Nyoquis de nyàmeres amb salsa de nous

Atenció tots! Aquí ens teniu, disposats a una nova ronda del Rebost Gourmet, junt amb la Nuni de “Cuinetes” i la Bet de “Tasta Rutes”, després d’haver regalat a través de Facebook una fantàstica panera que celebrava el nostre primer any descobrint-vos una pila d’ingredients sorprenents!

Si us ho vau perdre segurament serà perquè no ens seguiu a la nostra pàgina de Facebook, i és una pena perquè vam sortejar una fantàstica panera amb tots els productes que vam mostrar-vos l’any passat! Els mateixos deu prductes que podeu trobar a l’índex de receptes del “Rebost Gourmet”, que podeu consultar aquí al bloc.

En la segona “temporada” que iniciem aquest gener de 2015 volem parlar-vos d’un producte molt especial: la nyàmera!

Segurament molts de vosaltres, que sou uns cuinetes ben informats (digues-li cuinetes, digues-li foodies), ja sabreu què són les nyàmeres, però molts d’altres potser no us acabeu d’ubicar: potser us sonaran més si us diem que en castellà es coneixen com tupinambos o alcachofas de Jerusalén.

Les nyàmeres són uns tubercles que d’aspecte recorden una mica al gingebre, una vegada pelats tenen una textura semblant a la de la patata, i en canvi el seu sabor ens remet a la carxofa.

És una planta que prové d’Amèrica del Nord, que fa tiges de fins a 1’5 metres amb unes flors grogues que recorden a les dels gira-sols, doncs són de la mateixa família.

Nosaltres hem fet servir aquests tubercles per elaborar uns fantàstics nyoquis, substituint la tradicional patata de la recepta per la nyàmera.

Per acompanyar-los res millor que una bona salsa tradicional italiana, concretament típica i originària de la Liguria: la salsa de nous. Aquesta, a més a més, amb una recepta molt i molt fàcil, que queda boníssima amb molt poca feina.

Com sempre, no us descuideu de visitar la Nuni de “Cuinetes” i la Bet de “Tasta Rutes”, per descobrir quines propostes ens han fet als seus blocs per cuinar amb les nyàmeres!

Ingredients

Pels nyoquis

– 400 g de nyàmeres

– 150 g de farina (més la que accepti durant l’amassat)

– Mig ou

– Sal i pebre

Per la salsa

– 75 g de nous

– 20 g de molla de pa

– 20 g de parmesà

– 50 ml de llet

– 1 all petit

– Julivert

– 25 ml d’oli d’oliva verge extra, sal i pebre

Preparació

Bullim les nyàmeres senceres i sense pelar, fins que quedin molt toves al punxar-les amb un ganivet. Les colem i les deixem refredar.

Les pelem i les fem puré ajudant-nos d’una forquilla o un aixafa-patates (sinó us en sortiu podeu utilitzar una batedora elèctrica). Salpebrem i afegim el mig ou batut i la farina. Anem posant una mica més de farina poc a poc, fins que resulti una massa fàcil de treballar.

Ara donarem forma als nyoquis. Podem fer-ho de dues maneres: fer un xurro i anar tallant porcions, o fer boletes amb les mans ben enfarinades. Nosaltres hem optat per la segona. De qualsevol de les maneres, podem acabar de donar-los forma amb una forquilla, per fer-los les típiques ratlles.

Reservem els nyoquis en un plat, ben enfarinats.

Per la salsa comencem remullant la molla de pa amb la llet. Mentrestant posem les nous, el parmesà, l’all, el julivert, la sal i el pebre al got de la batedora. Hi afegim la molla de pa escorreguda i ho batem fins que quedi una pasta ben integrada. Finalment hi posem l’oli i ho emulsionem. Si veiem que queda una salsa molt espesa hi podem barrejar la llet de remullar el pa.

Posem a bullir aigua en una olla grossa, quan arrenqui el bull hi posem un bon grapat de sal sal i hi tirem els nyoquis. Estaran cuits quan comencin a surar a la superfície. Els colem reservant una mica de l’aigua de la cocció que integrarem a la salsa.

Servir-los ben coberts de la salsa de nous.

Bon profit, i bona cuina!

Bacallà a la manresana

Avui us volem seguir explicant una mica més l’escapada al Bages que vam fer fa unes setmanes.

No hi vam anar sols, va ser un cap de setmana amb la Nuni de Cuinetes, la Bet de Tasta Rutes, el Jordi de Gastropíndoles i la revista Sentits, el Pau de Giroimatges, i la Míriam de Meteocook, organitzadora de tot plegat i amfitriona de la trobada junt amb el Joan, conseller de turisme del Consell Comarcal del Bages.

