Amanida caprese líquida

Aquest Nadal hem anat atrafegats i pràcticament no hem actualitzat el bloc. Això sí, els deures els vam fer, i aquests dies anirem mostrant algunes de les coses que vam preparar.

L’amanida caprese és una combinació clàssica que mai falla (mozzarella, tomàquet, olives negres i alfàbrega). El més interessant és trobar noves maneres de jugar amb aquests quatre sabors, i per Sant Esteve la Sandra va empescar-se’n aquesta boníssima i sorprenent versió, on el tomàquet es torna aigua i la mozzarella crema.

Per molt elaborat que pugui semblar el plat, és una recepta molt fàcil de fer; us animem a tastar-la, segur que us encanta!

I pel sopar de pintxos que cada Nadal fem a casa amb els amics, va tornar a sortir, doncs va ser la idea que va presentar la Sandra al sopar-concurs.

Per no faltar al costum, a continuació us mostrem les propostes que vam tastar aquella nit:

1- Pintxo de paté d’escórpora, ou dur, pebrot escalivat i oliva

2- Barques de salmó

3- Full de patata, carbassó i salmó

4- Amanida caprese líquida

5- Crema de carbassa amb vainilla, ou de guatlla poché i germinats d’alfals

6- Minihamburgueses de tonyina

7- Croquetes de nous

8- Cassoletes de xocolata, maduixa, plàtan i nata

I aquí us deixem la recepta per a l’amanida caprese líquida:

Ingredients

– 1 mozzarella de búfala

– 4 tomàquets pera

– 2 tomàquets cirerols

– Olivada

– Alfàbrega fresca (fulles i flors)

– Flor de sal d’olives negres

– Oli i sal

Preparació

Tallem els tomàquets a trossos irregulars, i els posem en un colador de malla recoberts d’una gasa fina, sobre un bol.

Els aixafem bé, els salem, i els reservem un mínim de dues hores a la nevera perquè deixin anar tota la seva aigua.

La gràcia és que quedi transparent, així que si la veiem encara una mica vermella la podem tornar a colar passant-la per un filtre de cafè (poseu-ne dos o tres, doncs es tornaran molt fràgils i se us poden trencar).

Triturem la mozzarella amb la batedora elèctrica, posant-hi una mica del seu sèrum, fins obtenir-ne una crema molt fina.

Omplim el fons dels gotets amb la mozzarella. Ens serà molt pràctic fer servir una mànega pastissera per no embrutar els gots.

Posem un parell de rodanxes primes dels cirerols a sobre, una punta d’olivada, fulles d’alfàbrega tallada ben petita, la sal d’olives negres, i unes gotes d’oli. En el moment de servir ho cobrim amb una mica d’aigua de tomàquet i ho decorem amb una flor d’alfàbrega.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Ciabatta caprese

Torradetes caprese

Coca de patata, ceba i romaní

Fa temps que teníem pendent de penjar aquesta recepta, però entre vacances, reptes i altres coses va anar quedar als esborranys per acabar.

Des de les bodegues “Maset del Lleó” ens van proposar de provar els seus vins, podent triar nosaltres mateixos els que ens vinguessin de gust, i després publicar una recepta maridant-ne un.

Com que realment teníem bones referències seves, vam decidir acceptar-ho, i el que vam triar és el Blanc de blancs. El vi ens va agradar molt, és un xarel·lo suau i fresc, i ens va semblar adequat provar-lo per un sopar informal amb amics en el que vam preparar aquesta coca. Us recomanem que la proveu per fàcil, bona i versàtil que és, sorprèn molt gratament!

La coca també vam provar de fer-la en peces individuals més petites, per fer l’aperitiu és ideal!  De fet vam publicar-ne fotos al nostre Facebook, potser alguns ja les vau veure en el seu dia!

Ingredients

– Una làmina de pasta de full

– 3 patates mitjanes

– Una ceba petita

– Un parell de branques de romaní

– Formatge bocconcini (o mozzarella de búfala )

– Oli, sal i pebre

Preparació

Dobleguem els contorns de la pasta de full per fer-ne la vora, i punxem tota la massa amb una forquilla.

Posem per sobre una capa de patates tallades a làmines ben primes, la ceba també tallada, les fulletes de romaní, i per últim el formatge ben repartit.

Salpebrem i acabem amb un bon raig d’oli verge extra per sobre.

Enfornem després de preescalfar a 190ºC, i li tenim uns 20 o 25 minuts, fins que estigui la coca ben daurada (els últims 5 minuts vam pujar la temperatura a 220ºC).

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Coques d’espinacs i brie, i de bolets i botifarra

Torradetes caprese

Aquesta recepta d’avui, si teniu costum de llegir-nos, potser us sonarà, doncs fa aproximadament un any vam publicar una ciabatta caprese que s’hi assembla bastant.

Enguany hem volgut transformar una mica aquesta recepta de la clàssica torrada caprese i presentar-la de manera diferent, amb un detall important: fer-la de mida molt reduïda per menjar-la pràcticament d’una o dues mossegades; ideal per una taula amb molts aperitius.

Bàsicament hem jugat a fer desaparèixer el tomàquet i incorporar-lo directament al pa i l’oli d’amanir la torrada.

