secs deshidratats i etiquetats com a “moixernons”, quan en realitat no ho són. El cama-sec té el peu llarg i estret, en canvi el moixernó és tot ell ample i carnós, molsut.

El perrechico és un bolet que tradicionalment, com un dels seus noms indica, es diu que surt al voltant del dia de Sant Jordi, tot i que a segons quines àrees de la península es pot començar a trobar ja per Sant Josep (cap a finals de març). És especialment apreciat a la zona de Cantàbria, Euskadi i Navarra, on s’acostuma a recollir de mida bastant petita, doncs n’és major la demanda per part de mercats i restaurants que no pas d’exemplars grans.

El exemplars més joves, que són els que associem normalment a la imatge dels perrechicos, tenen el barret més arrodonit i cargolat, en canvi als exemplars adults se’ls va aplanant a mesura que es fan grossos.

Ah! Els que hem fet servir nosaltres són comprats al Mercat de la Boqueria, no els hem anat pas a recollir al bosc. Això sí, estan boníssims, sense cap dubte!

Ingredients (2 pers.)

– 200 g d’arròs Carnaroli

– Un bon grapat de perrechicos

– 2 escalunyes o 1 ceba petita

– Una cullerada de pasta de nyora

– 2,5 vegades el volum d’arròs de brou de verdures

– Unes fulletes de farigola llimonera

– Un raig de vi blanc

– Oli, sal i pebre

Preparació

En una cassola de fang posem a escalfar un raig d’oli i hi afegim les escalunyes o la ceba ben picades, i ho deixem coure fins que estigui transparent.

Hi afegim els bolets i ho coem durant un parell de minuts.

Hi posem l’arròs, el nacarem i afegim la pasta de nyores, seguidament el raig de vi i deixem evaporar.

Afegim les fulletes de farigola llimonera i tot seguit el brou vegetal calent. Coem l’arròs durant uns 18 minuts.

Deixem reposar 5 minuts tapat i estarà llest per servir.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Risotto de trompetes de la mort

Risotto de tòfona amb escuma de “manchego”

Risotto de faves tendres

Cuscús amb bolets

Abans de res, molt bon any nou a tots! Ja fa uns quants dies que no actualitzàvem i encara no us havíem pogut felicitar aquest nou any 2013 que ens encanta, doncs amb un número així només pot dur-nos coses bones!

De moment ja ens ha portat un nou bloc de cuina, ja l’heu visitat? És l’emancipació de la Isabel, la mare de la Sandra, que s’ha estrenat aquest Nadal amb “Els fogons de la Isabel” ! Va, feu-hi una visita que li encantarà rebre els vostres comentaris!

Avui recuperem una recepta que restava pendent de fa més d’un mes, i que encara no havíem tingut temps de publicar. No és una recepta qualsevol, sinó que la vam fer amb els bolets collits durant el MediaTrip dels Petràs!! Segur que ja ho vau llegir per algun altre bloc en el seu dia, però avui us ho recordarem una mica…

A finals de novembre els amics de Bolets Petràs van portar a voltar per la muntanya a un petit grup de blocaires, i la Sandra va anar-hi en representació de la Bordeta. La van acompanyar la Nuni, el Jordi, la Margarida, la Marga i Òscar i la Cris.

Els de Petràs ho portaven tot tant en secret que no sabíem si potser ens durien a un Caçadors de bolets de la TV3, o en què consistiria la trobada.

Finalment va consistir en una fantàstica jornada pel Moianès, amb una classe magistral sobre com buscar bolets amb la pròpia família Petràs, esmorzar a mig matí, i per rematar el dia un espectacular dinar a càrrec del gran Xesco Bueno del restaurant Ca l’Esteve, que va sorprendre’ns amb una taula parada sota una carpa al bell mig del bosc: tot un dinar a la Toscana!!

Al respectius blocs dels companys blocaires podeu trobar cròniques detallades de la jornada, però us recomanem especialment aquest àlbum de la Nuni on hi podreu veure un bon fart de fotos per fer-vos una idea de com va anar tot plegat!

Moltes gràcies a Bolets Petràs per un dia tant genial, ja tenim ganes de repetir!! :-D

Ingredients

– 1 got de cuscús precuit

– Un bon grapat de bolets (fredolics i camagrocs)

– 2 alls

– 1 got d’aigua

– Pols de ceps (opcional)

– Ametlles i avellanes torrades

– Julivert

– Oli, sal i pebre

Preparació

Daurem els alls ben picats en una mica d’oli; hi afegim els bolets net i tallats, i els deixem fins que deixin anar tota l’aigua. Salpebrem.

Cobrim amb el got d’aigua i afegim una culleradeta de pols de ceps. Esperem fins que bulli i hi afegim el cuscús.

Apartem del foc i esperem uns 3 minuts, fins que es begui l’aigua, i el tornem a posar durant un parell de minuts més amb una culleradeta d’oli mentre l’anem separant bé amb una forquilla (cadascú que segueixi les instruccions del seu cuscús).

A l’últim moment hi afegirem una picada d’ametlles, avellanes i julivert.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Patates amb bolets

Paté de bolets

Cuscús amb verdures