Si ho recordeu, vam parlar-vos del Geoparc de la Catalunya Central, com ens van presentar el projecte a les muntanyes de Montserrat, la història vitivinicola de la comarca, la visita als cellers Oller del Mas, i el dinar a Manresa, a ca l’Aligué.

Entrada a la mina

El cap de setmana va continuar anant a visitar les fantàstiques mines de la muntanya de sal de Cardona, però d’una manera molt especial. Vam arribar a mitja tarda, quan ja tancaven, i vam poder entrar-hi sols, sense més visitants, això sí, protegits amb un bon casc com tothom.

Ens van fer una visita guiada especial, explicant-nos la tradició minera del terrritori i l’especificitat geològica de la terra bagenca que la fa tan especial; els diferents tipus de sal que hi ha a les mines de la comarca, com cadascuna s’extreu de diferent manera, i com això fa que totes les mines del Bages siguin diferents les unes de les altres.

Sortíem de les mines que ja era de nit, i vam gaudir de la impressionant visió de la muntanya de sal il·luminada. Ja us podeu imaginar la de fotos que van sortir d’aquesta visita!

Exterior de la muntanya de sal de Cardona

A l’autocar teníem la maleta per passar la nit, però no sabíem a on! Vam començar a fer ruta, i al cap de poc es va descobrir el misteri: ens dirigíem cap al Món Sant Benet, on a més de tenir-hi habitació ens hi esperava un sopar a “l’Ó Restaurant“, el restaurant amb estrella Michellin de l’hotel, dirigit pel xef Jordi Llobet.

És complicat fer un resum d’aquell impressionant sopar, però us assegurem que és un dels millors menús degustació que hem tastat.

Pràcticament hi va haver unanimitat en els plats a destacar (tot i que el menú sencer era espectacular): la “reinterpretació de la tissana d’Ignasi Domènech”, les verduretes dels horts de Sant Benet guisades amb tripeta de bacallà amb aire de jang” i l'”esferificació de romesco amb calçot en tempura negra amb pa torrat“.

Vam deixar constància del menú al nostre Instagram, i en els següents enllaços podeu veure’l: 1a part, 2a part, 3a part, 4a part i 5a part.

El Pepe, el nostre cambrer durant el sopar a l’Ó restaurant, un autèntic crack!

Després de dormir plàcidament a l’hotel del Món Sant Benet, vam començar el diumenge amb un esmorzar molt especial, però que us explicarem en el tercer i últim post sobre el Bages.

Mentrestant podeu tastar una recepta per llepar-se’n els dits, un bacallà a la manresana a la nostra manera, partint de la recepta de l’Ignasi Domènech, amb espinacs i pinyons, els quals nosaltres hem canviat per nous. Esperem que cap manresà ens llenci els plats pel cap per l’atreviment!

Hi ha qui sota el nom de bacallà a la manresana, també el prepara de manera molt diferent, amb allioli de codony o de poma. Alguna opinió sobre quina és la recepta tradicional de veritat?

Ingredients

– 2 talls de morro de bacallà

– 1 manat d’espinacs

– 1 grapat de nous (o pinyons)

– 1 grapat de panses

– 1 grapat de prunes seques

– Farina per arrebossar

– Oli d’oliva verge extra

Preparació

Enfarinem el bacallà dessalat i el fregim en una paella amb una mica d’oli, fins que es comenci a daurar. El reservem.

En una altra paella saltem els espinacs amb unes gotes d’oli. Els retirem de la paella, hi afegim un parell de cullerades més d’oli i hi saltem les panses, les prunes i les nous durants un parell de minuts (si fem servir pinyons alerta perquè enrossiran molt depressa i poden cremar-se, els afegiríem més tard). Ho barregem amb els espinacs.

Servim una base d’espinacs saltats, i el bacallà a sobre.

Bon profit, i bona cuina!

Garapinyades: avellanes i pecanes… i sorteig!

Des de que vam veure la recepta d’ametlles garapinyades de la Bet (“Tasta Rutes”) que no paràvem de dir que les havíem de fer algun dia a casa.

Però ja se sap què passa a vegades… i es va acabar convertint en una d’aquelles coses que sempre queden pendents i mai t’hi acabes posant.

Finalment, fa uns dies vam fer les garapinyades utilitzant dos fruits secs que ens encanten, un del país i un d’una mica més lluny: per una banda, avellanes de Reus (alerta que no vinguin de Turquia, eh!) i nous pecanes, que la Sandra va portar d’Estats Units.

Com que la Bet està de celebració pel seu segon aniversari del bloc i demanava si volíem participar-ne preparant una recepta, però anem bastant justos de temps últimament, hem decidit enviar-li aquesta proposta, que tot i que no és una recepta nova, si que creiem que li farà gràcia perquè és una cosa ben seva.

