Créme brûlée de parmesà o foie

Ja és desembre, i la recepta que publiquem avui pot anar-vos molt i molt bé per al Nadal que ja arriba.

Aquestes crémes brûlées estan pensades per ser presentades en format petit, i per tant són perfectes com a aperitiu (una recepta així en una quantitat més gran potser es faria pesada de menjar).

Partint de la mateixa recepta n’hem fet dues variacions, una amb parmesà i una amb foie micuit de Collverd; totes dues amb sucre cremat per sobre, que contrasta fantàsticament amb la crema.

Per arrodonir la presentació, acompanyeu la créme brûlée de parmesà amb una confitura de tomàquet o pebrot, i la de foié micuit amb melmelada de figues.

Us animem a fer les crémes brûlées per algun dels àpats d’aquestes festes, doncs el resultat és boníssim i realment sorprenent. A més a més, penseu que podeu deixar-les llestes del dia abans! :)

Hem tret la recepta de la créme brûlée de parmesà d’aquest blog, i a partir d’aquí hem fet la de foie.

Créme brûlée de parmesà

INGREDIENTS (PARMESÀ)

(per uns 12 mini-gotets)

  • 100 ml de llet
  • 100 ml de nata
  • 3 rovells d’ou
  • 40 g de parmesà ratllat
  • Sal
  • Pebre
  • Sucre

PREPARACIÓ

Barregem la llet i la nata en un cassó, i les escalfem sense que arribin a bullir.

En un bol batem els rovells amb el parmesà, hi afegim la llet i la nata calentes i remenem bé. Salpebrem.

Repartim la crema en els gotets, i els coem al bany maria en una safata amb el forn preescalfat a 150º, durant uns 18 minuts.

Traiem del forn i deixem refredar. Reservem a la nevera.

Al moment de servir hi posem una mica de sucre per sobre i cremem amb el bufador (o en el seu defecte, posant-ho sota el grill del forn fins que fongui el sucre).

Servim les crémes brûlées acompanyades de melmelada de pebrot o tomàquet.

Créme brûlée de foie

INGREDIENTS (FOIE)

(per uns 12 mini-gotets)

PREPARACIÓ

Barregem la llet i la nata en un cassó, i les escalfem sense que arribin a bullir.

En un bol triturem els rovells amb el foie, hi afegim la llet i la nata calentes i remenem bé. Salpebrem.

Repartim la crema en els gotets, i els coem al bany maria en una safata amb el forn preescalfat a 150º, durant uns 18 minuts.

Traiem del forn i deixem refredar. Reservem a la nevera.

Al moment de servir posem una mica de sucre per sobre i ho cremem amb el bufador (o en el seu defecte sota el grill del forn fins que fongui el sucre).

Servim les crémes brûlées acompanyades de melmelada de figues.

Anuncis

Onigiri de risotto de ceps

Enfeinadíssims amb la Sra. Panera, seguim també endavant amb el blog de Els fogons! Per això no us preocupeu! ;-)

I avui actualitzem amb una nova entrada del nostre estimat Rebost Gourmet, com sempre portant-vos un producte interessant amb el que cuinar.

Us parlarem d’un arròs ben especial, l’arròs Acquerello, un carnaroli que la família Rondolino cultiva i produeix a Itàlia, a la província de Vercelli. Però primer parlem un moment del carnaroli en general, i és que ja de per si és un dels arrossos més ben considerats del món.

És un arròs de gra mig i allargat, que tradicionalment s’ha utilitzat sempre per a les receptes de risotto. Pertany als arrossos de tipus superfins, igual que l’arborio, però a diferència d’aquest té un contingut en midó, sobretot en amilosa, més alt, i així manté perfectament la seva forma durant la cocció lenta que requereix un bon risotto.

El seu cultiu és propi de les províncies Pavia, Novara i Vercelli, a la frontera entre el Piemont i la Llombardia, i és conegut com “el rei dels arrossos” per la seva extraordinària qualitat.

Què té d’especial l’Acquarello dins dels carnarolis? Doncs que és un arròs que s’envelleix amb la seva clofolla, i després es refina lentament mitjançant un procés pantentat que permet recuperar el germen dels grans.

El que aconseguim és un arròs que ens dóna una cocció sempre perfecta, i que realment mai es passa, a la vegada que absorveix tots els sabors dels diferents ingredients durant el procés de cocció del risotto.

Nosaltres hem optat per fer un risotto clàssic de ceps, una de les millors opcions per gaudir d’aquest fantàstic arròs. Però per donar-li una mica la volta, vam decidir fer-ne uns boníssim onigiris torrats a la planxa al més pur estil japonès! Fusió asiàtic-mediterrània en tota regla, en aquest cas extreta d’un dels nostres restaurants preferits: Can Kenji.

La Nuni i la Bet també us han fet les seves propostes amb l’arròs Acquerello, així que no us descuideu de visitar-les per veure que han cuinat elles!

Onigiri de risotto de ceps

INGREDIENTS (2 persones)

– 150 g d’arròs Acquerello

– 1/2 litre de brou vegetal

– Un cep gros

– Un grapat de ceps secs

– Una ceba

– Un raig de vi blanc

– Un tros de mantega

– Parmesà ratllat

– Alga nori

– Un rovell d’ou

– Oli d’oliva, sal i pebre

PREPARACIÓ

Sofregim la ceba picada en una cassola a foc suau amb un raig d’oli d’oliva. Quan comenci a daurar-se afegim el cep tallat a trossets i el sofregim fins que també agafi color. Afegim ara l’arròs Acquerello i el coem durant un minut sense deixar de remenar. Posem el vi blanc i el deixem evaporar.

