Créme brûlée de parmesà o foie

Ja és desembre, i la recepta que publiquem avui pot anar-vos molt i molt bé per al Nadal que ja arriba.

Aquestes crémes brûlées estan pensades per ser presentades en format petit, i per tant són perfectes com a aperitiu (una recepta així en una quantitat més gran potser es faria pesada de menjar).

Partint de la mateixa recepta n’hem fet dues variacions, una amb parmesà i una amb foie micuit de Collverd; totes dues amb sucre cremat per sobre, que contrasta fantàsticament amb la crema.

Per arrodonir la presentació, acompanyeu la créme brûlée de parmesà amb una confitura de tomàquet o pebrot, i la de foié micuit amb melmelada de figues.

Us animem a fer les crémes brûlées per algun dels àpats d’aquestes festes, doncs el resultat és boníssim i realment sorprenent. A més a més, penseu que podeu deixar-les llestes del dia abans! :)

Hem tret la recepta de la créme brûlée de parmesà d’aquest blog, i a partir d’aquí hem fet la de foie.

Créme brûlée de parmesà

INGREDIENTS (PARMESÀ)

(per uns 12 mini-gotets)

  • 100 ml de llet
  • 100 ml de nata
  • 3 rovells d’ou
  • 40 g de parmesà ratllat
  • Sal
  • Pebre
  • Sucre

PREPARACIÓ

Barregem la llet i la nata en un cassó, i les escalfem sense que arribin a bullir.

En un bol batem els rovells amb el parmesà, hi afegim la llet i la nata calentes i remenem bé. Salpebrem.

Repartim la crema en els gotets, i els coem al bany maria en una safata amb el forn preescalfat a 150º, durant uns 18 minuts.

Traiem del forn i deixem refredar. Reservem a la nevera.

Al moment de servir hi posem una mica de sucre per sobre i cremem amb el bufador (o en el seu defecte, posant-ho sota el grill del forn fins que fongui el sucre).

Servim les crémes brûlées acompanyades de melmelada de pebrot o tomàquet.

Créme brûlée de foie

INGREDIENTS (FOIE)

(per uns 12 mini-gotets)

PREPARACIÓ

Barregem la llet i la nata en un cassó, i les escalfem sense que arribin a bullir.

En un bol triturem els rovells amb el foie, hi afegim la llet i la nata calentes i remenem bé. Salpebrem.

Repartim la crema en els gotets, i els coem al bany maria en una safata amb el forn preescalfat a 150º, durant uns 18 minuts.

Traiem del forn i deixem refredar. Reservem a la nevera.

Al moment de servir posem una mica de sucre per sobre i ho cremem amb el bufador (o en el seu defecte sota el grill del forn fins que fongui el sucre).

Servim les crémes brûlées acompanyades de melmelada de figues.

Anuncis

Entrepà de pastrami

Alerta i atenció als lectors, perquè avui comencem amb agraïments! Agraïments per a tots vosaltres que ens seguiu, perquè l’1 d’agost tot just farà 5 anys que vam començar aquest bloc! Com pot passar tan ràpid el temps? Merci per llegir-nos i continuar visitant-nos després de tants anys!

I com que no volíem marxar de vacances sense una nova proposta del “Rebost Gourmet”, avui publiquem aquesta deliciosa entrada parlant-vos del pastrami!

Pels que no el conegueu, es tracta d’un fiambre de carn vermella, normalment vedella, sotmès a una salmorra amb herbes i espècies, i posteriorment fumat. A Estats Units i Gran Bretanya s’acostuma a coure abans del procés de fumat. Normalment es menja en entrepà.

Sembla que té origen en la població jueva de l’europa de l’est, de la zona d’Hongria i Romania, i a finals del segle XIX, la immigració d’aquests territoris el va dur fins als Estats Units, fent-se molt conegut sobretot a Nova York.

Precisament la Sandra va descobrir-lo al “Kat’z Delicatessen”, un dels establiments especialitzats en pastrami més emblemàtics de Manhattan. El local és conegut, a més a més, perquè és on es va rodar l’escena més coneguda de la pel·lícula “When Harry met Sally”.

Nosaltres hem volgut fer una versió clàssica de l’entrepà de pastrami, amb pa de sègol i acompanyant-lo de formatge fumat, cogombrets envinagrats (pickles), chucrut, salsa de rave picant i mostassa. Acompanyat d’una cervesa hongaresa ben fresca és una autèntica delícia!