Així doncs, la més sincera enhorabona a la Bet per haver complert aquests dos anys amb “Tasta Rutes”, segur que n’hi queden molts més per davant, i que nosaltres els puguem veure! Moltes felicitats!

I direu, què és això altre que ens posen aquí? Doncs com que anem atrafegats i publiquem menys del que voldríem, aprofitem per parlar-vos d’una proposta que ens han fet fa uns dies.

L’Editorial Planeta ens ha ofert un exemplar del llibre de receptes de la Samantha Vallejo-Nájera perquè el sortegem entre els nostres seguidors, i aquí el teniu.

Serà molt senzill, només cal que ens deixeu un comentari en aquesta entrada amb un e-mail de contacte. Teniu una setmana per fer-ho, fins el dimecres 26; l’endemà, dijous 27, farem el sorteig a Random.org, i publicarem el guanyador del llibre! Molta sort!

Ingredients

– 1 mesura d’avellanes de Reus torrades, nous pecanes o altre fruit sec

– 1 mesura d’aigua

– 1 mesura de sucre

Preparació

Comencem netejant bé amb aigua els fruits secs.

Els posem en una cassola amb les mesures d’aigua i sucre, amb el foc ben fort, i remenant amb una cullera de fusta fins que el sucre es dissolgui en l’aigua.

Quan comenci a fer xup-xup abaixem el foc i deixem que cogui a poc a poc. Remenem de tant en tant cap al centre per evitar que el sucre s’acumuli als costats.

Arribarà un punt que no quedarà líquid i es formaran cristalls de sucre. Ara no hem de parar de remenar per evitar que s’enganxin, fins que els cristalls es tornin a desfer i els fruits secs es caramel·litzin.

Quan estiguin al punt que més us agradi les retireu del foc i les aboqueu sobre un paper sulfurat, o directament sobre el marbre o una safata de forn, escampant-les fins que quedin totes ben separades.

Una vegada estiguin fredes guardem les garapinyades en pots de vidre perquè es conservin bé.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Carquinyolis de pipes

Pastís de pera i ametlla

Creps de maduixes amb salsa de mandarina

Aquest mes arribem just! Avui és l’últim dia per a participar al Memòries d’una cuinera d’aquest abril, però si us afanyeu potser encara teniu temps de participar!

Ens han proposat creps aquesta vegada, i nosaltres els hem fet, com sempre, segons una recepta que té la Sandra guardada de la seva àvia.

Els hem fet farcits de maduixes i nous pecanes, amb una salsa de mandarina que li dóna un punt deliciós. Si els prepareu, no us descuideu de la salsa, és el toc de gràcia!

Ah! Les maduixes les hem caramel·litzat amb sucre moscovat, la diferència de sabor a treballar amb sucre refinat és abismal.

Però no només és una qüestió de sabor, sinó també de nutrició: sabíeu que el sucre moscovat conserva els minerals de la canya de sucre (fosfor, calci, magnesi, potassi i ferro) i en canvi el sucre refinat acostuma a ser sacarosa pura?

Ingredients

Per a les creps

– 125 g de farina

– 2 ous petit

– 25 g de sucre

– 25 g de mantega fosa

– 250 ml de llet

Per al farcit

– 250 g de maduixes

– 3 cullerades de sucre moscovat.

– Nous pecanes

Per a la salsa de mandarina

– 100 ml d’aigua

– 100 g de sucre

– El suc de 4 mandarines

– 1 culleradeta de farina de moresc (Maizena)

– La pela d’una mandarina

Preparació

Comencem preparant les creps barrejant en un bol tots els ingredients amb la batedora elèctrica. Deixem reposar la massa a la nevera fins al moment de coure-les.

Seguidament preparem la salsa portant a ebullició en un cassó la barreja d’aigua i sucre. Llavors hi afegim el suc de mandarina on prèviament hi haurem dissolt la Maizena.

Ho deixem bullir un moment i hi posem la pela de mandarina. Retirem del foc i tapem el cassó deixant-ho infusionar uns quants minuts. Ho passem per un colador, esperem que es temperi i la refredem a la nevera.

Finalment preparem el farcit tallant les maduixes a quarts i les posem en un cassó amb el sucre moscovado. Deixem que es caramel·litzin.

En una paella antiadherent amb una mica d’oli o mantega fem les creps, ben primes, i les farcim amb les maduixes i unes nous pecanes.

Servim amb la salsa de mandarina i hi tirem una mica del caramel de les maduixes per sobre. Ho podem acompanyar amb una bola de gelat de vainilla.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Canelons de poma amb crema anglesa

Pastissets de mató amb salsa de taronja