Mentrestant escalfem el brou de verdures i hi posem els ceps secs, apaguem el foc i els deixem infusionar tapats durant uns 15 minuts. Els recuperem, els escorrem bé i reservem.

A poc a poc afegim a l’arròs el brou de verdures. Remenem i anem afegint-lo de mica en mica a mesura que l’arròs se’l va bevent. Recordeu que és important que el brou estigui calent quan l’afegiu, el més pràctic és tenir-lo en un cassonet al foc al costat de la cassola on fem el risotto.

S’ha de deixar coure uns 18 minuts perquè l’arròs quedi al dente. Una vegada al punt, retirem la cassola del foc i hi afegim la mantega, força parmesà ratllat i el rovell d’ou (que ajudarà a que es mantingui la forma posteriorment), tot remenant per lligar-ho bé.

Estenem el risotto en una safata i el deixem refredar bé, posant-lo a la nevera quan estigui a temperatura ambient. Passat aquest temps, quan estigui ben fred, donem forma triangular als onigiris i els passem per la planxa amb una gota d’oli fins que quedin ben marcats per les dues bandes.

Els servim amb una tira d’alga nori muntada a sota per a poder-los agafar, i salsa de soja.

Onigiri de risotto de ceps

Quiche de carbassó

Doncs aquí el tenim, ja és dia 15 i aquest mes toca cuinar amb carbassons!

Tot i estar de vacances no podíem faltar, així que us hem deixat programada per avui aquesta boníssima quiche de carbassó; una recepta fàcil de fer i ideal per aquest estiu, doncs amb una massa envasada, uns ous i carbassó, podem improvisar un plat amb aquesta pinta!

Per fer-ho més lleuger hem fet servir llet evaporada, però podeu substituir-la per crema de llet.

Alguns ja ens heu començat a enviar les vostres receptes, i esperem amb moltes ganes tots els que començareu a publicar avui!

Si no teniu bloc però voleu participar, podeu enviar-nos la vostra proposta a elsfogonsdelabordeta@gmail.com , i nosaltres us la publicarem al nostre perfil de Facebook.

Ingredients

– 1 làmina de pasta brisa

– 1 carbassó

– 1 ceba petita

– 3 ous

– 100 ml de llet evaporada

– 75 g de formatge parmesà ratllat

– Oli, sal i pebre

– Comí en pols.

Preparació

Tallem la ceba ben petiteta i la sofregim amb una mica d’oli en una paella. Hi afegim el carbassó tallat a dauets, reservant-ne una mica que tallarem a rodanxes fines amb la mandolina per posar per sobre de la quiche. Hi donem unes voltes i reservem.

Folrem el motlle amb la làmina de pasta brisa i ho posem al forn 5 minuts, que tindrem preescalfat a 200ºC.

Retirem el motlle del forn i farcim la massa amb el carbassó.

A banda, batem els ous junt amb la llet evaporada, el parmesà, sal, pebre i una punta de comí. Posem la barreja sobre el carbassó intentant que quedi tot el farcit ben repartit. Finalment posem les làmines de carbassó que teníem reservades per decorar.

Ho coem al forn durant uns 20 minuts a 200ºC.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Quiche d’espinacs i tomàquet sec

Quiches variades

Carbassons farcits

Quiches variades

Aquesta setmana la Sandra va comprar una cosa que fa temps que volia tenir, i va caure finalment perquè ho va trobar a la botiga de l’Íngrid de My lovely food, uns motlles desmuntables per “tartaleta” (per cert, algú sap com dir-ho correctament en català?).

I clar, en quan van arribar a casa (molt ràpid, per cert!), com que teníem pasta de full a la nevera, va improvisar aquestes quiches amb diferents ingredients que hi havia per la cuina: en van sortir dues de codony amb porro (sorprenent!), una amb xampinyons i aprofitant una mica de paté de bolets que ens quedava, i una quarta de carxofes amb romesco.

Nosaltres ho vam fer amb motlles de 10 centímetres de diàmetre, però podeu canviar-ne la mida segons la necessitat, i per exemple, preparar uns aperitius boníssims per algun dels dinars i sopars de Nadal que estan ja a tocar!

Ingredients (4 peces de 10 cm)

– 1 làmina de pasta de full

– 100 ml de crema de llet

– 1 ou

– Parmesà ratllat

– Cors de carxofa en conserva

– 1 cullerada de salsa romesco

– 1 cullerada de paté de bolets (aquí us vam explicar com fer-lo)

– Xampinyons

– Un trosset de codony (la fruita, no el dolç!)

– La part blanca d’un porro

– Oli, sal i pebre blanc

Preparació

Folrem els motllos amb la pasta de full i punxem la massa amb una forquilla unes quantes vegades.

Batem l’ou amb la crema de llet, una mica de parmesà, sal i un polsim de pebre blanc. Ho reservem.

Per la de codony i porro: coem el porro en una paella fins que estigui tou i hi afegim el codony tallat a dauets. Sofregim fins que quedi ben tou, afegint una mica d’aigua si és necessari. Cobrim la base de la cassoleta amb el resultat i omplim fins dalt amb la barreja de la crema de llet.

Per la de carxofes i romesco: tallem els cors de carxofa per la meitat i els posem sobre la base de pasta de full. Cobrim amb la mescla de crema de llet barrejada amb una cullerada de romesco.

Per la de bolets: barregem una cullerada de paté de bolets amb la mescla de crema de llet, la posem dins del motlle amb la pasta de full, i repartim per sobre un xampinyó laminat.

Coem les quiches al forn durant uns 15 minuts a 220º.

Bon profit, i bona cuina!

···

TAMBÉ POT INTERESSAR-VOS:

Quiche d’espinacs i tomàquet sec

Tatin de tomàquet