El pastrami, així com la resta d’ingredients de l’entrepà, vam comprar-los a la botiga especialitzada “Paprika Gourmet, un paradís de la cuina hongaresa que us recomanem visitar sens falta! Els trobareu a Barcelona, a prop de la Sagrada Família, i us aconsellaran de luxe.

I com sempre, no us descuideu de passar pels blocs de la Nuni i la Bet per veure altres propostes d’entrepans de pastrami!

Entrepans de pastrami

Ingredients

– Pastrami

– Pa de sègol

– Formatge cheddar fumat

– Mostassa

– Salsa de rave picant

– Chucrut

– Cogombrets en vinagre

Preparació

Untem el pa amb la mostassa, cobrim la part de baix amb el chucrut, una mica de salsa de rave picant, el pastrami (ens van recomanar uns 8 talls per entrepà), el formatge i els cogombrets tallats a làmines.

Per tal que el formatge es fongui podem passar l’entrepà per la planxa, o donar-li un cop de grill.

Bon profit i bona cuina!

Entrepans de pastrami

Pizza bianca de scamorza, llimona i tòfona

Ja tenim els blocs llestos per presentar-vos el segon producte del Rebost Gourmet d’aquest 2015: la tòfona!

I res millor per començar que recordar que l’autèntica tòfona negra és la tuber melanosporum, preneu nota d’aquest nom si no voleu que us donin gat per llebre!

Hi ha altres espècies semblants, però d’un valor gastronòmic inferior, i us assegurem que ho notareu en aroma i sabor. Òbviament us haureu de refiar d’un proveïdor de confiança per obtenir tòfones de qualitat.

La tuber aestivum, o tòfona negra d’estiu, és semblant a la melanosporum però amb un color més clar per dintre. És molt més econòmica, i també es considera de certa qualitat, encara que bastant inferior. De les que heu de fugir sempre són la tuber indicum i la tuber himalayensis, d’origen asiàtic, que físicament s’assemblen molt a la melanosporum, però són de qualitat ínfima, sense sabor ni aroma, fet que s’aprofita sovint per vendre-les l’una per l’altra.

A nosaltres i a la Bet ens les va portar la Nuni, després de passar per les Jornades de la Tòfona al Collsacabra durant el passat mes de gener, podeu llegir-ho al seu bloc.

Un tema a part són les tòfones blanques (les espècies tuber magnatum i tuber album), que només creixen al nord de Itàlia i les regions contigües de França, Eslovènia i Croàcia. De sabor i aroma diferent i molt més intens, és considerada la millor de les tòfones, però el seu preu és infinitament més car!

La tuber melanosporum podeu trobar-la a un preu aproximat de 800-1000€ el quilo. Dit així sembla exagerat, però penseu que una tòfona petita pot pesar uns 25 grams, i que per tant us sortiria per uns 20€.

I una peça petita d’aquest gramatge, com la de la foto, pot semblar poca cosa, però se li pot treure molt rendiment si parem atenció.

Pizza bianca

El primer sempre és deixar-la uns dies (dos o tres com a mínim) en un tupper amb uns quants ous a la nevera. Ja veureu quins ous tofonats més bons us sortiran, i sense haver començat encara a gastar la tòfona.

Una altra opció és guardar-la en un pot amb un arròs de qualitat també a la nevera, i així també us anirà agafant sabor. Tant això com tofonar ous, podeu fer-ho també després de començar a usar la tofona. És una manera de tenir la tofona que ens queda guardada a la nevera, i que permet aprofitar-la mentre no la fem servir directament.

Ah! Recordeu que abans d’usar-la s’ha de netejar bé amb aigua i un raspall de pèl suau (podeu utilitzar un raspall de les dents).

Heu de tenir en compte que la tòfona fresca es fa malbé relativament ràpid, tot i que tenint-la a la nevera us pot durar ben bé uns 10 dies. Si no l’heu de gastar, congeleu-la ben neta, i així la podeu ratllar ràpidament sense que es descongeli i tornar-la a desar, i us durarà molts mesos.

També heu de pensar en ratllar-la o laminar-la just abans de menjar-la, perquè gaudireu de tots els seus aromes més intensament que si la deixeu ja tallada.

Nosaltres hem preparat una pizza bianca que vam veure al programa “Cocina cosmopolita de Rachel Khoo, del “Canal Cocina”, dedicat a Nàpols. Això sí, com a massa hem fet servir la de l’Ibán Yarza, que ens encanta!

Es fa sense amassar, dura dies a la nevera, i per tant la podem tenir feta i treure-la quan ens vingui de gust usar-la. La seva altra peculiaritat és que es cou directament sobre la base del forn, no en una safata, i amb l’alta temperatura queda molt cruixent per la ràpida cocció: sembla de professional!