Per al pa hem fet servir la recepta bàsica del Xavier Barriga, substituint una part de la farina pel tomàquet en pols. Podeu prendre com a referència la recepta dels nostres entrepans d’ou dur, on la vam fer servir; dels 250 g de farina de força que demana la recepta, n’hauríem de substituir 50 per la pols de tomàquet. L’oli simplement vam barrejar-lo amb una punta de la pols de tomàquet.

I com que la proposta de l’Enfogona’t d’aquest mes és el blat, aprofitem per presentar-los aquesta proposta! En aquest esdeveniment del Facebook podeu fer un seguiment del repte.

Ingredients

– Pa de tomàquet

– Olivada

– Mozzarella de búfala

– Oli d’oliva

– Tomàquet en pols

– Flor de sal d’olives negres

– Fulles d’alfàbrega (millor si són petites)

Preparació

Fem el pa de tomàquet segons les indicacions. Hem de comptar en substituir 50 dels 250 g de farina de força, per pols de tomàquet. Anirem hidratant la pols a poc a poc amb culleradetes d’aigua (de la que mesurarem per la massa, sinó hi haurà aigua de més) fins que es torni una pasta. Ho afegim ara als 200 g de farina junt amb la resta d’ingredients i continuem amb els passos normals per fer una barra (consultar recepta).

Preparem en un gotet l’oli de tomàquet, dissolent una punta de pols de tomàquet en un bon oli d’oliva verge extra.

Tallem llesques ben primes d’una barra de pa de tomàquet, i les torrem perquè quedin cruixents.

Hi repartim per sobre l’olivada, i damunt hi posem un tros de mozzarella que cobreixi just la mida de la torradeta.

Posem per sobre el formatge una mica d’oli de tomàquet, i després un polsim generós de flor de sal d’olives negres. Acabem la torrada amb una fulleta d’alfàbrega fresca.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Ciabatta caprese

Entrepà d’ou dur

Pasta fresca de tomàquet

Per la Recepta del 15 del mes de gener vam fer la nostra primera pasta fresca casolana, i en vam quedar encantadíssims. I com que des de llavors que volíem tornar a fer-ne, aquest cap de setmana passat vam posar-nos-hi.

Aquesta vegada no vam fer pasta farcida, sinó tagliatelle, però amb la pasta de tomàquet!

Teníem per casa tomàquet en pols que vam comprar fa temps (atenció: al Dia!) i que només l’havíem utilitzat per fer pa, sense gaire èxit en quant a sabor.

Per fer la pasta vam afegir-n’hi força quantitat i vam encertar, va quedar amb un color preciós i un sabor a tomàquet molt i molt bo! D’acompanyament, una salseta de tomàquets cherry i carbassó amb olivada, que li quedava com feta a mida.

Tot i que és entretinguda de fer, realment resulta molt fàcil preparar la pasta a casa, encara que només sigui de tant en tant. Si no n’heu fet mai, proveu-ho!

Si no teniu màquina de pasta podeu provar d’estirar la massa en petites porcions amb un corró de cuina, i molta paciència, i tallar les tires amb ganivet.

Ingredients (4 pers.)

Per a la pasta ( uns 500 g)

– 300 farina

– 3 ous mitjans

– 50 g de tomàquet en pols

Per a la salsa:

– Carbassons mini (o normals)

– Tomàquets cherry

– 2 alls

– Dues cullerades d’olivada

– Mozzarella

– Oli, sal i pebre

Preparació

Per a fer la pasta

Fem la massa de la pasta posant la farina en un bol i els ous lleugerament batuts al mig. I com que fem la pasta de tomàquet, haurem barrejat en sec primer el tomàquet en pols amb la farina.

Comencem remenant amb una forquilla fins que els ous lliguin bé amb la farina (serà com un munt de molles aglutinades), i ho aboquem sobre el marbre que tindrem una mica enfarinat.

Amassem bé la barreja fins que quedi una pasta homogènia, retornem al bol (sense restes de massa i enfarinat) i ho deixem reposar 1 hora tapada amb un drap humit per evitar que es faci una crosta.

Tallem la massa en 3 o 4 porcions i les anem passant per la màquina de pasta, un parell de vegades per cada posició, de més gruixuda a més prima. Nosaltres ho vam passar fins a la penúltima posició, per evitar que es trenqués la làmina. Sempre haurem de tenir la pasta i la màquina ben enfarinada perquè no se’ns enganxi.

Podeu trobar-vos amb que la massa se us desfà al passar-la per la màquina. En aquest cas potser els ous són petits, sumen poc líquid a la mescla i la massa resulta massa seca. Proveu a afegir unes gotes d’aigua, amassar una mica, i tornar-la a passar, sempre ben enfarinada perquè no s’enganxi.

Finalment tornem a passar la làmina per l’accessori dels tagliatelle, els passem a un plat, i enfarinem una mica. S’aniran assecant, però no passa res.

Bullim la pasta en abundant aigua salada, just el moment abans de menjar, durant 3 minuts. Escorrem i servim.

Per a fer la salsa:

Tallem els carbassons i els sofregim en una paella amb oli, hi afegim els tomàquets cherry sencers i els deixem escalivar una mica. Hi posem l’all picat, deixem que es dauri i hi afegim l’olivada junt amb una mica més d’oli per crear la salsa.

Servim sobre la pasta amb una mica de mozzarella i un punt de pebre.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Raviolis de carxofa

Nyoquis de moniato

Pasta fresca amb verduretes