Per sobre vam posar-hi scamorza affumicata, la tòfona laminada, ratlladura de llimona i farigola llimonera. Com que és una pizza bianca no porta tomàquet!

I com sempre, per acabar, recordeu de visitar a la Nuni de “Cuinetes” i la Bet de “Tasta Rutesper veure les seves fantàstiques propostes per cuinar amb tòfona, segur que també us encanten!

Pizza bianca

Ingredients

Per la massa (surten 3 pizzes)

– 525 g de farina

– 340 g d’aigua

– 20 g d’oli d’oliva

– 11 g de sal

– 5 g de llevat fresc o 1,5 g de llevat sec de forner

Pel farcit

Scamorza affumicata

– La pell de mitja llimona

– Tòfona al gust

– Farigola llimonera

– Oli d’oliva verge extra

Preparació

Dissolem el llevat amb l’aigua en un bol, incorporem la resta d’ingredients i els barregem bé amb la mà. Obtindrem una massa bastant enganxosa. La deixem reposar 15 minuts al bol, i la passem al marbre.

Sense afegir més farina (és millor mullar-se una mica les mans) simplement pleguem la massa sobre si mateixa. La deixem reposar 5 minuts més i la dividim en tres porcions d’uns 300g cadascuna, les quals guardem en tres bols untats amb oli a la nevera (si no les gastarem de cop podem posar-les en tuppers i aguanten uns quants dies).

Al cap d’un, dos o tres dies la massa haurà crescut dins del bol i estarà llesta per a utilitzar. Preescalfem el forn a 250º mentre anem formant les pizzes. Amb molta delicadesa posem la massa sobre el marbre ben enfarinat. Per a formar-la primer l’aixafem amb els dits, començant per la part més propera a nosaltres i dirigint-nos cap endavant. L’anem girant i repetim l’operació fins que la massa tingui un diàmetre d’uns 15 cm.

Ara és el moment de donar forma, posem més farina a sota, i un mètode molt efectiu és deixar-la penjar per la vora de la superfície on estem treballant, l’anem girant i ella mateixa anirà agafant la forma tota sola gràcies a la gravetat.

Posem la massa delicadament sobre un paper de forn (sulfurat), i acabem de donar els últims retocs a la forma. Posem l’scamorza tallada a làmines per sobre, i, assegurant-nos que el forn està molt calent, col·loquem la pizza amb el paper directament sobre la base del forn. La deixem uns 3 o 4 minuts, i quan comenci a a agafar color la posem a la part més alta per tal que es faci per sobre i es dauri una mica, durant un parell de minuts més.

Al sortir del forn hi ratllem la pell de llimona per sobre, laminem finament tòfona al gust i hi posem fulles de farigola llimonera i  unes gotes d’oli d’oliva.

Bon profit, i bona cuina!

Pizza bianca

Tortellini d’albergínia “burro e salvia”

Tortellini d'alberginia "burro e salvia"

L’entrada d’avui no és només per a un concurs, sinó que sobretot és part d’una celebració!

La Mon està d’aniversari, April’s Kitch fa 3 anys a la blogosfera i, apassionada com és ella del món del cinema, ha proposat a tots els seus lectors un repte on barrejar el cel·luloide amb la cuina.

Vol que triem una pel·lícula d’entre els anys 50 i 65 (per fer-ho més complicat i donar-hi una mica de gràcia!) i cuinem algun plat que hi aparegui.

Però ara ve la millor part, si no hi surt cap escena de cuina ens convida a inventar-nos -la, i pensar quina recepta podrien menjar-se els personatges de la pel·lícula.

Així doncs, posem-nos mans a l’obra i comencem explicant-vos la cinta que nosaltres hem triat!

Títol: Vacances a Roma (Roman Holiday)

Director: William Wyler

Any de producció: 1953

Música: Georges Auric

Repartiment: Gregory Peck, Audrey Hepburn, Eddie Albert, etc.

Argument: l’Ana (Audrey Hepburn), una jove princesa de visita a Roma farta de la responsabilitat que l’envolta, decideix saltar-se el protocol i escapar-se d’incògnit per la ciutat. D’aquesta manera coneixerà un periodista americà (Gregory Peck) amb qui descobrirà els carrers de Roma mentre ell intenta aconseguir una gran exclusiva.

Per tots són conegudes les imatges d’aquesta pel·lícula, que ja formen part de la història del cinema, amb l’Audrey Hepburn i el Gregory Peck dalt d’una Vespa recorrent temeràriament la ciutat de Roma a tota velocitat.

Després de molts anar i venir pels millors indrets, acaben, ja de nit, a una alegre festa al Lungotevere, a tocar del castell de Sant’Angelo. Allà uns policies descobriran a la princesa i la intentaran fer tornar a la seva ambaixada, però aconseguirà escapar.

Aquí tenim el “moment petó” de la pel·lícula, quan l’Audrey i el Gregory es llencen al riu, i tot sortint de l’aigua no poden resistir-se més!

I ara ve la nostra escena, quan els dos protagonistes van cap a l’apartament del periodista. L’Audrey està al bany, acabada de dutxar, i amb una bata d’ell. El Gregory se li acosta amb una ampolla de Chianti a les mans, i li’n ofereix un got.

– Un poco de vino le sentará bien

– Preparo algo para comer? – contesta l’Audrey.

– No, aquí no hay cocina ni nada para guisar. Como siempre fuera.

– ¿Le gusta hacerlo?

– La vida no es siempre como a uno le gustaría.

– No, no lo es…

És clar, en aquest moment hi hauria hagut d’haver una cuina a l’apartament, i la princesa Ana hauria pogut explicar que la cuinera de palau és d’origen italià, i que quan ella era petita anava a veure-la sempre que preparava pasta, i per tant se’n recorda perfectament d’una recepta que li encantaria.

I ja tenim a l’Audrey i el Gregory amb les mans a la massa, mai millor dit, barrejant ous i farina, coent albergínies, i tallant sàlvia, per preparar una de les pastes més tradicionals d’Italia, els tortellini burro e salvia.

Així doncs, a continuació us expliquem com s’ho van fer aquesta parella per preparar aquest deliciós plat. Sabem del cert que a la Mon li agrada aquesta famosa salsa italiana, i que a més a més li encanten les albergínies, així que estem convençuts que serà un plat que compartiria amb l’Audrey i el Gregory!

Felicitats i per molts anys més!!

Ingredients (4 persones)

Per la pasta

– 300 g de farina

– 3 ous

Pel farcit

– 1 albergínia gran

– 100 g de ricotta

– 3 cullerades de pecorino ratllat

– Fulles de sàlvia

– Sal i pebre

Per la salsa

– 100 g de mantega

– Fulles de sàlvia

Preparació

Coem l’albergínia tallada per la meitat al forn (uns 35 minuts) o al microones (10 minuts) fins que estigui ben tova, buidem la polpa i la barregem amb les fulles de sàlvia ben picades, la ricotta i el pecorino ratllat. Salpebrem i reservem a la nevera.

Fem la massa de la pasta posant la farina en un bol i els ous lleugerament batuts al mig. Comencem remenant amb una forquilla fins que els ous s’incorporin, i ho aboquem sobre el marbre que tindrem una mica enfarinat.

Amassem bé la barreja fins que quedi una pasta homogènia, retornem al bol (sense restes de massa i enfarinat) i ho deixem reposar 1 hora tapat amb un drap humit per evitar que es faci una crosta.

Tallem la massa en porcions no gaire grans i les anem passant per la màquina de pasta, un parell de vegades per cada posició, de més gruixuda a més prima. Nosaltres ho vam passar fins a la penúltima posició, per evitar que es trenqués la làmina. Sempre haurem de tenir la pasta i la màquina ben enfarinada perquè no se’ns enganxi.

Si no tenim pasta podem estirar bé la massa amb un corró, fins que ens quedi ben fina (també podem usar una ampolla de vi amb els laterals rectes).

Tallem la massa en quadrats, farcim a la part central i dobleguem per la meitat formant un triangle. Pressionem els laterals (mullats amb una mica d’aigua) perquè quedi ben segellat, i n’enganxem els dos extrems oposats donant forma als tortellini.

Els primers que feu us costaran una mica, però ràpidament n’agafareu el moviement de dits per fer la forma. Podeu ajudar-vos d’aquest enllaç que vam trobar!

Una vegada fets els aneu deixant sobre una reixeta perquè s’assequin una mica.

Per fer la salsa desfem la mantega en una paella a foc lent, hi incorporem les fulles de sàlvia i les coem durant un parell de minuts.

Coem la pasta en aigua bullint durant 5 minuts. L’escorrem i la posem a la paella on hi teníem la salsa, hi donem un parell de voltes i la servim amb una mica de pecorino laminat, pebre negre i alguna fulleta més de sàlvia.

Bon profit, i bona cuina!

Tortellini d'alberginia "burro e salvia"